Montserrat - Agulla Salvat - Papasseit - Via Bavaria 16/10/2019

Si voleu gaudir del plaer que dona aquesta vista sobre agulles, haureu de pujar a l'Agulla Salvat Papasseit o Cua del Bacallà. Nosaltres vàrem estar especialment de sort, doncs el dia abans va fer un ruixat i el dia de l'ascensió feia força vent, fet que va deixar una transparència pot usual. 

Per arribar a peu de via, hem anat per la Cadireta, Coll de Port i la Font de l'Esllavissada. El camí que va a Coll de Port o Coll de Porc, et permet gaudir dels gegants des dels seus peus; el Bisbe, El Frare, l'Escolà etc. Agulles que només baixen el cap quan els hi tens el peu al cap. 

Inici del primer llarg, passos difícils i amb una roca que no dona confiança, així que he fet 2 passos d'A0 i tema solucionat.

Xemeneia ventilada en els dies de vent. Ràpidament entens com s'ha format, doncs el vent hi puja canalitzat. 

Si pugeu amb la motxilla podreu fer la pràctica de pujar-la penjada amb una baga, funciona molt bé. 

Sortint de la xemeneia amb la motxilla ben penjada. Nosaltres hem fet la reunió al bosquet, només sortir de la xemeneia així hem reduït el temps d'espera, el fred, i la dificultat per sentir-te. 

Via amb el grau ajustat i a voltes tens que separar-te de les assegurances per trobar el grau de la ressenya. 

Ara si que la roca és sensacional. 

Arribant a la segona reunió. 

Mirant com superar aquest desplom, li posen Vè, però cal fer una bona tibada. 

Posant un merlet petit, però molt bo. 

Els darrers metres per arribar al cim. 

La tercera reunió. 

Darrers passos. 

Gaudint del moment i de les vistes. 

Viureu en primera persona millor que en una foto. Lloc espectacular. 

La Nineta, La Monja, El Lloro ens contemplen mentre estem al cim. 

El Lloro cansat es recolza sobre el dit. 

La Via: escalada curta però en un entorn tranquil amb unes bones vistes que justifiquen plenament l'excursió. Està equipada, però quan és més senzill les assegurances estan distants, grau ajustat. Ideal per complimentar la volta a Agulles. 

Aproximació: Des de Can Maçana anirem al Coll de Guirló, aquí hem d'escollir si anem per agulles o per Coll de Port. Nosaltres vàrem anar per Coll de Port perquè ens ha semblat que és més curt i més ràpid. Un cop al coll baixem una mica fins a la Font de l'Esllavissada. La via comença sobre mateix.

1er llarg: 40 metres 6a/Ao, V, IV. 6 assegurances. Primer pugem un pedestal i fem reunió. Després sortim en diagonal a la dreta fins a la primera assegurança, en funció de la confiança amb la roca, forçareu en lliure o fareu Ao. Després anirem seguint vertical, però amb compte en les diverses llastres que anirem trobant, poc a poc les assegurances es van distanciant i cal anar en compte. Reunió a la canal sota mateix de la xemeneia.

2on llarg: 40 metres, 4 assegurances. IV, IV+. Superem la xemeneia, 15 metres, i arribarem a un arbre gros, podeu fer reunió i així tindreu millor comunicació, de totes maneres hem de creuar un jardinet fins que veurem el parabolt en el lloc més senzill, tot i així, nosaltres hem anat uns parell de metres a l'esquerra i hem tornat a xapar el següent parabolt. Després ja més senzill, recte fins a la reunió.

3er llarg: 40 metres 4 assegurances, Vè, IV. De la reunió sortim a la dreta i trobem el primer parabolt, costa trobar el pas i més per donar-li Vè, és un xic balmat i cal fer una bona tibada. Després un bon merlet i la cosa ja es tomba, bona roca i tot dret fins a la reunió.

4art llarg: 10 metres, 2 assegurances, IV+.  Anem a la dreta fins el primer parabolt i tot seguit pugem vertical fins a la reunió.

Descens: des del cim anem caminant fins un coll al Nord. Des del coll anem a buscar una canal que baixa en direcció sud per la cara oest, anem baixant fins que ens trobarem amb la canal que baixa de la Normal de l'Agulla del Pas del Princep que seguirem fins a trobar-nos el camí que va a Coll de Port. Arribats aquí, podeu aprofitar per tornar per agulles, més llarg però doneu tota la volta o tornar pel mateix lloc que heu vingut. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Muntanyes de Prades - Castellfollit - Roc Ponent - Via Aresta Ger - 13/10/2019

El Roc Ponent hi vàrem anar durant una temporada per tal d'anar fent les diferents vies obertes. El darrer cop, nosaltres vàrem obrir-hi una via per la Cara Oest amb homenatge al nostre company Ramon Sagués.

Ja fa més de 40 anys de la primera vegada que vàrem fer aquesta via junts. 18/3/79, avui la repetim com a regal d'aniversari del Manel.

