La Punta Serreta, sempre ha estat una de les vies de La Mola que més m'ha agradat. No sabria dir-vos exactament el perquè, però vista des de Can Poble, ja atreu a l'escalador, es veu esvelta, i dominant. Segurament que també hi té a veure que l'itinerari el va obrir el nostre amic Jepet, i per altra banda, encara avui, manté un cert terreny d'aventura.
Situats a peu de via i mirant amunt, ja podem veure que la roca no és de lo més bona. La primera reunió, està situada en uns còdols grans, sota mateix d'una franja que marca tota la paret.
Aquest primer llarg, podeu entrar per la dreta, superant un petita balma amb l'ajuda de dos burils i després anant a l'esquerra a cerca l'esperonet, (via original), o entrar directament per l'esperonet des de baix. Hi ha dues assegurances per la balma i dues mes per arribar a la reunió.
Ja som a la primera reunió, amb els anys s'ha anat reforçant i ara està prou bé.
Quan la vaig fer la primera vegada, recordo que superar la franja de la sortida de la primera reunió, és el pas que em va impressionar mes, no hi havia cap assegurança i la roca uffffffffffff!!!. Avui, hi ha un espit i el pas ja no és al que era, després n'hi ha un altre i ja surtim d'aquest tros. Nosaltres hem fet la segona i la tercera tirada juntes, sembla que així t'estalvies una reunió i es fa molt bé.
Segons algunes ressenyes, en aquesta alçada hi ha la segona reunió, però només hi ha un buril i una sabina, després la cosa es posa dreta, però es progressa bé en lliure, sense xapar les pitonisses Àlvarez que anireu trobant, entre mig, hi ha algun espit i es fa bé.
En altres ressenyes, aquesta és la segona reunió, bé no es veuen totes les assegurances, hi ha dos espits bons.
Superant el tros més vertical i on les assegurances allunyen més, en aquest punt, podrem posar una recuperable en un bon cargol.
Detall de les pitonisses Àlvarez, quan es va obrir la via aquest tros es feia en A1.
Una altra mostra de les assegurances.
En Xavi impressionat arribant a la reunió.
L'Ita arribant a la tercera reunió.
El darrer llarg és una gran placa, amb una roca boníssima i ara molt ben assegurada amb 2 spits i un buril, recordo que abans no hi havia res i s'anava a la dreta a cerca un boix i després directe a dalt .
En Xavi i l'Ita gaudint del darrers metres.
Contents tots tres a dalt.
Un altra encant de fer aquesta via, es que després pots acabar pujant tranquil·lament fins a La Mola.
- Material: 12 bagues exprés, una recuperable i bagues per la reunió.
- Primera ascensió: C. Olivella, Josep Monistrol, i J. Girbau del Centre Excursionista Sabadell, el 8/8/1963.
- L'aproximació la podeu fer des de Can Pobla pujant pel camí que va al Bolet i un xic abans pujar recte fins a peu de via.
Svp, no la toqueu, en tot cas restaureu alguna reunió, però aquesta via amb parabols no serà el mateix.
Molt bona piulada! aquesta via em porta força records, l'he fet dues vegades i sempre n'he sortit satisfet.
ResponElimina