Serra de l'Obac - Turó Roig de Vacarisses - Via Normal -

Fa uns dies vàrem veure unes publicacions de la Lali i el Quim sobre una agulla que no coneixíem. Com que es veia una ascensió curiosa, ràpidament ens vàrem informar per anar-hi.

Certament aquest turó és força curiós per la roca, però encara ho és més quan estàs al peu i veus que cal fer una passa des del contrafort per incorporar-te a l'Agulla.  Un pas més de decisió que difícil. 

El miris d'on el miris té el seu atractiu.

No sé si el fang ho aguanta tot. 

Un cop fet el pas, podrem posar un camelot del #2 que ens assegurarà al segon i també al flanqueig. 

Tot i que no és difícil fa una certa impressió per la qualitat de la roca.

Un pas més i ja som al cim. 

Foto al petit cim amb el llibre de registre. 

Com feia força fred no ens hi parem massa.

Malgrat el temps, tenim una bona vista del Paller de Tot l'Any i la Roca Salvatge. 

Com no volíem tornar a fer el pas, hem optat per muntar un ràpel en una savina.

Pou de Glaç de la Portella.

Val la pena parar-hi i contemplar aquesta meravella. 

La masia de l'Obac Vell. 

Aquí també ens hi hem parat, està molt ben conservat. 

Resulta curiós que el camí passi per sota de la masia. Al fons podem veure l'ermita. 

Una altre vista d'aquest conjunt que ens ha agradat força.

Aproximació: Des de la Casa Nova de l'Obac seguirem el camí que indica, Obac Vell, Pou de Glaç de la Portella, Turó Roig i que va fins a la Font de la Portella. El camí està molt ben senyalat i en 20 o 25 minuts hi arribareu:

La Via: ascensió curiosa, interessant i força singular. Haurem de fer un pas per passar del contrafort a la paret del turó, després podrem posar un camelot del #2  per fer un flanqueig a la dreta fins a una savina molt gran. Per evitar el fregament de les cordes hem fet reunió. Des d'aquí uns metres més us portaran al cim.

Descens: podem baixar desgrimpant per on hem pujat i després fer un salt o baixar amb un ràpel des d'una savina que hi ha quasi a dalt. Nosaltres hem baixat en ràpel i l'hem deixat equipat amb una baga i un mellon. 

Material: Camelot #2 i un parell de bagues per les savines.

Dificultat: IV, III+.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Serra de l'Obac - Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus - Via Josep Aspachs - 05/01/2021

Intentem aprofitar aquests darrers dies abans del confinament. Ahir vàrem anar des de la Barata a pujar el Castell de Bocs, que tot i no ser una escalada té una grimpada i una bona vista sobre la vessant nord de Montserrat. Va anar bé, per veure quines eren les hores menys fredes i avui amb aquesta experiència hem tornat a la Serra de l'Obac, i malgrat feia força fred, hem agafat una estoneta de sol, justa per fer la via ràpid.

Una bona vista de la via.

Fa un temps vàrem llegir una piulada que no deixàvem massa bé aquesta via, per la qualitat de la roca; però l'altra dia ens ho vàrem mirar mentre fèiem la via Reyes i l'estètica de la via ens va agradar molt, i la varem deixar a la llista de les pendents fins avui.  

La via vista del davant. 

Per començar la via tens que enfilar-te fins el forat i dona gust treure-hi el cap.

Iniciant el flaqueig força bonic i ben assegurat amb uns bons còdols. La roca és més bona del que ens havíem imaginat per les piulades que havíem llegit.

Els passos són aeris i bonics però no són difícils. 

El fred es fa suportable i ens permet gaudir del pler de l'escalada. 

Darrers metres de flanqueig abans de pujar a la reunió. 

Si us hi fixeu podreu veure el pitó que assegura l'entada a la reunió. Surt una mica. 

Segon llarg va pel fil de l'aresta, on caldrà tenir cura en seleccionar bé les presses. 

L'Ita a la primera reunió. 

L'aresta està ben assegurada amb 3 spits i una bona savina fet que permeten pujar amb certa tranquil·litat i gaudint dels passos. 

Sortida de la via. 

Just ara ha marxat un xic el sol i el fred es fa notar, però val la pena mirar aquest entorn. 

Foto cim. 

Ressenya original. 

Aproximació: des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus i només baixar uns metres ja estarem sota de la via.  15 minuts. 

La Via: itinerari lògic, molt ben trobat amb la roca típica de Sant Llorenç del Munt i ben assegurada que ens permetrà gaudir d'aquesta ascensió. Només té un però que és massa curta.

