dimarts, 4 de juny del 2024

Via Boy Roca a La Trompa de l'Elefant - Montserrat. 04/06/2024

 Encara recordo el primer cop que vaig pujar per anar a Trinitats, anàvem a fer La Carota i era a finals de l'any 70, ja aquell dia vaig quedar bocabadat amb dues vies; La Haus-Estrems de la Mòmia i la Boy Roca de la Trompa de la l'Elefant. No va passar massa temps i ja estava al peu de la La Trompa per fer aquesta via. Anava amb la Montse Morales i ambdós érem ben jovenets. 

Després l'he repetit 4 cops més, comptant la d'avui. Aquesta és una via que de tant en tant cap repetir doncs té un encant especial, pel seu lògic itinerari, per la qualitat de la seva roca, i pels passos bonics que hi trobarem. Des de fa uns anys està equipada amb parabolts, però cal estar acostumat a l'escalada a Montserrat amb les assegurades distants. 


La nostra ressenya que esperem que us animi a repetir-la si ja l'heu fet o a fer-la si encara no hi heu anat. 


No em direu que no és per quedar bocabadats?. A voltes ho tenim tan proper que no ho valorem prou. Nosaltres sempre diem que Montserrat enamora. 


Iniciant el primer llarg, i que es ben llarg, (55 metres), és fàcil, però cal anar en compte doncs només hi ha un parabolt i està a 3 metres de la reunió. Aixó si, amb  paciència podreu posar un parell de merlets molt bons i algun Alien.  


La primera reunió. El parabolt està uns 4 metres per sota de la reunió i a la dreta. 


Arribant a la primera reunió. 


Ben decidida l'Ita surt a fer el segon llarg, que si bé no és difícil si cal que anar ben solt, doncs només hi trobarem un parell de parabolts en tot el llarg, aixó si podreu posar algun merlet o algun friend. 


Un llarg preciós, per gaudir de l'escalada montserratina. 


Amb aquest grau i aquesta roca l'Ita hi puja gaudint d'allò més.  


Fent de segon també trobo que és un molt bon llarg. 


Durant uns quants metres vaig fent en lliure 


Fins un punt que passo a fer Ao i després encara he fet un parell de passos d'estrep. L'edat no perdona...


Foto feta des de mitja tirada. 


Ara ja es prepara per sortir. 


Mentre la Mòmia de reüll ens controla.


Un pitó que ens recorda el passat. 


L'Ita fidel al seus principis, s'ho ha fet en lliure menys dos passos d'Ao. 


Sortint de la tercera reunió amb la Cadireta dels Flautats al fons. 


Pujant com puja, ja veig que no pararà fins el cim i jo que encara tenia esperances que podria fer el darrer llarg. 


Efectivament, no ha parat fins dalt, ha fet els dos darrers llargs en un. 


Hem repetit la via per tercera vegada. Ha estat sensacional. 

Aproximació: des del monestir de Montserrat enfilarem per les escales dels Pobres fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens portarà a Sant Benet. Un cop a Sant Benet creuarem la porta de ferro i anirem en direcció a l'ermita de Sant Salvador, deixant el camí que va a Trinitats. Passarem pel peu de la normal de l'agulla de la Trumfa i seguirem uns metres més fins que veurem que podem arribar al peu de la Trompa de l'Elefant. 

La via: sense dubtes una meravella que no pot faltar a cap escalador montserratí. Escalada de placa amb roca excepcional i on haurem d'escalar entre assegurances. Molt recomanable. 

1er. llarg: 55 metres. III/III+, 1 parabolt. Des de la part més baixa anirem pujant en lleugera tendència a la dreta, hi trobarem un tram un xic més dret que podrem assegurar amb dos bons merlets, després es tomba fins sota la reunió. Atenció el parabolt està a uns 4 metres per sota de la reunió i a la dreta.

2on. llarg: 30 metres. IV+.  2 parabolts.  Sortim per la dreta de la reunió i ràpidament ens posem a l'aresta on anirem progressant per terreny vertical i amb roca excepcional fins a la reunió. Un llarg típic montserratí.

3er. llarg: 25/30 metres. 1 pitó i 13 parabolts. V, Ao/Ae (6a+) V.  Sortim rectes i ràpidament ens trobarem un pitó, després seguirem vertical amb una roca sensacional que ens permetrà progressar en lliure. En aquest llarg podreu gestionar la dificultat en funció a les vostres possibilitats, fent més en lliure i menys artificial o fent més artificial. 

4art. llarg: 30 metres. IV,  3 parabolts i un espit. Sortim verticals i ben aviat trobarem la primera assegurança, després haurem d'anar un xic a la dreta i trobarem 1 espit, i després recta fins a la reunió.

5è. llarg: 20 metres. IV. III. 2 parabolts.  Sortim verticals i després lleugerament a l'esquerra fins que trobarem la reunió abans d'arribar al cim.

Descens: des del cim baixarem desgrimpant fins un collet, també podeu passar la corda per un burí amb un mellon. Des del coll anirem baixant per la via normal de l'Elefant. 

Material: 15 cintes exprés, 1 estrep, bagues per merlets i un joc d'Aliens i C# 1.

1ª Ascensió: J. López i M. Roca, any 59/60

Apa a escalar que el món s'acaba!!

4 comentaris:

  1. La vàrem repetir ara fa 11 anys i al L4 crec que hi havien 3 assegurances...i la Isa es va saltar la 1ª i la 2ª (i si ni havien més, tampoc les va veure) ...GLUPS!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Karles, hi ha tres parabolts i entre mig del primer i el segon hi ha un espit. Gràcies pel comentari. Salut i roca.

      Elimina
  2. Felicitats parella! aquesta és una línia molt estètica i en un entorn d'infinita bellesa a la que, com dieu, és bo tornar-hi de tant en tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, a nosaltres ens agrada repetir-la de tant en tant, doncs el lloc i la via s'ho mereix.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem