dissabte, 30 de juny del 2012

Montserrat - Magdalena Inferior - Via Mingo Arenas

Aquest matí, malgrat el pronòstic de força calor, enfilem cap a Montserrat, volem anar a veure com ha quedat la via restaurada de la Magdalena Inferior - Mingo Arenas. Des de peu de via ja veiem que hi ha una plaqueta xafada i el nom indicat. Uns metres més amunt ja veiem el primer parabolt.  
Ara feia molts anys que no l'havia fet, i he vist que hi havia moltes més assegurances, la cosa ha canviat, ara no et pots equivocar, abans tenies dubtes si pujar més a la dreta o més a l'esquerra. 
 Tot i així el llarg ha quedat igual de bonic que abans, possiblement hauria estat interessant tallar els burils vells. 
 Quan arribo a la reunió veig que la via va a l'esquerra, ja veig que no anem bé, el segon llarg d'aquesta via, en aquella època, era un dels més bonics de Montserrat, des de la reunió és sortida a la dreta fins que es podia pujar recta amunt, les assegurances eren dos o tres merlets i no hi havia res més, però, la qualitat de la roca, la verticalitat de la mateixa et feien fluir d'una escalada emocionant i amb certa aventura. 
Aquesta tirada, ara ha estat xafada per la via "la que hi faltava", res a veure a l'original.
 La via va cada cop més a l'esquerra amb bona pressa i bon equipament, l'Ita s'ho fa molt bé.
 Després ens queda la darrera tirada més fàcil fins el cim.
 Quan surts en direcció el cim, sempre és bonic veure el Monestir al fons
 Mirem les cordades del Gorro i de la Magdalena Superior.
Avui tenim una sensació estranya, hem pujat a la Magdalena fent un primer llarg que coneixíem i un segon llarg que no sabem quina via és. S'ha restaurat una via que no és la Mingo Arenas, potser caldria donar-li un nom nou. De totes maneres pujar aquí dalt sempre ens agrada, segur que hi tornarem.

9 comentaris:

  1. Hola parella, ja m'ho vas comentar que la via no anava per l'esquerra, potser valdria la pena fer una ressenya corecta de cara a que no quedi en l'oblit aquesta via.

    ResponElimina
  2. Jo quan la vaig fer l'altre dia també vaig notar alguna cosa que no quadrava, per de la R1 passa la Sebastià Patiño i a l'esquerra deu ser la Bi-potens. En tot aquest pany de paret s'han obert vies sense respectar les anteriors així que saps on comences però no saps on acabes, per arreglar-ho han anat pintant de colorets les vies i preses. Total que en lloc de la Magdalena Inferior l'haurem de batejar amb el nom de paret del parxís. Jo crec que l'original ha estat lapidada per les vies que s'han anat obrint i deu ser molt difícil de trobar-la actualment.

    ResponElimina
  3. Pot ser la responsabilitat s'ha de buscar en que a tots ens fa por re equipar vies i el resultat sempre acaba sent el mateix altres les xafen i acaben desapareixen, sense anar mes lluny a la M.Superior la Sorolla no hi ha qui la repeteixi i acabarà en el oblit travessada per altres vies com moltes altres de la època. Es una llàstima però potser caldria reflexionar si el nostre "puritanisme" no es el màxim responsable de que això passi i en lloc de queixar-nos desprès de, emprendre algunes accions per evitar-ho.
    Quedo a la disposició de qualsevol que vulgui iniciar aquets tipus d’acció per col•laborar activament.

    Antoni Aymamí.

    ResponElimina
  4. Hola Manel,

    Jo suposo que la Mingo Arenas va quedar sota la Sebastià Patiño i potser també de "la que hi faltava".
    De fet si surts de la R.1 seguint la línia de la Sebastià Patiño, molt amunt hi ha un cap de buril, que costava molt de veure, que potser era de la Mingo Arenas.....

    ResponElimina
  5. Fa molts anys que Sala la va escalar, però jo no, a veure si anem ara que està reequipada. Felicitats per l'escalada.
    Records

    ResponElimina
  6. EI Manel!!! Tens tota la rao, la via anaba a la dreta sortin de la primera reunió, navegant buscant lo més accesible i no tenia cap assegurança. La Mingo Arenas de la Magdalena Superior no s'ha de restaurar perquè les reunions estàn equipades amb parabols, el llarg de les canaletes pots posar de tot la fisura és ben ferma i l'últim llarg té alguna assegurança de més ( antigament era a pel)Jo crec Antoni que les hauriem de repetir i resenyar-les amb més precisió, perquè les ressenmyes antigues no tenian aquesta pressió d'altres vies a un metre. Una anecdota en la última reunió de la Via Augusta de la Inferior els colors de xapes es creuen i en algun punt hi han sis parabols a la mateixa alçada en horizontal, un verd, un blau, un vermel, un de groc i un altre que ara no recordo, totalment d'acord amb el joan jo la anomenaria " Sector del Parxís.
    records a tots dos.

