Fa molts anys en Miquel Comes i l'Albert Vilanova varen obrir una via en el Morral del Llop, just a la dreta de la Via Xavi-Manel. Aquesta via es coneixia com la Via Miquel Comes i sembla que el nom correcte és via Estel en bon record d'una gossa que va tenir.
Recentment havíem vist que la via ha estat repetida i que el primer llarg estava ben equipada, així que la teníem amb les pendents.
Avui hem decidit anar-hi, i ens ha fet molta il·lusió fer-la pel fet de conèixer en el Miquel i l'Albert. La via és curta però molt ben trobada
La nostra ressenya
El primer espit està un xic lluny, però anant en compte s'arriba prou bé.
Després ens trobarem amb un pas d'Ao o un pas d'estreps per arribar a l'altre. Després un pas d'Ao fins el tercer i per arribar al quart espit anirem un xic a la dreta i l'arribarem bé amb lliure.
Després per terreny més fàcil fins a la reunió.
El segon llarg està net i ens ho haurem d'equipar nosaltres.
L'entrada a la fissura té un pas força difícil doncs desploma una mica.
Uns passos força verticals ens portaran al final de la fissura, la llàstima és que sigui tan curta.
l'Ita a plena feina.
Sembla que li ha agradat força.
Contents aprofitem per fer-nos una foto al cim.
Aproximació: des de l'Alzina del Salari agafarem el camí que puja al Coll Boix, a uns 200 metres veurem que surt una pista a la dreta i que baixa fins a passar un torrent, després va pujant uns quants metres fins a trobar un corriol que surt a la dreta (pedró) que anirem seguint en direcció est, poc a poc anirem pujant fins a sota del Morral del Llop. Ara només ens quedarà anar seguint per sota del cingle fins al peu de via.
Descens: caminant per la vessant oest.
La via: una petita joia que malgrat que és curta és molt bonica. Recomanable.
1er llarg: 20 metres. 4 espits. IV, V. A0/Ae V, IV. III. Des del peu de via ja veurem uns metres amunt el primer espit, del primer al segon nosaltres hem fet un pas d'estreps i del segon al tercer Ao, per sortir en lliure fins a la reunió. La roca és prou bona per apurar-la en lliure, però a nosaltres no ens ha sortit.
2on llarg: 10 metres. V+, V, IV. a equipar. C#1, Totem Lila, i C# 3. Per assegurar el pas de sortida hem llaçat una pedra que hi ha encastada a la fissura i més amunt el C#1, després, amb un pas força atlètic hem superat el primer tram desplomat. Un cop superat aquest ressalt la fissura ja es torna més amable i podrem assegurar-la al gust.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Una via ben trobada i que fa poc vaig tenir el goig de repetir amb en Miquel, va estar molt content.
ResponEliminasi noi, una petita joia de la Serra de l'Obac.
Elimina