Balneario de Panticosa - Molondrio - Via Lady Lister. 26/7/2022

Aprofitem uns dies per anar al Pirineu Aragonès, en la zona de la Vall de Tena, tot i que hi hem anat unes quantes vegades, ens queden moltes coses per fer. 

El primer escullin una via que han obert El Sendero Limite al Molondrio, un itinerari no massa complicat i amb una aproximació ben curta. 

La nostra ressenya

Foto al migdia quan ja baixàvem. A primera hora del matí no li toca el sol. 

La via comença al costat mateix del camí i no ens costarà massa de veure el retol que indica l'inici. 

Iniciant la via per una canal negra. Els primers dos llargs es poden empalmar. 

La segona reunió. El tercer llarg és una rampa molt fàcil. Gairebé caminant. 

Després de fer un canvi de reunió caminant iniciem el quart llarg amb un ressalt i una placa força bonica. 

La cinquena és una placa molt fina, però que poc a poc li vas trobant el "tranquillo". 

Sortint de la placa amb el Balneari al fons. 

Iniciant la sisena tirada, senzilla però amb algun pas bonic. 

Assegurant a la sisena reunió.

Setè llarg és una grimpadeta amb una bona tibada per entrar a la reunió, això si la podreu evitar entrant per la dreta, però el pas és bonic. 

Ala vuitena tirada sortim a l'esquerra per superar un ressalt bonic i després placa fàcil fins a la reunió.

Assegurant en la setena reunió. 

Gaudint dels passos de la vuitena tirada.

Després de fer un canvi de reunió ens situem al peu d'un diedre curt, però ben bonic. 

Sortint del diedret, ara ens tocarà caminar uns 15 metres fins el proper diedre.

Ultim llarg curt però bonic. 

Aquí ens hem trobat una família de sargantanes, n'hem comptat sis. 

Bones vistes sobre el Balneari que està a tocar. 

Un ratet al cim mirant l'entorn. 

i una foto de record ben contents. 

Aproximació: des de la Casita de Piedra agafarem el GR que puja a Bachimaña, passarem el mirador i seguirem fins que trobarem una cruïlla on anirem a la dreta. Ràpidament veurem que el camí baixa per creuar el riu per un petit pont. Seguirem el camí que puja i fa una ziga zaga. Si estem atents veurem un canal/diedre on comença la via, just a peu de camí. 20 minuts anant tranquils  

La Via: itinerari de10 llargs, molt ben equipats, ideal per iniciar-se a fer vies de varis llargs. Els tres primers llargs segueixen un esperó, després creuarem un bosc i pujarem per unes plaques molt boniques. 

Trobarem uns llargs d’adherència molt ben aconseguits i amb una roca excepcional. També, pot estar bé per continuar per alguna de les vies de la Paret de la Tubería , així farem uns quants metres més. Recomanable. 

1er. Llarg: 25 metres. III. Grimpada fàcil per una canal.

2on. Llarg: 25 metres. III/IV, Pujarem per una placa agradable. Nosaltres les hem fet juntes. 

3er. Llarg: 35 metres  I/II . Anirem caminant amb alguns ressalts on ens agafarem a la roca de tant en tant.  Des de aquí anirem a l’esquerra creuant un bosc (corda fixa) 

4rt. Llarg: 20 metres. V-. Superem un ressalt per entrar en una placa fina molt bonica.

5è. Llarg: 25 metres. V+ . Placa d’adherència molt ben aconseguida. Cal fer confiança en els peus de gat. Reunió en un arbre.

6è Llarg: 25 metres. IV+. Placa molt agraïda.

7è. Llarg: 30 metres. III, ressalt de V+ evitable. Pugem per una placa fins un ressalt on haurem de fer una bona tibada.  

8è. Llarg: 40 metres. V- , II. Sortim verticals en tendència a l’esquerra i després per una placa. Trobarem una reunió que la passarem fins un arbre. Aquí anirem caminant uns metres a la dreta fins al peu d'una espècie de diedre. 

9è. Llarg: 30 metres. IV+ . Superem el diedret i després caminarem uns 15 metres fins al peu d’un altre diedre .