    ResponElimina
  7. Ostres veig que la penya està interessada en mantenir les vies que van fer historia. La llàstima es que tothom no pensa com la majoria de nosaltres. Anem per parts, us aniré comentant un per un.
    Jaume: tens raó, miraré de fer una bona fotografia i deixar constància de la via original.
    Joan Asin, nosaltres també varem quedar bocabadats al veure el nombre de parabolts i de colors que hi ha. Tot plegat fa certa pena.
    Toni, potser si que hauríem de fer una acció així, mes d'un cop ho he pensat, el problema es que aquestes vies es fan molt, i per molta gent que comença a fer vies de mes d'un llarg, també estan publicades a les guies i amb fa respecte que algú no prengui mal per haver desequipat alguna via que no respectes les antigues.
    JoanB. De la primera reunió anava bastant a la dreta, crec que passava la que hi faltava i després anaves nevagant per un mur de pedres posant algun merlet i prou. En Sorolla no hi va posar cap assegurança en aquest llarg, així jo la vaig fer. Recta a la reunió hi havia alguna peça però eren d'alguna embrencada.
    Ep, Lete encara tenim pendent la Magdalena superior, potser haurem de quedar per fer les dues i fer les ressenyes ben fetes. A veure si et passo un email i quedem.

    Apa a tibar tots,

    Manel

    ResponElimina
  8. Tengo una cosa clara, hagas lo que hagas nunca estara todo el mundo de acuerdo, eso lo respeto, pero antes de empezar cualquier restauracion, intentamos conocer el terreno escalando algunas vias que aun se puedan asegurar o rappelando y buscamos todas las reseñas, prueba de ello fue descubrir que en el Kpujo y el libro de Alfonso y Buxo de gorros las reseñas de la bipotens y la augusta estan cambiadas de orden, cuando realice este estudio previo, me encontre con que con el numero de vias tan cercanas desde la rataplan a la walt disney, pocas se hacian debido a al estado de los seguros y a la falta de informacion, despues de escalar 3 de ellas vimos que nos confundiamos de vias y que nadie, o casi nadie sabia realmente que o cuantas vias habia pisado por error.....otro ejemplo claro para que me entendais es la badalona del gorro que mucha gente no la realiza sino que cambia dos o tres veces de via por causa que buscan bolts nuevos, por este motivo restaure este paño de pared y lo pinte, y aun asi hay gente que se equivoca, pero ahora si que quien empieza la augusta la hace completa, como las demas, entenderlo....., hemos desmontado 4 reuniones que sobraban.....hemos pedido permiso a Cardona para desplazar la 1 R de la augusta , mas a la vertical porque no todo el mundo la ve, no nos olvidemos que aun hay quien escala la gorra marinera creyendo que sube al gorro frigi!!!!!....., a la llibertad positiva pedimos permiso al aperturista para colocar un bolt factor 2 para proteger los pies de una posible caida la repisa y como nos lo dio lo vamos a colocar, y tambien descubrimos y lo able con AGP. que la restauracion de la sorolla estaba equivocada, si realmente la sebastian patiño y no se si tambien el final de la que faltaba un bolt la pisan....tambien quisiera rectificarla ya que es posible reacerla originalmente como me indico AGP, pero resumiendo....esteis d ecuerdo en como lo hacemos o no.....pensar que vias como augusta , libertad positiva, bipotens, las guzman silva del gorro y pla dels ocells, la sakim de la agulla retornats no se hacian desde hace muchos años...........un saludo

    ResponElimina
  9. Enhorabuena por tan bella ascensión clásica, la mingo arenas. La hice con Miguel Arquerons, quizás fué después de la mili, año 1980. Hace ya décadas pero no importa el año, importa el sentimiento de esos escaladores que la abrieron. Miguel y yó nos repartimos las tiradas, no nos importaba cual nos tocaba, la íbamos a realizar con todo el respeto que merece una ascensión.Pero lo mejor una preciosa y bella ascensión para escaladores clásicos y deportivos por que no. ¿Por que no? Siguen siendo esa sabia que recorre el árbol de la vida.
    Un abrazo a todos .

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem