Una altre característica important és el fort pendent que cal superar, amb un recorregut molt curt, guanyem 1.100 metres de desnivell.
Hem sortit del aparcament de Piedramula (1920 m), seguint el Barranc del Clot de los Gabaxos, només començar ens adonem que el temps no està massa segur, la meteo no era bona, deia que estaria nuvolat tot el matí amb pluges a la tarda.
Un cop passem un petit rierol quedem impressionats per la cascada que tenim en front, llàstima que el dia no acompanya per prendre un bany....
Poc a poc anem guanyant alçada per uns camins molt marcats en els prats, malgrat el desnivell que anem guanyant en poc temps, el camí resulta certament agradable.
Hem fet una petita parada per menjar una mica i no anar en dejú i anem pujant en direcció el Collado de las Puertas, aquesta part de l'itinerari és comú amb el de la Munia per aquesta vessant. 
Quan veiem el Collado de las Puertas, baixem una mica fins el torrent per tornar a remuntar.
Després seguim en direcció a l'Est, fins que ens situem en una forta tartera que seguirem fins arribar en una grimpadeta que ens porta a la cresta.
Un cop a la cresta, ràpidament arribem a un pedró que sembla el cim, però mirant en direcció al nord veurem el cim. Un cop arribats al cim de 3003 metres, podrem veure el a la perfecció el cim de la Munia.
I també el balcó de Pineta , la cara nord del Mont Perdut, La Punta de las Olas, el Pico Añisclo, el Cilindre. Malgrat el dia, ha valgut la pena pujar fins aquí per veure aquesta panoràmica.
El darrer tram de la cresta abans d'arribar al cim.
Contents tots quadre a d'alt del cim.
Els llacs de la Munia des de la mateixa cresta.
Desfent la cresta per anar a cercar la tartera de baixada.
El primer cim de tornada, sembla que el temps vol canviar i haurem de baixar ràpids.
En Marc i la Maria a l'inici de la baixada de la tartera.
En la darrera part del camí, podem veure aquest camp de lliris, no podem retenir-nos d'immortalitzar-los.Aquest matí, poc ens esperàvem de poder aprofitar el dia com l'hem aprofitar, les expectatives generades s'han cobert sobradament. Malgrat que és un 3.000 modest, no el descarteu, val la pena gaudir de les vistes tan boniques que té.
Està perfectament explicat en diverses guies, no tindreu problemes per trobar informació.
Alerta amb la pista que va des de Chisagües fins a Piedramula, ja que malgrat sembla que és pot fer amb un cotxe normal, en la darrera part està molt trencada, millor anar amb un tot terreny.
Ei Manel,
ResponEliminaBona ressenya, aquest cim el tinc pendent. Quan hi vaig anar el mal temps ens va fer fora.
A veure si aquest estiu i podem anar, potser amb el Xavi
Salut i a tibar
Hola Manel. Deu ser un cim precios i pel que veig un mirador de la cara nord del Mont Perdut espectacular. Molt bona activitat. Aquest estiu vull anar a fer el Cilindre, que em falta.
ResponEliminaNomés una puntuació, crec que no son gencianas, son lliris.
Joan Prunera
Joan B.segur que us agradarà molt, val la pena fer els quilometres.
ResponEliminaJoan Prunera: certament són lliris, estava confós, ja ho he canviat, gràcies. La situació del cim et permet gaudir d'unes vistes molt bones, segur que t'agrarà.
Manel
El Robiñera, un cim que de no ser un tres mil poca gent visitaria amagat com queda per la Munia, nosaltres el vam disfrutar molt ja que a l'estar aïllat té molt bona perspectiva, almenys quan no és enboirat. Bones Vacances!
ResponElimina