divendres, 26 d’agost del 2022

Sant Llorenç del Munt - Les Arenes - Roques de l'Aguilar - Via 20 anys Després. 20/08/2022

 Després de baixar de la via Hola Bitxo, anem un xic a l'esquerra i ens posem a la via 20 anys Després, doncs la via La Ruta de la Seda ja l'havíem fet.


La ressenya de Santllors. 


Com sempre trobem el nom al peu de via. 


Ara em toca començar la via de primer, estic de sort, doncs el llarg és força bonic. (Foto Ramir)


En Ramir i l'Ita que pugen volant. 


Per sort en algun pas, també es paren a mirar-s'ho una mica.


Iniciant el segon llarg, força interessant també. 


Els darrers metres que ja es fan caminant. 


Sortint de la via, ara ja amb el solet. 

Ara ja només ens queda una baixada agradable fins el cotxe, però que aprofitarem per anar fent nous plans. Ha estat una matinal molt agradable. 

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Arribats en aquest punt anirem a buscar un lletja a la dreta i just és la primera via. 

Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona. 

La Via: itinerari de dos llargs molt ben trobats i divertits. L'escalada és vertical i força mantinguda. 

1er. Llarg:  35 metres. V+/6a. Tirada mantinguda amb algun ressalt on haurem de mirar-ho un xic més. És un 6a amable o un V+ ben equipat.

2on. Llarg: 25 metres. V. III. Curiosament aquest segon llarg es manté vertical uns quants metres, diferent d'altres vies que molts cops superes un ressalt i tot seguit ja es tomba. 

Material: 10 Cintes exprés + R.

Equipament : Jordi Homet 2017.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dimecres, 24 d’agost del 2022

Sant Llorenç del Munt - Les Arenes - Roques de l'Aguilar - Via Hola Bitxo 20/08/2022

 Avui hem quedat amb el Ramir per fer una matinal a Les Arenes, segur que trobarem un parell de vies que encara no hem fet. I efectivament, un cop arribats al peu escollim començar per la Via Hola Bitxo, entrant per una altra via de les que no tenen nom conegut.


Per trobar la placa haurem de fer una primera tirada de les dues vies fàcils que hi ha en el padestal.


En Ramir en el primer llarg. 


L'Ita fent el primer llarg. (Foto Ramir)


En el mateix lloc. (Foto Ramir)


En la reunió tenim ocasió d'observar com s'havia obert la roca al col·locar o al restaurar la reunió. 



En Ramir superant el pas del segon llarg. 


Us deixem la ressenya de Santllors. 

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a la dreta arran de paret fins que trobarem un parell de vies equipades amb sellaments, per qualsevol de les dues anirem a trobar la segona tirada que és la que porta el nom de Hola Bitxo.  

Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona. Amb cordes de 60 metres es baixa molt bé en un sol ràpel. 

La Via: itinerari curiós doncs el nom li dona el segon llarg, sembla que és una prolongació de les dues que hi ha en el padestal. Aquest únic llarg, no està malament. 

1er. Llarg. 30 metres. IV. Pujarem per aquest pedestal equipat fins a trobar la reunió quan és comença a posar més vertical.

2on. Llarg. 25 metres. V, V+, IV.  Sortim amb lleugera tendència a la dreta fins sota d'un ressalt que haurem de superar gràcies algun forat i presses petites. Un cop superat ja perd dificultat fins a la reunió.

Material: 8 bagues exprés + R.

Via equipada per en Guille  - 2017

Apa a escalar que el mon s'acaba!! 

divendres, 19 d’agost del 2022

Montserrat - Clot de la Mònica - La Pastereta Cara Oest - Via Diedre Bonington - 19/08/2022

 Quan vàrem obrir aquesta via la vàrem repetir, però ja ha passat un munt d'anys i com hem teníem un bon record hi hem tornat i ens ha agradat encara més.


La cara oest del Serrat de la Pastereta té ombra fins a les 13h, aquesta orientació va molt bé per aquestes dates de calor, però avui, que per fi ha refrescat ha estat tot un gust escalar amb una peça de manega llarga.


Com hi tres tirades, ens repartim una tirada per cadascun. L'Ita és la que comença i els primers passos ja són força drets.   


Després és progressar amb una dificultat de Vè, però amb una roca extraordinària. 


Només comença el segon llarg ja trobem un pitó que escurça la distancia fins el primer parabolt. 


Quan puja la Laura i per la seva cara sembla que s'ho està passant bé. 


i L'Ita també, i és que amb un  llarg així l'únic que pots fer és gaudir-lo. 


La tercera tirada se l'adjudicada la Laura i ràpidament se la fa seva. 


Puja ràpida com una daina. 


i després l'Ita.


