dissabte, 31 d’agost del 2024

Via Sebastià Patiño - Magdalena Inferior - Gorros - Montserrat 30/08/2024

 Quan no tens un pla concret i ho decideixes mentre vas pujant pel funicular, de seguida et venen vies que saps que t'ho passaràs molt bé encara  que ja l'has repetit unes quantes vegades.

Avui anem amb el Ferran i en Pau i resulta que en Pau no ha fet la via, així que no ens costa massa inclinar-nos per aquesta, segur que ens ho passarem d'allò més bé. 


La nostra ressenya.


En Pau amb moltes ganes demana per fer el primer llarg. 


Fotografia feta des de les escales de Jacob


En Ferran just quan li comença a tocar el sol, sort que fa un airet molt bo i s'hi està molt bé. 


És molt agraït veure com els companys s'ho passen tan bé.


El segon llarg és el més divertit de tots, vertical i amb una pressa excel·lent. 


Gaudir d'aquesta roca i tant proper a casa és una gran sort.


En Pau a plena feina.


La segona reunió.


El tercer llarg per terreny més fàcil ens portarà al cim. 


En Pau en els darrers metres.


i en Ferran al mateix lloc. 


Foto cim ben contents i satisfets.  Segur que ho repetirem. 

Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí que va direcció a Sant Jeroni. Un  cop passat per sota de la Gorra Marinera trobarem un camí a mà esquerra, pujarem unes ziga-zagues i ens trobarem a peu de via. Just abans de començar les escales de Jacob.  Aquí trobarem tres vies, la nostra és la de més a l'esquerra.

La Via:  itinerari molt ben trobat, buscant la part més vertical de la paret, amb una roca excel·lent que ens permetrà gaudir d'allò més. No us la deixeu perdre. Via equipada amb spits un xic distants. Molt Recomanable. 

1er llarg: 40 metres. IV, IV+, V-.  Els primers metres la roca està allisada per l'aigua i la primera assegurança està a uns metres, però s'hi arriba molt bé. Després encara haurem de superar les branques d'un arbre per entrar en el tram de millor roca, per on seguirem verticals amb una escalada plaent fins a la reunió.

2on llarg: 40 metres. IV, V. Sortim verticals fins arribar a la reunió de la Mingo Arenes, després seguirem verticals fins un moment que veurem que hi ha un parabolt a l'esquerra, l'agafarem i tornarem a la dreta on ens trobarem amb uns passos molt verticals, però amb molt bona pressa, (tot un luxe poder pujar per aquí). Veurem una pedra blanca molt bona per posar un merlet, després uns metres més verticals fins a la reunió.

3er llarg: 30 metres. IV, III. Sortim verticals i trobarem un spit, després trobarem algun parabolt més d'altres vies. Reunió sota el cim.

Descens: ràpel de 40 metres per la cara sud.

Material: 10 cintes més R i baga per merlet. 

1ª Ascensió: Raúl Patiño i Esteve Sebastià.


Apa a escalar que el món s'acaba!!

divendres, 30 d’agost del 2024

Berguedà - Puigllançada - 2409 metres des de Coll de Pal.

 Hi ha vegades una ascensió molt, molt senzilla es converteix amb molt important per la teva situació personal. 

Després de 6 setmanes sense posar el peu a terra el metge et diu que ja pots començar a recolzar el peu , aquest fet et produeix unes ganes boixes de fer alguna cosa. Així és com el Puigllançada agafa un protagonisme especial. És molt curt i senzill, aquesta excursió anirà bé per veure com respon el peu.


Hem dormit al mateix coll de Pal i quan comencem a caminar fa un dia fabulós,  tenim boires baixes tant a la vessant de la Cerdanya com a la vessant del Berguedà. 


Ens envolten les vaques que baixen a beure aigua.


Avui es tracta d'anar molt a poc a poc, vigilant molt com recolzem el peu, doncs encara es nota molt tendre i fa una mica de dolor. 


Avui si que carreguem les piles amb aquestes vistes. 


Els Isards ens acompanyen  a la nostra excursió.


i quasi sense adonar-nos compte assolim el cim, quines sensacions més boniques.


Ara toca baixar i si pujant hem anat en compte baixant encara hi anem molt més. 

Ha estat una matinal curta, però plena de molt bones vibracions que fan que l'Ita torni a veure el futur proper amb moltes ganes de seguir fent allò que més li agrada. 


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!


dijous, 22 d’agost del 2024

Via Escalada Virtual - Cara del Mico - La Plantació - Montserrat 22/08/2024

 Amb ganes d'escalar una miqueta ens trobem amb el Ferran a Monistrol, així pugem plegats fins el Monestir. Per tal d'escalar  a l'ombra anem a la Cara del Mico, la via, Escalada Virtual. 