1er llarg: 15 metres. Pujarem fins el forat i podrem posar un bon merlet per iniciar el flanqueig, després tot seguit trobarem dos spits que ens donara seguretat per progressar en aquest flanqueig i poc abans d'entrar a la reunió trobarem un pitó.

2on llarg: 25 metres. Sortirem per la dreta de la reunió i tot seguit trobarem el primer spit, després hi ha un tram amb la roca a controlar fins el proper. Sense donar-nos compte arribarem a la savina i després a un pas un xic desplomat que ens deixarà pràcticament el cim. 

Descens: caminant per la vessant nord fins a trobar la pista que ens portarà al Coll de Tres Creus.

Material: 5 exprés i dues bagues savineres.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

 

Sant Llorenç del Munt - Cingle de l'Aresta de Can Marcet - Via Amor Plutònic - 2/01/2021

 Ja hem començat una nou any. Seguim confinats a la nostra comarca, així que per fer la primera escalada de l'any anem al Cingle de Can Marcet. Quan arribem, tot i ja són les 11, la temperatura és molt baixa per escalar, estem a un grau i una boira lliça li treu força al sol. Ràpidament posem en marxa un pla B, pugem a la Mola i així com mínim aprofitarem el matí.

Mentre hem pujat pel Morral del Drac el sol ha tornat a lluir. 

Aquesta vista sobre el Turo de les nou cabres sempre m'ha agradat.

Ens parem un moment per veure la taula i tot el que ens envolta. Costa una mica fer-ho doncs hi ha força gent. 

Ens agrada donar una volta per l'interior del monestir sempre que hi pugem. 

Quan comencem a baixar sembla que no fa tan fred, així que comencem a considerar la possibilitat d'anar a escalar. Mentre anem baixant sembla que la temperatura ha pujat una mica.

Arribem el cotxe i altra cop la boira ens ha cobert, però ja que hem decidit provar-ho ens hi acostem. 

l'Ita començant el primer ressalt de la via. 

El segon llarg comença amb un desplom on haurem de fer 3 passos d'estreps. El fred es fa notar quan t'agafes als mosquetons. 

La roca és prou bona i ben aviat es pot sortir en lliure. 

La part final, més fàcil del segon llarg. 

l' Ita comença el tercer llarg. 

Ràpidament ha resolt aquesta curta tirada. 

En la segona reunió trobem el llibre de registre, però veiem que hi falta la tapa. Si algú la va a repetir que miri de portar una tapa.

Sembla que aquesta via es fa poc, però sembla que avui mateix, una altra cordada la repetit. 

Plegant el material. 

Quan tornem al cotxe, estem a 3º i el fred es fa notar, però estem contents perquè hem fet la primera escalada de l'any i hem pujat a La Mola.

Ressenya original. 

Aproximació: Des de Matadepera aneu a l'Urbanització Cavall Bernat en direcció a Can Robert, però quan arribeu a la pista seguiu rectes amunt fins al Carrer Granera. Seguireu rectes fins a trobar un revolt a l'esquerra i ja podreu deixar el cotxe. Des del final del carrer surt un camí que us portarà a sota de l'Agulla de Can Robert, després haureu d'anar en direcció a la dreta fins que trobeu el peu de via.

La Via: itinerari singular que busca els passos més bonics. Interessant per dies curs que no et permet anar més lluny.

1er llar: 25 metres. 1 parabolt. Des del peu de via ja podreu veure el parabolt que assegura el pas difícil d'aquest llarg. Un cop superat seguireu per terreny fàcil fins a la reunió en un arbre.

2on llarg: 20 metres. 5 parabolts. Amb l'ajuda de 3 parabolts superarem els passos més balmats d'aquest ressalt, després seguirem verticals amb bona roca fins a la reunió.

3er llarg: 15 metres. A equipar amb bagues savineres. Només sortir de la reunió ja podreu posar una baga en un bon romaní, després seguirem vertical fins una gran savina que també podrem posar una bona assegurança. A la nostra esquerra hi ha un diedre de roca bona que us portarà al cim. Algun pas estrany en els darrers metres. Reunió en un pi.

Descens: per la Canal de les Bruixes.

Material: 6 bagues expres, 1 estrep, i 3 bagues savineres.  Nosaltres no hem posat cap assegurança flotant. En el darrer llarg hem agafat un bloc empotrat per assegurar la sortida. Compte que es mou...

Apa a escalar que el mon s'acaba!