10è Llarg: 20 metres. V-. II.  Superem el diedre i després per placa fins a la reunió. Des d’aquí ens queden uns metres fins el cim.

Descens: baixarem per una curta canal fins a trobar un camí molt agradable que ens portarà al peu de via.

Material: 10 bagues exprés + R.

1a. Ascensió: Enrique Recio, Isabel Armendariz, i Julio Benedé. 9/2021 

Apa a escalar que el mon s'caba!!

El Berguedà - El Mercadal Inferior - Via Aresta Oest - 23/07/2022

Feia un munt d'anys que no anàvem al Mercadal Inferior, concretament des de que a mitjans dels anys 70, un dia rebotits pel mal temps al Pedraforca, vàrem venir a parar al peu del diedre que ralla la paret sud. Amb el Josep Monistrol i l'Ita vàrem obrir la via que recorre aquest diedre, i aquí es va quedar.

Aquest cap de setmana amb l'intenció de fer una via a l'ombra anem a l'Aresta Oest i així de baixada mirarem la via que vàrem obrir.

La nostra ressenya

Des de la Font Negra podem veure l'Aresta Oest així com també la via del Diedre. 

Mirant la forma de les boires que hi ha per sobre el Santuari de Queralt, pensem que hi haurà un canvi de temps, però la realitat serà una altra, seguirem amb aquesta calor i amb aquesta sequera. 

Una aproximació curta ens porta a peu de via, i l'Ita comença uns metres per la via del costat per donar-li un xic més de color, després anirà a l'esquerra a buscar l'aresta. 

Poc abans de passar a l'aresta. 

La primera reunió la fem en un bon arbre. 

Iniciant el tercer llarg. 

En la tercera reunió (Fotografia d'en Ricard Rofes)

L'Ita arribant a la tercera reunió. 

Gràcies a l'ombra sortim tots dos a la foto. 

El Mercadal Superior 

Foto cim.

Ens hem trobat amb el Ricard i en Miquel que ens ha anat bé per conèixer-nos i fer-la petar una mica.  

Aproximació: Des de Berga anirem a buscar la carretera que puja al Rasos de Peguera  BV4242 que seguirem fins arribar a la Font Negra, just on deixarem el cotxe.  Creuarem la carretera i trobarem un corriol que només començar és bifurca en dos, nosaltres agafarem el de l'esquerra que els primers metres puja per una torrentera, després puja un xic més dret fins que passareu una tanca pel bestiar que passarem i seguirem pujant fins arribar al peu de via. 10 a 15 minuts.

La via:  una aresta que va per la vessant oest, on trobarem un parell de ressalt que li donen  color i uns trams de grimpar caminar, amb algun tram de roca a controlar. Tot i així, el seu entorn i el fet d'està a l'ombra bé justifica la seva ascensió. Via equipada. Recomanable. 

1er. llarg: 35 metres, IV.  Pujarem per la via esportiva que hi ha més a l'esquerra fins el quart parabolt, després passarem a l'aresta amb un tram força vertical fins que es tomba i trobarem un bon arbre per fer la reunió.

2on. llarg: 20 metres I. Caminant amb un tros petit de grimpada fins el peu del següent ressalt. Reunió en 2 espits.

3er. llarg: 40 metres. IV, IV+, IV.  Pujarem per l'aresta vertical, amb algun tram de roca a controlar. Reunió amb 2 espits d'una intal.lació que sembla d'una via de la cara sud. 

4art. llarg: 60 metres. I/II. anirem per la creta fins a trobar el ràpel. Podem fer-ho amb més d'una tirada doncs trobarem alguna reunió muntada de les vies que surten de la cara sud. 

Descens: per la vessant est. Ràpel de 30 metres i després petita desgrimpada, o podem baixar amb un ràpel 40 metres fins al coll. 

Material: 8 cintes i bagues savineres.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - La Panxa del Bisbe - Via De La Cabra - 14/07/2022

 Quan la calor es fa notar busquem llocs a l'ombra, però quan la calor ja supera les temperatures normals de l'època, hem d'anar a buscar l'ombra i addicionalment sortir més d'hora. Així, que hem quedat amb l'Arseni i el Ferran a l'aparcament a les 7 del matí, i amb nosaltres ja ve en Ramir. Així que avui serem una bona colla. Està clar que contra més siguem més riurem. 

