Ja hi som, hem arribat a Collbató, aparquem al carrer dels graus, ja que més amunt posen multes sense compassió. Ara toca decidir i pensem que encara que repetim un cop més alguna via millor anar a la Paret de la Codolosa.
Quan arribem a peu de via, ja trobem dues cordades, ens decidim per l'Aví trepador, ja que el Miquel no la feta.
Encara fa força fred, no fa vent, i fa solet, no sabem quina roba posar-nos, però mentre estem aquí sembla que la temperatura va pujant.
Comencem, la roca no està freda i això ens deixar gaudir molt més de l'escalada
El primer llarg és molt maco, està ben equipat i només té un passet per entrar a la reunió. Podeu veure en Manel muntant la reunió.
El segon llarg té un passos drets fins arribar a uns pitons i sortir d'una llastra per la dreta, la resta sense complicacions fins a la reunió.
En Miquel està animat i decideix fer la tercera tirada, la roca és sensacional, i el dia es manté molt bo. Cap dels tres ens ho pensàvem que faria una matí tan bo.
Quan arriba la Ita, muntem els ràpels i capa casa a dinar.
Escalada bonica: dificultat Vé.
Està ben equipada i es pot baixar amb una sola corda de 60 metres amb tres ràpels. Si vas en dues cordes de 60 metres, podeu fer un ràpel de 30 metres fins la darrera reunió i un altre de 60 fins baix.
Trobareu la ressenya a la guia de Montserrat Sud.
Apa, a escalar que el mon s'acaba!!
Amb aquest fred un bon recurs La Codolosa, així que la roca ja estava calenta al priemr llarg? quina sort....el Miquel veig que li ha agafat ràpid altra cop a la questió, que el tercer llarg no és tan fàcil com això!
ResponElimina