Tots els viatges tenen un principi, i aquest, realment va començar, fa uns 10 anys quan en Rafel Fuentes em va deixar veure una guia súper ben feta, on el titular eren 1000 vies i sense cap parabolt o ancoratge fixe en cap via. Això em va agradar i hem va fer pensar en anar-hi un dia. Després vaig començar a buscar la guia i com estava exaurida, només hi era en una llibreria de Londres. Com el meu fill estava treballant a Londres es va desplaçar i me la va comprar. Des de que vaig tenir la guia físicament a les mans, vaig començar a mirar com anar-hi i amb qui, però no hi havia manera de fer un grup i després per postres la Covid.
La Kasbah Tizourgane on hem estat molt ben allotjats aquest dies. Un bon centre d'operacions per aquesta zona
Periòdicament anava mirant si hi havia vols de Ryanair a Agadir, i per fi fa un més aproximadament, avisàvem de que tornaven a volar en aquesta ciutat, així que li comento en el Rafel i està d'acord, després comenta amb el Ferran Hernàndez i també s'hi apunta, així que ja som dues cordades que sempre va be en aquest llocs que en cas d'accident, no hi ha cap servei de rescat, això vol dir que has de ser autosuficient en tot.
Aquesta és la guia que està exaudira, però hi ha una edició actualitzada de l'any 2020 on ja parla de 1900 vies.
En aquest apartat de la guia nova fa menció especial que respecti aquesta àrea amb els principis que s'han obert les 1900 vies.
Després d'uns dies de preparació per reservar vols, allotjament a la Kasbah Tizourgane, PCR inclòs i el lloguer del cotxe, el dia 22 d'abril al vespre sortim direcció Agadir, on després de 2'30 hores arribem sense problemes. Per sort hem guanyat 2 hores així que quasi arribem a la mateixa hora que hem sortit.
Canviem diners, agafem el cotxe llogat, li posem al Navegador les coordenades i comencem el viatge. Segons el navegador, hi ha 75 quilometres i 1,30h de viatge.
El viatge va tranquil, no trobem gens de transit i arribem a Biougra on al sortir ens fa anar per una carretera súper estreta i anem fent quilometres i quilometres sense trobar a ningú, nomes podem veure petites llums dels poblets que anem passant. De sobte ens diu que ja hem arribat, i només veiem llums molt més amunt a la muntanya. Anem amunt i avall i cap senyal d'una kasbath. Al final decidim arribar-nos per una pista a una casa a preguntar, són les onze de la nit i estem al mig de l'Anti Atles. Ja ens veiem dormint al cotxe, però estem de sort i arribem a la casa i hi ha un noi jove i un senyor gran que estan fent-la petar, així que ens hi acostem i baixem a preguntar. Resulta que no parlen ni francès, i molt menys anglès. I la seva resposta és segui tot recte. Tenim dubtes si ens ha entès bé i li ensenyem la foto de la Kasbah i ens torna a dir, tot recte. Nosaltres que no ho veiem clar, doncs estem al fons d'una vall i la Kasbath, per les fotos que hem vist està situada en un altiplà. Al final el jove, agafa una motocicleta i ens fa senyals perquè el seguim.
Seguin-lo anem pujant i pujant, corbes i més corbes, no les tenim totes, no pot ser tan lluny i que ens hi acompanyi, però el noi segueix pujant fins que arribem a una carretera més important que segueix un tros i es para i ens diu que seguim recte que ja la trobarem. Contents de que ens ha solucionat el tema li donem 100 dírhams i primer no els volia, però després els agafa els mira amb la llum del far i torna a pujar a la motocicleta i fa un parell de quilometres més fins que ens deixa a la Kasbah. Hem tingut una gran sort de trobar aquest noi que ens ha acompanyat fins aquí.
Arribats a la Kasbah que ja ens esperaven, ens ajuden a pujar els petates per una grua d'obres i ens instal·len a les habitacions i tot segui, encara que són les 2/4 d'una, ens porten al menjador i ens fan un tagin i uns tés per no anar dormir de buits. Una gent encantadora.
Quedem per esmorzar a 2/4 de 9 i avui per fer el tas de la roca, i recuperar-nos del viatge anem a una via propera i no massa llarga.
Anem a l'Ida Ougnidif Àrea, Adrar Iffran a la cara oest d'aquesta paret que veieu a la foto, just a l'esperó de la dreta és per on va la nostra via.
Així que agafem el cotxe i fem uns 15 quilometres fins un petit poble berber que és diu Tassila, en fi quatre cases repartides on deixem el cotxe a l'ombra d'un bon arbre.
