dilluns, 8 d’octubre del 2012

Montserrat - Miranda de Can Jorba - Via Sol Solet 06-10-2012

Dissabte al matí marxem cap a Montserrat, volem anar a La Pastereta - Via Stargate, però només sortir de Collbató ja ens donem compte que ho haurem de deixar per un altre dia. Des de Collbató a la Vinya Nova està prohibit escalar, hi ha una batuda al senglar, ens quedem una mica descol·locats. Cal un canvi de plans, parem a uns forestals i ens diuen que a Can Jorba podem escalar, doncs enfilem directes cap a allà.
Fa anys vàrem fer la Via Sol Solet a la Miranda de Can Jorba, en tenim un bon record, no tenim dubtes i ràpidament fem l'aproximació. 
 La via comença a l'esquerra la Bego- Kush està equipada en parabols. El primer llarg és IV+ 25 metres. Cal tenir cura, al principi, ja que la roca patina una mica, després es converteix amb una escalada plaent.
 L'Ita arribant a la primera reunió.
 L'Ita fa el segon llarg, vertical, roca extraordinària, tot lo necessari per gaudir d'una escalada. 25 metres IVº
 Ara, ja al sol, en Manel arribant a la 2ª reunió.
 El tercer llar, va cercant la part més vertical i millor roca, poc a poc va marxant a la dreta fins arribar a la reunió en un còmode replà. 30 metres IV+
 L'Ita just entrant a la 3ª Reunió. 
 El quart llarg s'inicia amb un flanqueig a la dreta fins un replanet, des d'allà cal seguir pujant vertical deixant un diedre a l'esquerra fins que el creuem per entrar a la reunió. 30 metres IV+
 El darrer llarg prosseguim vertical per una placa fins a sota d'un desplom on sortirem per l'esquerra per tornar a la dreta fins la cinquena reunió i inici dels ràpels.
 El primer ràpel ens deixarà a la 2ª reunió de la via Escabroni Escapillini. Aquest ràpel al principi és una xic volat.
Després 2 ràpels més per la mateixa via i ens deixaran al peu.

Via que ens ha agradat repetir, mantenim un bon record, no descartem tornar-hi un altre cop. Penso que està bé per començar a fer vies de més d'un llarg i també a encadenar ràpels.

APROXIMACIÓ:  des de Can Jorba seguir el camí que ens porta al peu de la Canal del Joc de l'Oca, just a l'esquerra trobareu el punt d'inici.

RESSENYA: la trobareu a la Guia Montserrat Cara Sur de Lluís Alfonso i en Xavier Buxó.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 










Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Unknown9 d’octubre del 2012, a les 18:21

    Hola, teniu tota la raó, aquesta via és molt xula, mantinguda i d'un grau perfecte i si a més fas el ràpel volat, ui, de pel · lícula. Nosaltres l'hem fet també algunes vegades, sempre la trobes del mateix grau, no baixa. Salutacions amics

    ResponElimina
  2. Jaumegrimp10 d’octubre del 2012, a les 21:49

    Quina mala jugada això del senglar!! però igual que passa amb les cabres, al no tenir depredador natural es fan una "plaga" tot i que això de les escopetes no m'agrada gens.
    Almenys vau trobar una bona alternativa, ara fa força temps que no la repeteixo, va ser de les meves primeres vies llargues.

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)