Una bona vista del perfil de l'escalada.
El Flautat Petit
el 1 de juny de 1980 va ésser el nostre primer contacte amb aquesta regió, en Josep Monistrol ja hi havia estat abans, just en el mes de setembre de 1970 que conjuntament amb el Carles Olivella, varen pujar a l'Agulla del Pare Alaix.
En aquell dia vàrem pujar a l'Agulla del Flautat Petit i alguna altre més. Sembla que aquesta era la primera ascensió, doncs no hi vàrem trobar cap mena de rastre en el cim.
Des d'on comença el camí que ens portarà a peu de via hem fet aquesta foto.
Una bona vista d'una de les singulars agulles que configuren la regió.
Només començar ja he rebut un bon avis del tipus d'escalada que ens espera, doncs en els primers metres ja se m'ha arrencat una pressa, sense conseqüències però.
l'Arseni en el primer llarg, tram de millor roca de la via.
Si bé la roca no és la millor i la mala qualitat de la roca ha estat compensada amb un equipament generós, fet que et permet superar els passos més difícils sempre amb Ao o Ae. Al gust.
Entrant a la 1ª reunió.
L'Arseni superant amb solvència el desplom d'inici del segon llarg.
Un cop superat el desplom atent a la caiguda de pedres.
Bona visió sobre el segon llarg amb l'Arseni a la reunió i l'Ita progressant en el mateix.
La qualitat de la roca et va fer passos més llargs amb l'intenció d'agafar els còdols més grans amb l'esperança de que estiguin més sòlids.
Iniciant el tram d'Ae del tercer llarg, llàstima que la roca no sigui com la de Riglos que segur que aquest llarg es podria fer en lliure. Peró la realitat ens obliga a anar amb Ae, i Ao.
L'itinerari permet fer molt bones fotos.
Els que van de segon s'han fet tota la tirada amb Ao i lliure.
A voltes sembla impossible que els parabolts puguin aguantar, però la veritat és que en Joan Vidal ha fet un gran treball.
L'Arseni en plena feina de la tercera tirada.
Des de la reunió sobre aquesta savina podem veure els companys com van progressant.
Sortir de la tercera reunió hi ha uns passos bonics, però la manca de confiança fa que faci algun Ao.
La tercera reunió ben penjada.
El seu entorn és ben idíl·lic
Amb aquest entorn no podem estar més que contents de pujar per aquest esperó tan reeixit.
L'Arseni arribant a la 4ª reunió.
Per uns moments sembla que la roca ha canviat, però és només una franja.
Foto al cim.
Reunió en el ràpel.
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: sortint d'Oliana trobarem la trenca direcció a Anoves que anirà guanyant alçada fins que passem un coll i baixem per la vessant nord. Al fons i un cop passat un pont a ma dreta surt una pista amb molt bon estat que la seguirem uns 5 quilòmetres fins que trobarem una trenca a ma esquerra que indica La Mora Condal. Seguirem per la pista un quilòmetre i passarem per una entrada a un camp a ma esquerra (aparcar el cotxe)que és d'on surt el camí marcat en senyats vermelles i fites que ens portarà al peu d'una canal que superarem amb l'ajuda d'una corda fixa, passarem un coll i arribarem a peu de via. 25 minuts des del cotxe.
La Via: itinerari elegant, vertical, excel·lentment equipat que ens permetrà pujar per la part més elegant de l'Agulla del Molló Esmolat. Malgrat la qualitat de la roca l'itinerari és prou bonic per endinsar-nos en aquesta escalada. Millor anar només una cordada, doncs amb el fregament de la corda cauen forces pedres.
Graduació: via complicada de graduar, ja que a voltes fas algun Ao, per manca de confiança, on podries passar perfectament en lliure. De totes maneres l'equipament acurat fa que no hi hagi cap pas obligat de més de Vè.
Material: via equipada. portar 1 estrep i 16 cintes exprés.
1ª Tirada: 35 metres. V, V+, IV+, 6a, V+. Comencem per una canal i ràpidament ens passem a la paret de la dreta, després tornarem a l'esquerra, on trobarem el tram més bo de roca que ens portarà a la reunió.
2on Tirada: 35 metres. Ae/Ao, V, IV+, IV, IV+. Superem un ressalt de dreta a esquerra per situar-nos al fil de l'aresta. Seguirem verticals fins a la reunió.
3ª Tirada: 25 metres. V, Ae, V+/Ao. Sortim flanquejant a la dreta i comencem a pujar vertical amb Ae, al cap d'uns metres, ja podrem progressar amb Ao i lliure fins a sobre d'una savina on trobarem la reunió.
4ª Tirada: 25 metres. V+/Ao, IV. Sortim amb uns passos verticals fins que l'aresta va perden verticalitat i arribem a la reunió al costat d'una gran savina i sota un franja de roca calcària.
5ª Tirada: 30 metres. V/Ao, IV. III. Sortim amb un pas desplomat per seguir vertical fins una savina, des d'aquí l'escalada es torna molt fàcil, però a la vegada cal anar molt en compta amb la roca. Trobarem dues savines que ens asseguraran els darrers metres fins el cim. Reunió a la savina del ràpel.
Descens: ràpel de 25 metres per la vessant nord. Després pujarem uns blocs i anirem uns metres en direcció est per tornar tot seguit en direcció oest on trobarem una canal que baixa amb l'ajuda d'una corda fixa. Al final de la canal seguirem baixant en direcció sud fins que trobarem el camí de pujada que ens portarà altra cop al cotxe.
En el reportatge fotogràfic hem pogut comptar amb les fotos de l'Arseni Lago. Tot un plaer haver fet l'escalada plegats.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