Actualment hi ha una itinerari geològic per pujar al seu cim de 850 metres. Serà per aquest itinerari que passarem per una cantera on fa uns quants anys extreien les llambordes per la construcció de carrers i carreteres. És el darrer lloc il·luminat pel sol abans de pondre´s. Quan encara s'explotàvem les canteres,  servia per indicar al obrers que era l'hora de plegar.

Certament el camí de l'aproximació està força millor de com el recordàvem, així que quasi sense donar-nos compte ens hem trobat a peu de via després de pujar una mica de tartera.

Ens trobem davant d'una aresta de formació granítica, molt similar al que podem trobar al nostre Pirineu, fet que no es repeteix al lloc més de les terres tarragonines.

Iniciant el primer llarg amb uns passos força atlètics. 

Via que conserva el mateix encant que fa 40 anys, doncs tot i que va ésser re-equipada, s'han tret tots els parabolts i també ha desaparegut la creu del cim. Certament no fan gens falta els parabolt amb les possibilitats d'assegurar que ofereix aquesta roca. 

Darrers passos abans d'entrar a la primera reunió. 

Inici del segon llarg amb passos de diedre molt bonics. 

Entrant a la segona reunió. 

Seguim amb passos verticals i amb molt bona pressa. 

Ara ja ens torna a tocar el sol i encara que fa força vent, no passem massa fred. 

Quart llarg pel fil de l'aresta. 

Hem tornat a la cara oest per retornar a l'aresta. 

Ja ens torna a tocar el solet i ja pràcticament ja som dalt. 

Un bloc molt gran ens barra el pas, anem a l'esquerra per donar-li una mica de salsa, però la via va per la dreta. 

Fent de creu en el cim. 

Una mica ventilats però contents al cim. 

Les cireretes d'arboç està en el millor moment. 

Aproximació: sortirem de l'autopista a Montblanc i seguirem per la carretera que va a l'Espluga de Francoli i a Poblet. Sortint de Poblet seguirem per la carretera que va a Prades uns 3 quilòmetres fins que trobarem el desviament a Castellfollit. Seguirem per aquesta carretera fins que passem una cabana restaurada a ma dreta, tot seguit trobarem el pàrquing a ma esquerra per deixar el cotxe. D'aquí surt un itinerari geològic que seguint-lo ens portarà a peu de via. 

La via: itinerari molt recomanable. És una aresta granítica que en el transcurs dels anys, s'hi han obert diferents variants per cercar els llocs més drets. Una via ideal per aprendre a col·locar assegurances flotants i per escalar amb aquest tipus de roca sense anar al Pirineu. Totes les reunions són amb arbres i/o savines. 

1er llarg: 25 metres, IV+, V. 4 pitons. Iniciem l'escalada a la part més baixa de l'aresta que dona a la cara Est. Des del peu de via ja veurem el 1er pitó a uns 10 metres. Pugem per un diedre amb algun pas atlètic fins que ens situem a la mateixa aresta. Ara haurem de superar un ressalt força dret, però ben assegurat amb 2 pitons, després anirem per terreny més fàcil a la dreta fins l'arbre on farem la reunió. 

2on llarg. 30 metres, V, IV. Un tascó abandonat i dos pitons.  Seguim per un diedre vertical i una xic atlètic, després per verticalitat i ens situa a la mateixa aresta. Veurem 2 pitons molt junts que ens indiquem que hem d'anar a l'esquerra a la cara oest per fer reunió en un arbre molt gran. 

3er llarg. 25 metres. IV+. Tenim dues opcions; a) sortir verticals i després anar a la dreta cerca l'aresta fins el proper arbre on farem la reunió. b) seguir per la cara oest anant un xic a l'esquerra i després vertical fins arribar al mateix arbre.

4art llarg: 30 metres. III, IV.  Seguim vertical per l'aresta fins que veurem una savina a la nostra esquerra per fer la reunió.

5è llarg: 35 metres. V, IV+. Seguim per la cara oest, per terreny vertical fins que hem de superar un pas atlètic per sortir altre cop a l'aresta. Seguim per l'aresta on trobarem un friend abandonat i al cap d'uns metres entraren en una zona de blocs on trobarem un alzina o una savina per fer la reunió. 

6è llarg: 30 metres. III. Grimpada per la dreta d'un gran bloc fins el cim. 

Descens: anirem a cercar el coll i després per una canal tartera fins el peu de via. 

Us deixem la nostra ressenya. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Penyes Altes del Moixaró 2.279 metres - 11/10/2019

Pujant pel Torrent de la Font Llebrera.

Feia molts anys que havíem pujat a les Penyes Altes del Moixaró per la vessant de Greixa, però no hi havíem pujat pel cantó de la Cerdanya, així que ja tenim una bona excusa per fer una excursió aquesta tardor amb el Marc i la Maria.

