Ripollès - Montgrony - Coll Roig - Via Ullets d'Esmeralda - 24/08/2020

La darrera vegada que vàrem estar a Coll Roig vàrem començar per la Via Diedre Tall D'Oca i vàrem acabar per la Via Ullets d'Esmeralda. 

Avui hem anat per fer l'Ullets d'Esmeralda, i ens ha agradat molt. Com hem anat d'hora fins hem estat sols a la zona, fins que pràcticament estàvem acabant la via. Tot un tresor escalar sols en aquest lloc. 

Una bona vista de la via. 

l'Ita en el primer llarg, ara ja té clar que haurà d'anar a l'esquerra per fer la reunió. 

Un segon llarg fantàstic amb les assegurances justes i necessàries, passos típics de canaleres, on caldrà una confiança plena amb l'adherència dels peus. 

Ens ha sortit una competidora i sembla que ho troba més fàcil que nosaltres. 

El tros de franqueig per entrar a la 2ª reunió. 

El tercer llarg es deixa fer fins el segon sellament, però després caldrà "apretar" fort als peus i confiar al màxim amb la seva adherència fins arribar a la propera assegurança, a partir d'aquí la dificultat baixa fins al a reunió. En aquest tram jo li posaria 6a, potser no ho he sabut trobar. 

Gaudint dels darrers metres del tercer llarg. 

Tant que m'ha costat aquest pas i lo bé que ho ha passat ella. 

A gaudir al màxim en aquest llarg i per això està tan contenta. 

Una reunió molt còmoda. 

Un pas més i una grimpada fins el cim. 

Aquesta reunió està arreglada com si fos un jardinet. 

Foto cim. 

Mentre baixem ens paren per gaudir de les vistes, especialment en aquest punt que podem veure el Pedraforca al fons. 

La nostra ressenya. 

Aproximació: des de Coll Roig seguirem un corriol fins una tanca que la passarem i seguirem pujant per una tartera amb pedres sicades, després seguirem per sota de la paret fins al peu de via.


La Via: una joia per gaudir de les canaleres, on haureu d'escalar  entre assegurances, doncs, hi ha les justes i necessàries per gaudir de la via. El 2on llarg és magistral i el tercer també.

1er llarg: 25 metres, IV, Vè.  el començament és comú per les dues vies; Diedre Tall d'Oca i Ullets d'Esmeralda, però haureu de tenir cura en anar a l'esquerra per terreny fàcil fins a la reunió.

2on llarg: 55 metres. Vè,V+.  Tirada força llarga, però penso que aquest fet li dona un plus més. Primer sortirem verticals i un xic a l'esquerra per un tram dret, després entrarem en el primer tram de les canaleres. Un cop superat, tindrem un tram fàcil per enllaçar el segon tram de canaleres, primer anirem per la dreta, després per l'esquerra i quan ja trobem més forats verticals. Finalment farem un flanqueig a l'esquerra, amb pressa petita, però molt adherent fins que podem entrar a la reunió.

3er llarg: 30 metres. Vè, V+, 6a, Vè, IV.  Sortim verticals fins el primer sellament, aquí haurem d'entrar a la canalera i anar oberts amb la canalera de l'esquerra, passos que cada cop es van posant més tècnics fins arribar a la tercera assegurança on trobarem el pas més difícil. Després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

4art llarg: 40 metres, III, IV, III. Sortim per l'esquerra fent un flanqueig fàcil fins situar-nos sota d'un ressalt que superarem per un petit diedre, després anirem pujant per l'esperó fins arribar a un arbre gros on farem la reunió.  Pot anar ver algun alien per assegurar el tram final.

Descens: anirem a l'esquerra a cercar un coll, després anirem baixant per un herbei fins que trobem uns trams equipats,  passarem pel peu de les vies d'aquesta zona i seguirem baixant còmodament fins el cotxe.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - Magdalena Superior - Via Terra Lliure - 22/08/2020

Feia temps que teníem pendent aquesta via, i avui que feia una dia rúfol, mig boira, mig sol, també unes gotetes d'aigua, i força humitat. Com sembla que no passarem massa calor decidim anar-hi. 