La Panxa del Bisbe és una de les agulles d'aquesta zona que més m'agrada. Així que avui anem a la Via De La Cabra, doncs l'Arseni i el Ferran no l'havien fet i a la resta no ens fa res repetir-la. 

La nostra ressenya

Si bé la Panxa té unes vies molt boniques, la via De La Cabra és de les més interessants, especialment pel primer llarg. Un llarg vertical, ben trobat, amb un equipament adequat, amb un roca excepcional; còdols, "regletes", forats, cigronets ,un conjunt que fa possible pujar amb elegància per un lloc que semblaria impossible a molts dels escaladors que no són escaladors Montserratins i, en canvi, els que ens agrada aquesta escalada ens ho passarem d'allò més bé. Això, sense desmerèixer el segon i el tercer llarg que també tenen el seu encant. 

Quan comencem a escalar s'ha girat un fort ben que fa que ens tinguem que concentrar encara més.

l'Ita arribant a la 1ª Reunió.

I tot seguit en Ramir. 

l'Ita en el segon llarg, on hi ha un pas que s'ho ha tingut que mirar bé, després, quan he pujat jo, ja he entès el perquè. 

En el pas clau de la 2ª Tirada (Foto Ramir)

El vent m'ha deixat gelat, sembla impossible oi?, doncs m'he hagut de posar el paravent i tot. 

En Ramir enfocant el pas més difícil de la via, a l'inici del tercer llarg. 

Després ja per un terreny més fàcil, però mantingut fins que perd verticalitat. 

l'Arseni que ens segueix a tocar.

i en Ferran al seu darrera. 

En Salva Campillo i en Xavier Castellví a l'Agulla del Pla dels Ocells.

Són les 10 del matí i ja som al cim. Hi estem una bona estona doncs la temperatura és molt agradable. 

L'Arseni tibant les cordes a la rampa final. 

En Ferran ben satisfet arribant al cim. 

I no podia faltar la foto del Cim ( Foto Arseni)

L'hem encertat, la via, l'horari i lo millor de tot com sempre la companyia. Ara tardarem uns dies a poder tornar a escalar a Montserrat a causa de les restriccions pel risc d'incendi. Entenc perfectament la decisió, doncs el bosc està en una situació preocupant per la pena que fan les plantes.

Aproximació: Des del Monestir de Montserrat enfilarem per les Escales dels Pobres, deixarem la cruïlla que va a Sant Benet i seguirem pujant escales i més escales fins que passarem per sota de La Panxa del Bisbe. La via comença en el camí, just quan baixem les escales.

La Via: Un itinerari preciós, ideal per els matins d'estiu, on podreu gaudir d'una escalada montserratina amb un bon equipament. Totalment recomanable. 

R1 35 mestres:  V, V+ . 11 parabolts i un Camelot 0,75. Una llarg ben equipat que permet gaudir de la qualitat de la roca d'aquesta agulla. Cal anar navegant cercant els millors còdols, jugant amb la verticalitat que en alguns passos  sembla més difícil del que és. Un dels millors llargs de la zona. 

R2. 25 metres: IV+ V. 5 parabolts. Seguir vertical amb passos bonics i difícils, el pas més complicat del llarg està entre el 3er i el 4art parabolt. L'Ita ho ha fet per la dreta i jo , de segon, vertical, de les dues maneres hi ha un bon passet. Després ja per terreny més senzill fins a la reunió.

R3. 25 metres: 6a,  (Ao) V+, V, IV.  5 Parabolts. Des de la reunió anem un xic a l'esquerra, ràpidament trobarem el primer parabolt, després ve el pas, hi ha uns "cantos" prou bons, però un cop et superes s'acaben. (No és obligat) després uns passos bonics fins a la reunió.

R4: 20 metres: III una grimpada còmode fins la reunió en un arbre.

R5: 55 metres: III, II, III grimpada llarga per arribar el cim.

Descens: Ràpel per la vessant nord. 40 metres.

Material: 12 cintes + R i 1 Camelot 0,75.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!