Ben d'hora estava tot gebrat, així que hem estat una estona al Bar del Bruc fent un cafè i quan ens ha semblat que hi tocaria el sol hem marxat cap a Can Jorba.
Aquesta és de les vies dels germans Masó que he trobat més lògica i bonica. De fet ens ha agradat a tots tres.
La Masia de Can Jorba
Sempre m'ha agradat aquesta capella o graner.
Una bona vista de la paret.
Els primers passos.
R1. 30 metres (grimpada per l'arbre), V, IV+ 5 espits i 1 pitó.
Iniciant la 2ª tirada.
Iniciem el segon llarg amb un flanqueig a la dreta fins arribar a un espit, des d'aquí anirem progressant per mig d'aquest esperó. Bona roca, passos bonics, i equipament que podrem reforçar amb alguna peça flotant i alguna savina.
R2 30 metres. IV+ V. 4 espits i 1 pitó.
En Xavi i la Ita fent el segon llarg.
Fent el 3er llarg.
El tercer llarg va per una placa menys dreta i que poc a poc vas guanyant alçada fins arribar a una panxeta que té un pas un xic més difícil però està ben equipat.
R3. 45 metres. IV, V. 3 espits 2 pitons.
Arribant a la reunió.
En Xavi fent els ràpels.
La Ita rapelant.
Us deixem la ressenya original.
Baixada: nosaltres hem fet un ràpel de 40 i 1 de 60 metres, però també es pot baixar en tres ràpels seguint la mateixa via.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Una via molt lògica aquesta, curiosa l'entrada, abastar el primer espit és curiós, i si a més fa fred i la roca ja està relliscosa...sort de l'arbre. La darrera tirada també és molt maca.
ResponEliminaEnhorabona.
si noi arribar al primer spit té la seva part d'emoció. Jejeje.
Elimina