Amb aquest foto d'un altra dia, podem veure tota la via. Va entre la Simon i l'Amistat d'Estiu. 

Iniciem la via a la part més baixa de la roca. 

Un cop superat un pas llarg per sortir de la reunió, el segon llarg és força senzill. 

Tram senzill amb el Trencabarrals de fons. 

La segona reunió. 

Iniciant el tercer llarg, que ens porta sempre en tendència a l'esquerra aprofitant la millor roca. 

Hi ha moments que veiem les assegurances de la Simón a tocar. 

Les assegurances justes i necessàries ens faran anar buscant l'itinerari. 

Un quart llarg molt vertical, però amb uns còdols extraordinaris 

Gaudint d'aquest llarg. 

Sortint de la quarta reunió. 

Un llarg bonic com tots els que surten per aquest tram de la paret. 

Foto cim. 

La nostra ressenya. 

Aproximació: des del Funicular de Sant Joan, seguirem el camí que va a Sant Jeroni, un xic abans d'agafar la canal que porta a la normal de la Gorra Frígia començarem a pujar, cercant la part més baixa de la paret. 

La Via: itinerari molt ben trobat, amb passos molt bonics, bona pressa en general, amb assegurances justes i necessàries. Tot i això queda un xic forçada en l'espai. 

1er llarg: 30 metres, III. Una grimpada fàcil que ens portarà en una franja molt marcada que ralla aquesta part. Si sortiu de la part més baixa i pugeu vertical anireu directes a la reunió.

2on llarg: 45 metres, V+, Vè, III, -IV. 2 parabolts i 1 pitó.  Sortim rectes amb una bona tibada, després la paret perd vertical, seguim rectes fins a trobar un pitó que ens marcarà que hem de començar anar en diagonal a l'esquerra fins a la reunió.

3er llarg: 25 metres, V+, Vè. 3 parabolts, 1 pitó, i un spit vell.  Des de la reunió estan ja veurem el pitó, però abans trobareu una assegurança antiga. Amb passos verticals, anirem anant en tendència a l'esquerra. Els bons còdols ens facilitaran l'escalada, uns metres més amunt del 3 parabolt, podreu posar un alien vermell que us assegurarà fins la reunió.

4art llarg: 20 metres V+, 6a, Vè.  Sortim verticals fins els primer parabolt, després és un xic menys difícil fins el següent (còdols molt bons), després hem de fer un moviment d'esquerra a dreta per superar el tram més dret, tot seguit ja es tomba i es deixa fer millor fins a la reunió.

5è llarg: 30 metres. Vè, V+, 5 parabolts. Comencem vertical amb passos difícils, i anem amb tendència a l'esquerra fins arribar a la part final que surt per la part més dreta.  

Descens: Ràpel de 55 metres fins baix, o dos ràpels en funció les cordes que porteu. 

Material: 7 cintes exprés, un alien vermell, i alguna baga per merlets. 

1ª Ascensió: Manel Pérez i Joan Baraldés. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Berguedà - Dent Occidental del Serrat Superior de la Creueta - Via Set de Nou. 21/08/2020

En Joan Rovira ens ha passat una ressenya del Serrat Superior de la Creueta, ens diu que és Cara Oest. Així que ens va molt bé anar-hi ja que la previsió és de molta calor. Amb una mica de sort farem la segona ascensió.

La via va pel pany de paret al centre de la foto. 

Amb les indicacions on-line del Joan no ens costa res trobar el peu de via. 

Iniciant el primers passos. 

La roca és bona, però cal controlar doncs, malgrat s'ha fet una molt bona feina de neteja, sempre queda alguna cosa. 

El segon llarg, sortint de la reunió. Intent de fer-ho amb lliure sense èxit, només surt fins el primer parabolt.. Després l'Ita ho aconsegueix.

La Masia de La To. 

Pedraforca immens a la nostra esquena. 

Arribant al cim. 

Foto cim.

Us deixem la nostra ressenya. 

Aproximació: un cop passat el poble de La Nou trobarem un trencall a la dreta que va cap a La Clusa, el seguirem durant 5 quilometres fins un encreuament que diu La To. Hi ha un mur de pedra seguim per la pista de la dreta fins arribar a uns 100 metres de la casa d'Espades. En un revolt podrem  deixar el cotxe.