El poblet berber de Tassila
Ara ens queda 45 minuts de pujada per un camí que va sortejant bancals abandonats fins que arribem al que sembla un petit corriol, però resulta que és per on passa el tub de l'aigua pel poblet. Finalment i quasi quan arribem a peu de via trobem un bon corriol que surt de la carretereta però molt més avall.
Avui és Sant Jordi i com a regal ens fa un dia meravellós i els camps estan tots plens de flors que ens serveixen per consolar-nos d'està tan lluny d'aquesta diada.
Des de sota ja podem veure la nostra via.
Mirant on exactament pot començar la via. No hi ha n'hi una fita als peus de les vies, per tant cal interpretar molt bé la foto de la guia i les seves indicacions.
Començant el primer llarg per una xemeneia.
Entrant a la primera reunió.
En Ferran atacant el pas més difícil de la via.
Atacant el segon llarg en el mateix pas.
El segon llarg és preciós, on la roca és molt bona i es pot anar equipament molt bé.
En Ferran i en Rafel a la tercera tirada que segueix el fil d'un esperó molt bonic.
Entrant a la segona reunió.
Sortint de la segona reunió.
Enfilant l'esperó de la tercera tirada.
Arribant a la tercera reunió i mirant la quarta tirada.
l'Ita iniciant la quarta tirada, un pas llarg fa que li costi molt més que a nosaltres.
Ara ja un xic més fàcil
Per aquest dies s'han de portar dos jocs complerts de friends, i sembla molt, però cal pensar que en una reunió en poses un mínim de 2 i tens dues reunions muntades al mateix temps.
Foto al Cim Adrar Iffran
Ara només ens queda una baixada que al principi és fàcil i que després té una desgrimpada que cal anar en compte.
La nostra ressenya.
Aproximació: des de la Kasbah Tzourgane agafarem la carretera que ens porta al poble Ida Ougnidif. Arribarem al poble i el creuarem fins que a la sortida trobarem una carretera a ma dreta, l'agafarem i la seguirem fins passat el poble de Amzkhssan que trobarem una trenca a ma esquerra que ens portarà per una carretera molt estreta fins el poble de Tassila on deixarem el cotxe.
Des de Tassila anirem pujant direcció oest en diagonal buscant una conducció d'aigua que anirem seguint fins a trobar un corriol millor que seguirem fins que ja podem pujar camp fins el peu de via. 45 minuts des del cotxe.
La via: escalada molt bonica, bona roca en general, amb ambient i on podrem equipar-ho molt bé. Totalment recomanable.
1er llarg: 30 metres. III, III+. Pujarem per la dreta d'un gendarme per passar a l'esquerra i anat fer la reunió en un diedre molt marcat.
2on llarg: 45 m, V+, V, IV+. Sortim a l'esquerra a buscar una fissura, pas delicat per entrar-hi, després seguirem per la fissura uns metres fins que ja veurem que podem sortir a l'esquerra per una placa fins a la reunió en un balconet.
2on llarg bis: 10 metres II. Per tal de poder assegurar millor el proper llarg fem un canvi de reunió a l'esquerra al peu d'una canal.
3er llarg: 45 metres. IV+, IV. De la reunió anirem a l'esquerra per agafar el fil de l'esperó que seguirem fins a la reunió en uns grans blocs.
4art llarg: 10 metres V, IV. Anem caminant per una lleixa a la dreta fins al peu d'una fissura vertical que superem amb algun pas delicat fins el cim.
Descens: per la vessant sud, primer caminant, després desgrimpant fàcil i al final es complica una mica on haurem d'anar en compte fins arribar al peu de la paret d'aquest cantó. Tot seguit pujarem a un coll a la dreta i baixarem fins al peu de via i pel camí de tornada fins el cotxe. 1h
Els propers dies anirem ampliant i al final farem un detall de les coses interessants per anar en aquesta meravellosa zona.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Noi, quina crónica més wapa, i les fotos no diguem. Espero amb candeletes, més capítols de la vostra aventura.
ResponEliminaGràcies Pilar, anirem publicant a mida que el temps ens ho permetri. El vistge ha estat genial amb ganes de tornari. Manel & Ita.
EliminaEns poseu la mel a la boca! Terreny d'AVENTURA, així amb majúscules! Quin goig!
ResponEliminaSi Lluís el terreny és totalment d’aventura, el lloc k la gent justifica més d’un viatge. Totalment Rocomanable. Manel & Ita.
Elimina