La Gorra Frígia és una immensa mole de roca, on hi trobarem vies per totes les èpoques de l'any. Avui anàvem a la cara oest i hem acabat a la cara sud-oest. Al final ens hem decidit per una via que no havíem fet.
Aquesta cara sud oest, les vies que hi han obertes en aquesta zona tenen sol menys el darrer llarg. Malgrat l'orientació no hem passat calor. L'airet ens ha acompanyat.
Us deixem la nostra ressenya.
Arribats al peu de via ens hem trobat aquest mosquetó d'alumini que ens ha sorprès com ha estat malmès per estar exposat a sol i serena. Pràcticament no pesava res i la rosca ja no hi era. Costa d'entendre com s'ha pogut malmetre d'aquesta manera.
Ja en la via, l'Arseni i el Joan ens deixen anar al davant.
Tot aquest immens pedestal, el pujarem amb una escalada fàcil i només hi trobarem dificultats en el darrer llarg. Una bona via per escaladors que s'inicien a les vies de més d'un llarg.
La via la trobareu completament equipada amb bolts i plaquetes de color groc.
Realment és més una grimpada que una escalada, però el itinerari té la seva lògica.
Roca amb una formació ben especial.
Seguim pujant amb ganes d'arribar al darrer llarg.
El darrer llarg té una entrada molt polida i que acabem fent Ao, després el sol dificulta molt veure els bolts, però seguint el camí més lògic els anem trobant. L'escalada d'aquest llarg és ben bonica i plaent.
En el darrer llarg. Foto Arseni Lago.
En Joan Rovira arribant al cim. Foto Arseni Lago.
Una dia amb molta xafogor, i amb una vista poc neta.
Foto cim.
Ascensió realitzada amb en Joan Rovira i l'Arseni Lago, i cal remarcar que ens ho hem passat d'allò més bé.
Aproximació: com que aquesta via està al mig de la cara sud i podrem accedir per dues bandes.
a) (aquesta és l'opció que hem fet nosaltres) des del funicular de Sant Joan seguirem el camí que va a Sant Jeroni fins que passem la Gorra Frígia, si estem atents, trobarem un corriol dret a ma esquerra que ens portarà a un collet, des d'aquí passarem per sota de les vies de la cara oest i pujarem a un segon coll. Després anirem baixant fins que arribarem a la cara sud i just a la primera canal que trobarem, pujarem uns metres i a ma esquerra trobarem l'inici de la via. Bolt groc al inici.
b) des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni fins que trobem la canal que hi ha entre la Magdalena Superior i la Gorra Frígia, pujarem per la canal fins al coll, després baixarem per la canal oposada fins que trobarem l'ermita de Sant Martí. Des d'aquí seguirem baixant fins a trobar la canal que pujarem fins el peu de via. Bolt groc al inici.
La via: itinerari de 6 llargs, que el cinc primers són molt senzills i el darrer és el més vertical i més bonic. Equipada amb bolts grocs. Via per iniciar-se a vies de més d'un llarg.
1er. Llarg: 35 metres. 3a, 4a. Pugem per una rampa fins sota d'un petit ressalt pugem vertical i trobarem dos bolts junts, (possible reunió), seguim 5 metres més i trobarem la reunió.
2on. Llarg: 15 metres. 4a. Anem a la dreta en diagonal fins que veiem que podem entrar a la canal.
3er. Llarg: 30 metres. 3a. Voltem un balma per l'esquerra i després seguim per la placa.
4art. Llarg: 35 metres. 3a. Seguim verticals per la placa fàcil. En aquest punt ens ajuntarem amb la via, Lo Tio Gos.
5è Llarg: 30 metres. 2a. Grimpada fàcil fins entrar a la canal que ens portarà al inici del darrer llarg.
6è. Llarg: 40 metres. 6a (Ao) 4c, 4b. Els primers metres estan força polits i costa forçar en lliure, després amb una roca excel·lent i passos molt bonics fins a la reunió. Ara només ens queden uns metres caminant fins el cim.
Descens: amb ràpel per la cara est. el primer de 25 metres i el segon de 50 metres,
Oberta per: Guillem Arias any 2007.
Material: 10 cintes exprés + R.
Apa a escalar que el món s'acaba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem