L'aproximació es curta, deixem el cotxe als dipòsits pugem al collet, baixem una mica i després una curta pujada i ja som al peu de via.
Al matí no hi toca el sol a primera hora i fa un xic de vent humit, així, que ens hem de posar una peça més de les que portem. Després, l'esforç de la via i el solet ja ens la deixarà treure.
Bona vista dels Plecs del Llibre
Detall de la via
El primer llarg comença al costat del camí i a pocs metres de l'avenc de la Codoleda.
Fem uns passos curts per la roca típica de la Mola i arribem al primer bolt, després ja un xic més dret i tiban una mica més arribem al segon, a partir d'aquí fem A0 i un pas ajudats per una baga fins que ens situem sobre d'una gran pedra, per entrar tot seguit a la primera reunió.
Entrant a la primera reunió.
El segon llarg puja per un fissura molt marcada, per entrar-hi hem de superar un pas amb un bloc molt gran, després seguim pujant per la fissura (ben equipada) fins arribar a una savina on anirem un xic a l'esquerra per entrar a la segona reunió.
La segona reunió molt ben equipada.
Sembla que el dia no es vol arreglar.
Pitó al costat dels 3 parabolts que està super ben posat. Sap greu no aprofitar-lo..
Còmoda segona reunió.
Entrant a la reunió.
Ara si que la roca fa un canvi i passa a tenir una qualitat extraordinària, i l'Ita es decideix fer el darrer llarg.
Per fi el dia fa un canvi i ara ens toca el solet.
Aquest tercer llarg és preciós, però la llàstima és que sigui tan curt.
Quan arribem dalt, trobem un premi, un tresor dels geo localitzador , sembla que des del 2014 no la trobat ningú. Com ha estat una casualitat l'hem tornat a deixar al mateix lloc.
Foto cim.
Anem a veure una cordada que venia al nostre darrera. Estan a la segona reunió.
Paisatge bonic i amb una bona vista sobre es Castallasses de Can Torras.
Us deixem la ressenya publicada a Santllors.com.
Via equipada, només us caldrà 12 cintes, compte però que el grau és un xic apretat.
Ens agradat molt fer una via del Paca, sort que no era d'artificial extrem.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!! :-)
caram quina sobrefrequentació!"!!!
ResponEliminaEnhorabona Manel i Ita, oi que sí que el grau és apretadet? Una via del Paca que gairebé es pot fer tota en lliure, tot un luxe !
ResponEliminaEls de la cordada que venia al darrera era el Jordi Homet i company, el que la va reequipar!! no en va tenir prou amb Dijous ha ha ha
Esta ben reequipada. Ha quedat per apurar-la en lliure. Segur que algú la treura.
Elimina