Segons la llegenda hi havia un gegant terrible i cruel que no parava d'espantar tota la gent d'aquestes contrades. Els hi prenia les ovelles, remats i fins i tot algun pastor en va sortir malmès dels seus atacs. La gent vivia esperuguida i no gosaven sortir de casa.
Cansats de la situació un dia es varen reunir els veïns per parlar del que podien fer per defensar-se d'aquest gegant. Desprès de molt discutir es donaren compte de que amb els medis humans no solucionarien el problema i varen invocar l'ajuda divina. Déu escolta les seves pregàries i els hi va enviar com a protector a l'Arcangel St. Miquel.
Un matí St. Miquel i el gegant que en realitat era en Llucifer, tingueren un terrible combat, on l'Arcangel el va fer sortir amb la cua entre cames, però amb la ràbia al cos el gegant posar un peu al Far i l'altre al pla Boixer, i amb l'espasa al cel, la va fer baixar amb tota la seva fúria contra la cinglera de l'Agullola i aquesta es migpartí i quedant per sempre més l'agulla separada del cingle.
Davant d'una llegenda així, quin escalador es pot resistir d'escalar aquest monòlit i conèixer de primera ma aquesta llegenda.
L'Agullola de Rupit
Aquest monòlit situat el vell mig de les Guillaries i acompanyat d'un paisatge meravellós on molts dies al matí té que lluitar contra la boira que l'envolta per poder gaudir del sol, no presenta una escalada difícil, però si un xic singular per la qualitat de la roca.
Aproximació: Des de Rupit agafem un carretera que creua el riu i va en direcció al Salt de Sallent, primer asfaltada i després, just quan ens desviem a l'esquerra, sense asfaltar, fem unes metres per aquesta pista i ja arribarem en una gran esplanada que a la nostre dreta surt una pista que està tancada. Deixem el cotxe i enfilem per aquesta pista que va pel pla de Fàbregues. Quan portem uns 15 minuts veurem que a la nostra esquerra surt un corriol que va a buscar el Grau de Saltabocs. Seguim per aquesta canal fins que estem al peu del cingle, després seguirem per un corriol molt feréstec al costat mateix del cingle fins arribar a l'Agullola.
La via comença en un replanet a la cara sud on hi ha una fita molt petita.
1er llarg: 25 metres. III, II. a equipar. Comencem per una canal marcada, per seguir després per entre mig dels arbres fins a trobar una cornisa que ens deixarà en un arbre molt ferm on farem la reunió.
2on llarg: 15 metres. Vè, IV, III Sobre mateix de la reunió ja veurem un químic que ens assegurarà el pas més difícil de la via, després seguirem per terreny més fàcil passant per una instal·lació de ràpel que deixarem a l'esquerra per anar a buscar una savina molt gran on farem la segona reunió.
3er llarg: 30 metres, IV+ III, IV, III. 2 químics, tac en mal estat i un pont de roca. Sortim vertical, els primers passos força bruts per entrar en una xemeneia/canal on trobarem un tac antic, podem posar un camelot vermell per assegurar el pas, després hi ha un pont de roca sobra mateix, (compte amb el fregament de les cordes) d'aquí anem a l'esquerra per anar progressant per unes plaques assegurades amb dos químics. Reunió en l'instal·lació de ràpel.
l'Ita sortint de la primera reunió.
Canal/xemeneia del 3er llarg
En Miquel al mateix lloc.
Tac de fusta ple d'història.
En Miquel prop del cim.
Ja casi som dalt.
Foto cim
Arribats el cim val molt la pena parar-se una estoneta a contemplar el paisatge.
L'Agullola projectada a la vall
En dos ràpels de 30 metres tornarem a la base de l'agulla. Compte que el primer va molt just.
Us deixem la ressenya del Col.leccionista de vies que està molt ben feta:
aquí
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