Us deixem la nostra ressenya


Una bona vista de la Cara del Mico


Un primer llarg on al principi és força dret i mantingut per entrar tot seguit a una placa senzilla però molt bonica. 


La primera reunió molt còmode. (Foto Ferran de la Rosa)


Entrant a la primera reunió. 


En Ferran, a tot gas, en el segon llarg. 


Amb la Sentinella vigilant anem arribant a la segona reunió. (Foto Ferran de la Rosa)


Un tercer llarg d'escalada vertical, però amb molt bona pressa. (Foto Ferran de la Rosa)


Entrant a la tercera reunió. 


Un tram descompost ens portarà a una canal que deixarem per sortir per l'aresta de la dreta. (Foto Ferran de la Rosa)


En Ferran assegurant a la tercera reunió. 


Darrers metres abans del cim.


Content i satisfet en el cim. 


Just a la reunió sota del cim. (Foto Ferran de la Rosa) 

Quan arribem al cim la calor ja es fa notar, així que baixem ràpid per anar a fer una bon dinar al Restaurant La Barca de Monistrol. 

Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem per sota les Magdalenes i la Gorra Frígia fins arribar pràcticament al mirador on trobarem un corriol, a la nostra esquerra,  que ens portarà a la Sentinella, un xic abans creuarem la canal per anar sota de l'agulla. Pujarem arran de la roca, fins unes pedres grans que passarem per la dreta i tot seguit arribarem al peu de via. Parabolts grocs. 

La Via: una escalada amb bona roca i equipada generosament , que al matí no li toca el sol, totalment aconsellable. 

1er llarg: 30 metres V+, IV.  Sortim en tendència a l'esquerra i amb passos finets fins que la paret es tomba i entra en terreny més fàcil fins a la reunió. El V+ es pot fer amb Ao.

2on llarg: 25 metres. IV. Una placa senzilla però al mateix temps bonica. Val la pena gaudir de l'entorn i de la roca.

3er llarg: 25 metres. V. Un llarg vertical, però amb molt bona presa. Sense dubtes el millor de la via. 

4art llarg: 30 metres, V. 6b/ Ao. Al sortir de la reunió la roca està molt trencada, però l'equipament és generós per no patir. Després passa a l'altra banda de la canal i podem gaudir d'uns metres sensacionals fins a la reunió. Aquesta reunió us la podeu passar, tan si sortiu directes 6b o Ao, com si feu la volta i sortiu pels darrers metres de la Terestel. (IV).

Descens: Ràpel de 20 metres per la vessant oposada. Després seguirem per la carena i trobarem una canal que ens tornarà al camí que va de Sant Joan a Sant Jeroni. 

Material: 12 cintes més R.

Primera Ascensió: 2012 per Guillem Arias i Esteve Fabra.

Apa a escalar que el món s'acaba!!!

dimarts, 20 d’agost del 2024

Via Queraltina - Serrat de Queralt - Berguedà

La Queraltina és una petita joia de la zona del Santuari de Queralts, on podrem gaudir de tres llargs ben bonics amb molt bona roca i unes vistes sobre Berga molt boniques. 

La nostra ressenya


Al peu de via podreu veure aquesta senyal que us marca l'inici. 


Avui, tot i que era la quarta vegada que feia la via, hem anat molt ràpid i hem entrat per la via del costat dret, uns metres més amunt ens hem adonat de l'errada i fent un flanqueig a l'esquerra ens hem situat a la via correcta. (Fotografia: Ferran de la Rosa)


En Xavier en els darrers metres del primer llarg. 
Curiosament, avui ens ha sorprès la quantitat de vegetació que hi havia a la via. Les darreres pluges han fet feina.  


L'Arseni, en el primer llarg, pujant a tot drap!!


En Xavi gaudint dels passos tan bonics del segon llarg. 


Passos bonics i amb molt bona pressa. 


En Xavi començant el tercer llarg, on trobarem uns passos amb cigronets que li donen el seu color. 


En Ferran súper content en el segon llarg. Aquest és el seu terreny. 


Els últims passos de la via.  (Fotografia: Arseni Lago)

Aproximació: Des de l'aparcament del Santuari de Queralt pujarem per les escales, passarem pel santuari i anirem sempre per la vessant est, deixarem la zona d'esportiva fàcil i ja veurem la paret, després només ens caldrà seguir uns 100 metres i  pujar fins un replà a peu de via. 

La via: Una petita joia d'aquest sector, on podreu gaudir d'una escalada plaent amb passos molt bonics. Molt recomanable. 

