Malanyeu -Integral Farigola Indòmita 24-11-2012

Fa uns dies, en Xavier em va comentar que havia fet una via molt bonica a Malanyeu, just al costat esquerra de l'Estoc de Coc. Les seves explicacions em varen fer vindre ganes d'anar-hi. Malanyeu és un lloc ideal per aquesta època, ja que la seva orientació permet escalar en dies de fred. 

Ahir a la nit, marxem amb la furgo a dormir a Malanyeu, i després de sopar faig una trucada al Xavi i em diu que també s'hi apunta. Demà al matí arribarà per anar a fer la via plegats.

Despertar-te i sortir a fora i veure aquesta imatge del Pedraforca, ja et dona bones vibracions de que avui farem una bona escalada.

 La Paret del Devessó es veu només començar a caminar, fins i tot podem veure la via on anem.

 Tot i que hem dormit aquí, hi ha qui matina més i quan arribem a peu de via, ja ens trobem una cordada que va a la mateixa via. Esperem un xic i tot seguit podem començar.
El primer llarg comença vertical fins un pont de roca però abans ja podem posar un friend , després del pont de roca podem agafar una savina, o posar una altra peça, seguim vertical i amb parabols i ponts de roca arribem a la reunió. Aquesta és una d'aquelles tirades que et deixa bé, agraïda, i de fàcil de reforçar.

 Una cordada fent el segon llarg de l'Estoc de Coc.

 El segon llarg està ben equipat, nosaltres no hem posar res més, la qualitat de la roca permet progressar amb tranquil·litat.

 La reunió és en un alzina gran. Llarg divertit, vertical, i molt ben obert. Després hi ha un llarg per un esperonet i un tros de bosc. Tot plegat no massa maco. 

 La quarta tirada, és un 10, com diu en Xavi. Només comença ja m'ha costat molt, segur que no m'ho he agafat bé, després d'uns metres la cosa es suavitza una mica, i permet anar millor. És una tirada que cal treballar molt bé els peus.

 Uns metres abans d'arribar a la reunió, torna a posar-se exigent, jo no l'he pogut fer neta. He fet algun A0 per reposar del mal d'espatlla i del peu. Un ja té una edat.

Una cosa que s'ha de fer sempre a Malanyeu és mirar al teu darrera, a voltes només estem per l'escalada i ens deixem d'admirar un entorn que és extraordinari especialment a la tardor.

 En Xavier i l'Ita fent el llarg, els veig pujar i sembla fàcil i quan penso l'esforç que he fet jo.....

 L'Ita contenta perquè li ha sortit tot el llarg. És per estar-ho..

 El darrer llarg, només té un pas de IV i sense donar-t'en compte ja és dalt.

 La foto de rigor al cim

 La baixada és molt bonica, els arbres estan d'un color impressionant, el terre ple de fulles que han caigut aquesta tardor.

 Tot plegat un espectacle de llum i color.

De les ressenyes que hem trobat aquesta és la que està millor.

Els dos primers llargs va ésser oberts al 10/87 per J. Armengol i A. Pagés i el darrer llarg 2/87 per J. Turull, X, Llongueras, i A. Pagés.

Material: 14 cintes i el semàfor dels Aliens i ganes de passar-ho bé.

Apa a escalar que el mon s'acaba.