Montserrat - Agulles - El Dumbo - Aresta Bruch - 27-12-2012

El Dumbo era una agulla que li tenia molt respecte, al principi que es va obrir l'Aresta Bruc, amb el Josep Monistrol vàrem anar a repetir-la,  i només sabíem que la dificultat no superava de Vé. En Josep fa la primera tirada i jo la segona, però en lloc d'anar cap a l'esquerra vaig pujar recte amunt , no podia posar cap assegurança, no veia rastres de cap via, vaig arribar a una savina on vaig passar una assegurança, uffff vaig respirar, després vaig seguir i vaig posar un bon merlet  i després les cordes s'acabaven (anàvem amb cordes de 40 metres) i no veia res, després en un forat vaig trobar dos burils i vaig fer reunió, en Josep havia sortit de la reunió. Després va pujar i va seguir pel dret fins el cim. 

En Xavier Solà fa un temps em va dir que hi havia canviat alguna assegurança i que l'Aresta Bruc es feia molt bé. Avui, aprofitem el matí per anar-hi. Quan hem arribat a can Massana, ja he vist que passaríem fred, el vent que bufava, i el cel amb alguna boira fina, serien els ingredients per trobar una roca freda, però ja hi som, hem de provar-ho.. 

 L'escalatroncs fa una bona ressenya, el que no tinc clar és la data de la primera ascensió, ja que en la Guia d'Agulles d'en Joan Miquel Dalmau, parlar del 16-3-69, i un dels components d'aquesta cordada a l'any 1987 ja no escalava.

 Només sortir de la primera reunió ja podem posar un merlet d'aquells de manual, i només mirar amunt ja veureu el primer parabolt a uns 7 o 8 metres, després hi ha una escarpa al costat d'una petita savina, jo me l'he passat, ja que he vist la reunió i he pujat recte. L'escalada en aquest punt és del tot plaent.

 L'Ita a la primera reunió aguantant el fred com podia. 

 Això si que és un merlet.

 La segona reunió. 

 L'Ita fent el segon llarg.

 El tercer llarg va un xic a la dreta fins a trobar una assegurança, després veurem un merlet extraordinari, però hi han posat un parabolt al costat, després hi ha un passet i perd verticalitat, per tornar-ne a guanyar poc abans de fer els darrers passos per acabar.

 Les vistes de la Bola, la Bitlla, la Portella i el Dauet, són dignes d'admirar. 

 L'Ita a la segona reunió. 

 Sortint de la tercera tirada.

 La darrera reunió, un xic abans del cim. 

 Quan arribem dalt només tenim ganes de marxar, el vent és fort i el fred és intens, doncs ràpid cap a avall.

Però abans de marxar, veiem dues cordades pujant per la Sense Nom. Les vistes des d'aquí són boniques de veritat.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!! el mon potser no, però l'any si!!! Bon Any a tots!!!!