1er llarg:  35 metres. Pugem per una fissura primer amb alguna assegurança i després reforcem amb algun friend mitjà, arribem sota una placa que cal anar a l'esquerra i pugem recte passem una fissura molt xula que passem en bavaresa fins situar-nos sota la reunió, on hi ha un pas estrany d'esquerra a dreta i on haurem de tibar un xic més. De totes maneres sempre podrem fer A0.

2on llarg: 30 metres. Sortim per la dreta fins a trobar un pont de roca , després pugem verticals fins que trobem un pas d'esquerra a dreta un xic més difícil, tornem a seguir vertical fins un altre pas on es veu que s'ha sanejat la roca i després recte fins a la reunió.

3er llarg: 25 metres. Seguim verticals per un diedre on hi havia algun pont de roca i que ara haurem d'equipar , després anem a l'esquerra a cercar un esperonet amb una placa molt bonica i de pressa petita, després seguim vertical fins la reunió.

Descens: de la reunió seguim vertical fins un bosquet on podrem plegar el material. Des d'aquí anirem seguint una fites i unes senyals vermelles que després de passar un tram afilat ens anirà baixant fins el camí que dona la volta. 

Material: 14 cintes exprés, i joc de Tòtems o equivalents.  


Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

dissabte, 17 d’agost del 2024

Via Stromberg - Gorra Frígia - Montserrat 17/08/2024

La via Stromberg és un itinerari per gaudir del plaer d'escalar a Montserrat. El seus còdols ens faran gaudir d'allò més, addicionalment té un excel·lent equipament i un molt bon traçat. Una via ideal pels dies de calor perquè té una bona orientació, tot i que en algun tram ens tocarà el sol de resquitllada, però sempre hi fa un ventet molt agradable. 


Us deixem la nostra ressenya.


En el primer llarg ja ens adonarem que la cosa serà ben divertida. (Foto Arseni Lago)


En Joan que no l'havia fet la via, està gaudim d'allò més. 


L'Arseni en plena feina. 


Iniciant el bonic segon llarg. Còdols i més còdols. 


Pujant pel segon llarg on ens comença a tocar el sol de esquitllada. (Foto Arseni Lago)


Començant el tercer llarg, extraordinàriament bonic. (Foto Arseni Lago)


Foto feta des la via Adrià, per Àngel Far. (Moltes gràcies)

L'Arseni sortint del tram dret. 


En Joan en la tercera tirada  arribant a la reunió.


En Joan en el quart llarg. Llàstima que la foto és a contrallum. 


Un cop més no m'ha sortit el pas desplomat, així que he fet Ao. (foto Arseni Lago)


En Joan fent una bona tibadeta per sortir del desplom. (Foto Arseni Lago)


Moments bonics sortint de la via. 


Ben content de la via .


Foto cim per guardar un bon record d'aquesta escalada amb tan bona companyia.

 Aproximació: Des del Funicular de Sant Joan seguirem el camí de Sant Jeroni fins just passar La Gorra Frígida que trobarem una canal molt marcada. Pujarem uns metres per la canal i ràpidament arribarem al peu de via.


La Via: via molt ben equipada, ideal per dies de calor on podreu gaudir d'una escalada plaent i una dificultat màxima obligada de Vè. Totalment recomanable. No us la deixeu perdre.

1er. Llarg: 30 metres. V.  sortim de dreta a esquerra i després recte amunt, al mig trobarem un pas una mica més difícil, la resta a gaudir. 

2on. Llarg: 25 metres. IV.  Escalada de placa amb molt bons còdols.  

3er. Llarg: 35 metres. IV. V+. Sortim verticals fins arribar a un ressalt que superarem mercès al grans còdols, després anirem un xic a l'esquerra i vertical on trobarem un pas per arribar a un bon forat que ens ho haurem de mirar, un cop superat aquest pas rectes fins a la reunió.

4art. Llarg: 20 metres. IV, III. Sortim rectes amunt per un tram dret, però com sempre amb molt bona pressa, després perd verticalitat i fem reunió sota del darrer ressalt.

5è. Llarg: 25 metres, 6a o Ao, IV.  Sortim per la dreta, arribem al primer parabolt i després estirant-nos al segon, ara toca superar el pas, la pressa de peu ja està un xic polida i cal posar-hi confiança, un cop a sobre anirem a l'esquerra a buscar l'aresta que seguirem fins dalt.


Descens: per la vessant est, amb un ràpel de 25 metres i un segon de 50 metres. Després baixarem la canal que ens deixarà altra cop al camí de Sant Jeroni. Atenció, hi ha un ràpel una xic abans que els espits estan malmesos, millor baixar una mica més com us diem. 

1ª Ascensió: Guillem Arias, Jordi Briz i Manel Pedro . 2004.

Material: 12 cintes + R.

Apa a escalar que el món s'acaba!!