Parada i fonda a Coll de Jou 

Tot caminant en direcció al Coll de Miquela ja podem veure les Penyes Altes del Moixaró amb el Pedraforca al fons. 

Una bona vista de la vessant nord del Pedraforca.

La Tossa d'Alp 

A baix a la plana encara hi ha la boira. 

Malgrat que anem la majoria de trams per la zona obaga, tenim estonetes de sol. 

Parada per gaudir del lloc, les vistes s'ho mereixen. 

Des d'aquí podem veure , al fons, el Cadí. 

Com hi ha dues puntes i les pugem les dues. Aquesta és la més petita i que està a l'esquerra mirant al sud. 

Foto del cim.

Itinerari: des del cementiri d'Urús agafem una pista que va en direcció a l'est i que fa una mica de baixada fins que passa el Torrent de la Font de la Llebrera, aproximadament a 1,8 quilometres arribarem al Refugi de la Pleta dels Ordiasos. Aquí deixem el cotxe. 

Ara, seguim per una pista que hi ha una tanca i quan arribem a un revolt de 180 º graus veurem que en surt una altra a l'esquerra, també tancada amb una cadena. L'agafem  i amb uns 20 minuts arribarem a la Font Llebrera. Ara enfilem pel torrent del mateix nom i anem guanyant alçada molt ràpidament. Poc abans d'arribar al Coll de Jou, farem unes ziga zagues que ens ajudaran arribar-hi.

Arribats a Coll de Jou podrem gaudir d'unes bones vistes sobre la Tossa d'Alp. Ara anirem carenejant pel Serrat de la Miquela, encara que alguns cops ens tocarà el sol, la majoria del camí va per la vessant obaga. Hi ha un moment que hem de baixar una mica per enfilar la forta pujada que ens portarà el cim. 

Nosaltres hem tornat pel mateix itinerari. 

Excursió molt bonica i que ens permet gaudir de les vistes sobre el Pedraforca, Cadí, Tossa d'Alp, la Cerdanya i tots els cims que l'envolten. 

Malanyeu - Via Amics de Malanyeu - 09/10/2019

Avui teníem intenció d'anar a Montserrat, però hem vist que estava molt tapat així que hem posat direcció a Malanyeu, i certament ho hem encertat, doncs hem tingut un matí sensacional. 

Hem escollit la Via Amics de Malanyeu, una via sense res especial a remarcar, però que té l'al·licient de que t'has d'equipar el darrer llarg i reforçar els altres dos. Està bé per fer-la però no per repetir-la. 

Només pel seu entorn ja val la pena anar-hi. 

La tardor ja ha començat arribar i els canvis de colors del arbres ja es fan notar. 

Una vista del pany de paret per on va la via. 

El primer llarg supera una placa típica de la zona amb passos bonics. 

Entrant a la reunió. 

El segon llarg es troba amb la Francesc Sunyol. 

El tram senzill del tercer llarg. 

Superant una petita placa que hi ha a la part alta del tercer llarg. 

Darrers metres de la via. 

Aproximació: Poc abans d'arribar el poble i passat Can Anglada, deixem el cotxe al costat d'uns contenidors. Des d'aquí caminem uns metres per la carretera i veurem que surt una pista a ma esquerra, la seguim fins que veurem a davant nostra una casa gran i que a l'esquerra podem creuar els filats per un pas que busca un corriol que baixa en direcció al torrent. Al final a ma dreta surt un camí que ens porta fins a baix al torrent. Creuem el torrent i anem seguint un camí fitat que ens deixarà a peu de via. Inicials al peu de via AM. 

La Via: via de tres llargs que busca el seu espai entre mig dels arbres. Les dues primeres tirades estan força equipades, la darrera caldrà col·locar algunes assegurances flotants.

1er llarg: 35 metres, IV+, V, V+.  Una tirada que va guanyant en dificultat conforma vas guanyant alçada per una placa típica de la zona. Els darrers metres cal anar a l'esquerra i trobarem un pas un xic més difícil de Vè, V+. 

2on llarg: 30 metres,  IV+, Sortim amb un flanqueig a la dreta per anar a cercar els espits de la Francesc Sunyol, després seguirem per aquesta via fins a la reunió 2ª reunió amb passos plaents i bonics. 

3er llarg: 35 metres, III, IV+, V. Sortim per terreny molt fàcil a cercar un pont de roca que hi ha a la nostra esquerra, d'aquí pujarem verticals i trobarem un segon pont de roca, seguim verticals fins sota d'una placa que veurem un pont de roca amb una baga super prima, pujarem verticals, passos elegants i que podrem anar reforçant amb assegurances flotants. Sortirem d'aquest placa per una fissura de la dreta, després un tram descompost ens portara a la reunió.

Descens: Anirem a cercar els ràpels de laVia Francesc Sunyol. 1er de 25 metres i un segon de 60 metres fins a peu de via. 

Material: 10 cintes i un joc d'aliens i els camelots fins el # 1.

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!