diumenge, 15 de novembre del 2015

Montserrat - Elefantet - Via Colorantes Permitidos - 15-11-2015

La Colorantes Permitidos, és una d'aquelles vies que sempre et deixa bé; aproximació curta, roca excel.lent, passos on tens que tibar si o si, i unes bones vistes, i per dies assolellats és un lloc ideal. 

Avui era un dia especial, l'Ita feia 59 anys, i també en feia 37 de casats, volíem fer una via que ens fes sentir que estem vius, que ens omplis de joia poder-la fer plegats. Hem escollit repetir un cop més la Colorantes Permitidos, i ho hem ensopegat de totes.

Foto de la via quan ja baixàvem.

Aproximació: poc més de  5 minuts des del Monestir. Pujar les escales, creuar el pont i a la segona corba ja ens trobem una curta canal que ens portarà a peu de via.



 Quan en començat encara no tocava el sol a la totalitat de la primera tirada i es notava.

 Els primers passos són senzills fins arribar a un petit replà que de cop es posa vertical, aquí ja comença a tibar una mica, és una escalada de pressa petita i que cal anar navegant buscant el lloc més factible.
R1 30 metres, Vè, IV+ apretadet. 

 La Ita, animada per la qualitat de la roca i pel solet decideix fer el segon llarg. Cal anar en compta ja que les assegurances allunyen una mica, però estan el lloc just per anar escalant i mirant bé per on passaràs.
R2.  40 metres. IV+ Vè.
 Arribant a la segona reunió.
 La Ita fresca com una rosa a la segona reunió. 
 Després fem un canvi de reunió en el bosquet. Els primers passos cal pujar a l'alzina, per després situar-te a la roca. Es pot fer en lliure, però trec l'estrep i amunt.  Dos passos i després altra cop amb lliure fins una balma, que costa situar-te, després seguim amb un altre pas d'estrep i algun A0, fins que la cosa es tomba.
R3. 35 metres  Ae, 6a, A0, 6a, V+, V.
 La Ita arribant a la 3a reunió.
 Avui és el seu dia i es nota...
 El quart llarg ja costa d'arrancar, hi ha un pas complicat fins que et situes a la placa, després cal anar pujant per les presses petites que són les protagonistes d'aquest llarg.
R4ª. 15 metres V+, Vè.
 Progressant pel 4art llarg. 
 Entrant a la quarta reunió amb el Monestir al fons. 

 El cinquè llarg enganya, des de la reunió sembla més fàcil, però quan t'hi poses ja veus que caldrà anar tibant, això si, sempre d'una roca excel·lent , cal anar buscant els forats que hi ha llocs que són boníssims.  Després de passar els trossos més verticals, també minva la dificultat, però també cal tenir cura amb la roca.
R5. 40 metres  6a, V+, Vè, IV.
 Gaudint del darrer llarg. 
 Una bona vista de la Ita a la 4a reunió. 
 Nosaltres hem fet una reunió a 5 metres del cim, després només resta una curta grimpada.
 Avui hem gaudit d'un dia extraordinari per l'època que estem, hem passat més calor que fred, hem gaudit d'una escalada ferma, ens ho hem passat molt bé i hem celebrat els aniversaris. No podem demanar més.
Us deixem la ressenya de la nochedeloro que està molt bé.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dilluns, 9 de novembre del 2015

Malanyeu - Via Stoc de Coc - variant Monges Mascles - 08/11/2015

Aquesta tardor ens està portant uns paisatges espectaculars i si hi ha un lloc per admirar-la és a Malanyeu.

Els colors dels arbres, els verd dels prats, el Pedraforca al fons com observador d'aquesta meravella, tot plegat fa de Malanyeu un lloc encisador. Si a tot això hi poseu una bona roca i una orientació al sud, on podreu gaudir al màxim del sol, tindreu tots els ingredients per gaudir d'una bona escalada.

Com tot, sempre hi ha un però, i en aquest cas és la massificació, l'obertura de vies en els darrers anys ha fet el lloc ja no sigui tan tranquil com era abans, tot i així segueix sent un lloc per gaudir de la natura i de l'escalada.