Veurem un abeurador per les vaques des d'on surt un corriol que va en direcció oest. Al nostre costat trobarem una mànega d'aigua que ens marcarà el camí. En un tres i no res, serem al collet, aquí podrem veure que hi ha altres vies, nosaltres baixem fent ziga-zagues fins una petita tartera que creurem en diagonal ascendent (Fites) i al final arribarem al peu de via.

La Via: Itinerari ben trobat, que busca les fissures més boniques d'aquest pany de paret. Molt ben equipada i ben netejada. Amb les repeticions quedarà molt millor. Tindreu assegurat l'ombra fins a les 13 hores. Entorn encisador.

1ª Tirada: 45 metres 16 assegurances, V+, V, 6a, V.  Amb uns passos atlètics superarem els primers metres, després un tram un xic més fàcil V, fins arribar al peu d'un diedre que podrem superar encastant  la part esquerra del nostre cos, o amb diedre però aprofitant les bones presses de la ma esquerra, 6a. Tornem a seguir per uns trams verticals i atlètics fins a l'entrada a la reunió.

2ª Tirada: 25 metres, 6a+, Vè.  Sortim aprofitant una fissura de mans, on també hi posarem el peu esquerra, així podrem arribar al primer parabolt. Després, haurem d'anar un xic a la dreta per arribar el segon. Un cop superat la dificultat baixa, i caldrà anar en cura amb les pedres, doncs encara hi ha alguna cosa solta.

Descens: Ràpel de 25 metres i un segon de 45 metres per la mateixa via.

Material: 16 cintes exprés. Algun friend us pot anar bé.

1ª Ascensió: 9/08/2020 per Joan Rovira i A. Alarcon.

Pirineu Aragonès - Pic Bisaurín 2.670 metres. 14/08/2020

Per acabar aquestes curtes vacances, encara volem fer el Pic del Bisaurín, un cim que sempre n'havia parlat per anar-hi amb esquis, però donat que també és un cim important d'aquesta zona anem al Refugi de Lizarra i des d'aquí el podrem fer sense problemes.

Tot i que presenta un bon desnivell, en recorregut és força curt, això ja ens diu que gaudirem d'una bona pujada.

Refugi de Lizarra a 1540 m i al fons el Cim del Bisaurín de 2.669 metres.

Pujant al Coll de Foratón gaudim d'aquest cavalls que van pasturant arrecerats del vent. 

Les mares vigilen atentament als poltres. 

Coll de Foratón a 2.016 metres.

Davant nostre tenim la forta pujada que ens portarà al cim. 

Mirant en direcció a la Vall de Foratón. 

L'ascensió és molt ràpida, doncs el camí és força franc i dret amb molt poca distància. 

Darrers metres, ja carenejant fins el cim. 

Ara ja estem a la boira i sense sol. 

Foto cim, no hi estarem gaire, doncs el fort vent fa que faci força fred. 

Bones vistes sobre els cims que hem anat fent aquest dies. 

Els colors marquen la vall. 

Pràcticament des del cim, podrem veure el Refugi de Lizarra. 

A migdia ja tornem a ser al refugi. Ara, però, molt contents d'haver fet el cim. 

Un cop a l'autocaravana fem balanç d'aquests dies de muntanya pel Pirineu Navarrès i Aragonès. Tots quatre estem molt contents de les ascensions que hem pogut fer i de lo bé que ens ho hem passat. Ara encara tenim un dia per seguir les valls. Segur que ho repetirem. 

Aproximació: Des de la Vall d'Echo anirem a buscar la Vall de Aragües que seguirem fins al final on trobarem el Refugi de Lizarra.

Ascensió: Sortirem des del mateix refugi en direcció al Coll de Foratón, tot seguint el GR. Primer anirem per una pista i després per un corriol que fent ziga-zagues ens portarà al coll a 2.016 metres.

Des d'aquí ens enfilarem en direcció nord, primer per pendents d'herba i després per pedruscall fins arribar a la carena que la seguirem fins el cim.

Desnivell: 1.150 metres.

Horari: 3h.