I finalment jo que tanco files. 


La fotògrafa en plena feina. 



Us deixem la nostra ressenya. 

Una escalada curta però molt divertida, on apart d'escalar en rigut molt i ens ho hem passar molt bé. Sinó l'heu fet aneu-hi i si ja l'heu fet i en teniu un bon record ara és un bon moment per repetir-la. 

Aproximació: Nosaltres hem sortit des de Collbató, però també podeu sortir de la Vinya Nova, la distància fins a trobar el camí de l'Artiga Baixa que anirem seguint fins que veiem que ja estem sota de la paret, ara ens tocarà agafar un corriol que hi puja tot dret.  30 a 35 minuts.

La Via: itinerari amb molt bona roca, ben trobat i equipat però amb les assegurances justes i necessàries.
El tres llargs són bonics i en el conjunt passareu una matí divertit.  Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. IV, V, V, IV.  Sortim verticals per superar un petit ressalt on hi trobarem un pitó, després hem d'anar a buscar un parabolt que hi ha sobre mateix al costat esquerra d'un forat, (pas més compromès del llarg) després anirem a l'esquerra a buscar un còdol marró i des d'aquí ja recte fins a la reunió.  D'aquí anirem per un terreny fàcil fins a la R1 bis.

2on Llarg: 25 metres. IV+, V.  Sortim verticals deixant el diedre a la dreta, si estem atents trobarem un pitó només sortir de la reunió, seguirem verticals fins el primer parabolt, des d'aquí progressarem per una placa amb molt bona pressa,( compte però, que hi ha una llastra que millor no tocar-la). L'escalada és vertical i molt plaent fins a la reunió.

3er. Llarg: 30 metres. IV+, V.  Sortim per l'esquerra de la reunió per terreny dret fins a trobar un parabolt a uns 7 metres, després seguim verticals però en lleugera tendència a la dreta que ens anirà apropant al diedre i uns metres abans de la reunió ja progressarem tocant el diedre on hi trobarem un parell de pitons i després ja rectes fins a la mateixa. 

Descens: Ràpel de 55 metres fins a la reunió 1ª Bis, després baixarem en compte fins a la primera reunió des d'on baixarem amb un ràpel de 30 metres. 

Material: 8 cintes exprés + R.

1ª Ascensió: Jean Ch. Peña, Isabel Notivoli, Josep Escofet.

Apa a escalar que el mon s'acaba!! 
 

dimecres, 17 d’agost del 2022

Sant Llorenç del Munt - Les Arenes - Roques d'Aguilar - Via Taca Blanca -16/08/2022

 Aprofitem que han obert altra cop el massis de Sant Llorenç del Munt a les restriccions. Avui anem d'hora i primer anem a escalar i després a fer un bon esmorzar a Sant Feliu del Racó. 


No ens costarà massa trobar el peu de via, doncs està perfectament senyalada. 




Només començà ja arribo al primer ressalt, ho provo recte i no surt, per l'esquerra sembla que tampoc, així que acabo fent un pas d'A0.  Després l'Ita em diu que per la dreta li ha sortit. Que hi farem !!


Després anirem trobant diferents ressalts que ja surten més bé. 


Hi ha moments que cal confiar amb els peus i "apretar" amb força avall amb les mans. 


Sembla fins i tot fàcil quan puja ella. 


Per sortir de la reunió hi trobarem un pas desplomat i que haurem de tibar de valent. 


A voltes res sembla el que és....


La realitat és aquesta :-) 


Acabem de pujar pel pedregar i així baixarem còmodament a peu i anirem a esmorzar. 


La ressenya de la web Santllors. 

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a l'esquerra arran de paret fins que trobarem la via perfectament senyalada. 

Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona.

La via: 2 llargs que tenen el seu encant i els seus passos difícils, tot i així la dificultat màxima obligada serà V+.

1er Llarg: 27 metres.  6a+, V+, 6a, V+. Pujarem verticals fins al primer ressalt que passarem, per la dreta i tot seguit anirem a l'esquerra, encara trobarem un parell de ressalts més però menys difícils.

2on. Llarg: 33 metres. 6a,  V, IV, III.  Per sortir de la reunió trobarem un pas explosiu, després encara hi trobarem algun ressalt més, però molt més factibles. 

1ª Ascensió: 2017 per Jordi Homet.

Material: 10 cintes exprés + R-

Apa a escalar que el mon s'acaba!!



dilluns, 15 d’agost del 2022

Ripollès - Coll Roig - Via Malalts de Roca - 14/08/2022

 Volem fugir d'aquesta calor que ens té bloquejats, així, que avui, ens llevem d'hora i anem a Coll Roig amb l'esperança de que tindríem unes bones temperatures. Ho hem encertat de ple, si quan sortíem de casa a les 7 del matí estàvem a 25 graus (La temperatura més alta aquesta hora d'aquest any), quan hem arribat a Coll Roig estàvem a 17 graus. Mentre esmorzàvem  ens hem posat al solet, doncs feia fresqueta. Quin gust!