 Just al mig de la paret trobarem a la gran clàssica de Malanyeu, la Stoc de Coc un via que no us deixarà indiferent.
 Des de que la varen obrir l'haurem fer 4 o 5 cops, però la darrera vegada vàrem sortir per les Monges Mascles, una variant que té tot el sentit del mon. En els darrers temps, s'esta fent més aquesta combinació que la via original.
 La Ita fent el primer llarg 

La via té 3 llargs d'una dificultat similar, V+, i que és més un problema de continuïtat que de passos aïllats. 
El primer llarg són 25 metres de Vè, V+, que com comences en fred tens que anar mirant els passos fins que et vas adaptant als forats característics d'aquesta zona.
 El segon llarg, és el llarg de la combinació, 55 metres de Vè, però que té un parell de llocs que els passos són de V+.  Nosaltres hem fet la reunió en l'arbre, ja que és més còmode.
 En Miquel arribant a la 2ª reunió. 
 El tercer llarg és espectacular, 45 metres d'una escalada plaent, possiblement amb passos menys exigents que en el segon llarg, però igualment li donem V+, en el conjunt.
 El itinerari està molt ben trobat i dona gust escalar amb aquest tipus de roca.
 Gaudint del 3er llarg. 
 És pecat mortal no mirar enrere, la tardor està en el seu màxim esplendor i no podem deixar d'admirar-la.
 Bonic de veritat.


En Miquel i la Ita treballant la 3ª tirada.
 En Miquel acabant el llarg. 
 Foto cim.
 La baixada la fem tranquil·lament caminant per acabar de gaudir d'aquest entorn.
Un paisatge de postal.

Material: 17 cintes sinó en voleu treure o saltar-vos alguna assegurança i bagues de reunió.
Descens: obligat fer-ho a peu per gaudir de l'entorn. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 


 

diumenge, 1 de novembre del 2015

Sant Llorenç de Montgai - Coma de Gelis - Via de la cresta - 1/11/2015

La cresta de la Coma de Gelis és un itinerari que sempre que anem a Sant Llorenç de Montgai ens el mirem, però sempre es quedava com a pendent.  A la tardor aquest indret agafa uns colors meravellosos; els colors dels arbres amb el contrast de l'aigua i les ombres allargades de la tardor construeixen un espectacle que no podem deixar passar.

Ahir vàrem fer la castanyada i vàrem acabar tard, aquest matí, però no ens ha costat massa de llevar-nos.  Som una bona colla, en Miquel i la Quima,  en Rafel i la Pilar, en Xavi i la Rosa i nosaltres.

Tenim clar que la Quima la Pilar i la Rosa faran l'excursió que volta el pantà, nosaltres anem mirant la guia per veure on anem. Finalment en Rafel proposa anar tots junts a la Coma d'en Gelis.

 La vista frontal de La cresta de la Coma de Gelis.
 Fent l'aproximació.
La via de la cresta és un itinerari bonic, però d'una dificultat moderada. El principal atractiu és l'entorn on es desenvolupa. Podríem dir que hi ha tres parts; el començament, un tros de cresta més aèria, i la part final.

 En Rafel ja comença amb el Xavi.
 Després anem en Miquel, la Ita i jo mateix. 
 Progressant en el segon llarg. 
La primera reunió. 
 Un més senzill després del tros més aeri. 
 Ja he perdut el compte de les tirades.
 En Miquel amb les furgos al fons. 

 En Xavi i Rafel ja són al cim.
 Una petita agulla abans de pujar la part final. 
 En Miquel i la Ita.
 El darrer llarg, possiblement el més difícil de la via, té el contrast de la roca, una part és conglomerat i l'altra calcari 
 Arribant al cim
 Ja hi som.
 Contents al cim
Ràpel i a dinar. 

Material: 8 bagues exprés, bagues savineres i reunions. Joc de tascons per reforçar alguna reunió. 

Ràpel de 27 metres i baixada pel costat oest.