Anem a fer la Via Malalts de Roca que en tenim un bon record i és molt ràpida. Des del coll ja veiem que tindrem ombra amb espurnes de sol, just el que anem a buscar. 


Per donar-hi una mica de color entrem per la Via Dersu Uzala i al final del primer llarg anem a trobar la 1ª reunió de la Via Malalts de Roca. 


Entrant a la primera reunió.


L'Ita iniciant el segon llarg.


Un llarg en passos més bonics que difícils 


Sortint del segon llarg.


La tercera tirada va per la placa amb les canals de l'aigua que li donen un toc divertit. 


L'Ita en el diedre de la quarta tirada. 


Mirant cap a on hem d'anar. 


Iniciant el cinquè llarg. Super ben trobat.


Superant els darrers metres amb una fissura bonica i molt agradable d'escalar. 


Assegurant a l'Ita des de la punta per poder fer-li fer unes fotos en els darrers metres. 


Iniciant la fissura 


S'ho està passant d'allò més bé. 


Al final no fa quasi cap pas de bavaresa, tot diferent de com ho fet jo. És més original. 


Uns passos més i ja som dalt. 


Contents i una mica fresquets ens fem aquesta foto de record al cim. 

Fa uns dies en Jordi Pina ens va explicar una historia molt bonica d'una família que tenia la costum de passar els estius a Coll Roig i que hi ha una font que ho recorda. Avui l'hem buscat i la sequera també li ha fet mal. Esperem que amb les pluges de la tardor la puguem tornar a veure a brullar. Està a 5 minuts del coll. Quan sortiu per anar a escalar a uns 30 metres veure que hi ha un camí que baixa, (sageta vermella) baixeu uns metres i trobareu una tanca, la passeu i a uns 15 metres la trobareu. 


La font dedicada a en Joan Miralles. 


La nostre ressenya.

Aproximació: Des de Campdevànol agafarem la carretera GI-401 en direcció el Coll de Merolla, creurem el poble de Gombrèn i a 2,5 quilometres agafarem la trenca a la dreta que porta a Montgrony i a Castellar de N'hug. A cap d'una estona trobarem un desviament que porta al Montgrony. Poc abans d'arribar trobarem un desviament a l'esquerra que passant pel costat del Refugi de Planelles ens portarà fins el Coll Roig. Els darrers quilometres per pista que cal tenir cura.


Deixem el cotxe a Coll Roig, i veurem que surt un camí que ens portarà sense problemes a peu de via. Veureu que tot està molt net i conservat, svp deixeu-ho igual o millor que ho heu trobat. 

La Via: itinerari equipat amb sellaments,  molt boca roca, passos bonics, i un darrer llarg super ben trobat. Recomanable. 

1ª Llarg: 30 metres, IV +. Des del peu de via veurem que a uns 10 metres hi ha un arbre, aquest fet ens indicarà que estem a la via. De totes formes, hi ha un gran sellament al principi i ja veurem la resta. La primera tirada va per una placa que al arribar en una balma va a l'esquerra per un cop superada tornar a la dreta. 

2on llarg: 25 metres, Vè.  Sortim en diagonal a l'esquerra fins que entrem en una placa extraordinària, on haurem de tibar un xic més quan estem arribant a la reunió. 

3er llarg: 25 metres, Vè. Des de la reunió anirem caminant fins el peu d'una placa. Els primers metres van per una placa amb les canals típiques que fa la roca calcària. Després anirem un xic a l'esquerra per superar una nova placa fins a la reunió.

4art llarg: 25 metres. V, IV. A la nostra dreta surt un diedre, on els primers metres són un xic més difícils i després la cosa es suavitza fins arribar a la reunió.

5è llarg: 25 metres, Vè, V+.  Anem caminant fins la propera reunió, primer passarem pel peu de l'esperó on veurem una reunió, seguirem a l'esquerra fins a trobar la nostra.  Els primer metres van per una placa amb forats que es fa molt bé, després iniciarem la fissura bavaresa que amb passos molt ben trobats però difícils que ens portara al cim.

Descens: Ràpel de 30 metres per la vessant nord i després seguirem per un camí que ens portara al Coll Roig. 

Material: 12 cintes + R. 

1ª Ascensió: octubre 2016
Per: Antoni Alarcón i Joan Baraldes 

Al juny del 2019 va ésser sanejada i re-equipada amb químics per en Santi Sanz.