Des de fa uns anys teníem pendent una visita aquest massis que està just davant de Riglos. Teníem unes ressenyes guardades de diferents vies; però escollim la que ens sembla més clàssica; El Sendero Límite.
Aprofitem el pont per marxar en direcció Osca i després a Murillo de Gallego, on parem a dormir.
El lloc on hem parat és sensacional, té unes bones vistes sobre Riglos, podem anar a visitar el poble de Murillo de Gallego i podrem sortir des d'aquí a peu a fer la via.
En un moment que surt el sol, la tarda no era massa bona, aprofitem per fer una foto a La Peña de Rueba.
Dissabte al matí, amb un dia trist, enfilem pista amunt fins que trobem la trenca (marcada amb un pedró), que ens portarà còmodament a peu de via. Aquest camí està molt transitat perquè porta a una via ferrata i al mateix temps a les vies d'escalada del Mallo Común, Mallo la Mora, etc.
En 45 minuts en situem a peu de via, a davant nostre tenim una cordada d'una parella de francesos molt simpàtics.
Mentre ells fan el primer llarg, nosaltres ens preparem el material. Hi ha moments que cauen gotes, però com la via està equipada per repelar si la cosa es complica ja baixarem.
Els primers passos, ja veiem que la cosa va de la típica escalada de Riglos.
El segon llarg, per mi, és el més difícil, a la ressenya hi posen Vè, però ja veig que segurament volen dir Vè obligat. Hi ha una balma, que tot que hi ha bona pressa que fer una bona tibada, després seguint vertical a la dreta per tornar a l'esquerra on farem reunió al costat d'una gran savina.
Bones vistes sobre La Peña Sola d'Agüero, primera escalada que vàrem fer a la zona, 24-6-1974, han passat uns quants anys...
Entrant a la 2ª reunió.
Entrant a la tercera reunió.
La tercera reunió.
El tercer llarg el fa l'Ita, segueix vertical amb tendència a l'esquerra, uns passets li donen color a la tirada.
El quart llarg és el més bonic de tots, vertical, passos bonics, i com tota la via, ben assegurat.
Gaudint del quart llarg
Entrant a la reunió.
El cinquè llarg comença amb un passet dret, i al cap d'uns metres ja es tomba.
A vaig podeu veure el camí que porta la ferrata.
En el 6è llarg veureu alguns parabols que marxen a la dreta, vosaltres heu de seguir el que van a l'esquerra.
Malgrat que la part alta la via perd verticalitat, sempre va cercar els passos més bonics i la millor roca, el 7è llarg és molt bonic i ben trobat.
Progressant pel 8è llarg.
Una cordada al Mallo la Mora.
Totes les reunions són molt còmodes i ben assegurades.
Arribant a la 9ª reunió.
Darrer llarg
Ja som dalt, només ens queda una tirada.
Darrera reunió, des d'aquí ja seguirem desencordats.
Foto cim.
Encara que no ho veieu , hi ha varies cordades en diferents vies.
Camí de tornada a la furgo amb una bona vista de Riglos.
Ressenya original, ara hem vist que han obert tres llargs més que porten fins el cim.
Accés: tenim dues possibilitats:
La primera i que és la que fa més gent, cal agafar la carretera que porta Agüero i en el quilometre 2 surt una pista a la dreta que cal seguir durant 1,4 quilometres fins a un encreuament. Agafar la pista de la dreta i seguir-la uns 1,3 quilometres, fins que ja veureu que esteu propers a les cingleres i ja lloc per aparcar.
La segona opció es entrar per la carretera a Murillo de Gallego i un xic mes endavant, a la primera corba a l'esquerra, agafar una carretera veïnal. Quan acaba l'asfalt, surt a la nostra dreta una pista de grava. Prosseguim per aquesta pista fins que es torna de terra, passarem pel costat de dues grans basses, seguirem per la pista fins que arribem a un collet, aquí comença les zones de aparcar.
Aproximació: des de l'aparcament, cal seguir una antiga pista i després per un bon camí fins situar-nos sota de la cinglera, prosseguim fins a peu de via fàcil de localitzar.
Descens: des de la darrera reunió, hem de seguir unes senyals grogues que ens porten per una gran diagonal, hi ha trossos que cal anar amb compte a no relliscar. Arribats al coll ajudats per una corda fixa, anar a la dreta i baixar un tros amb molt de compte, sota mateix veureu el cim del Mallo La Mora, a l'esquerra veureu un padró i una altra corda fixa que ens portarà al collet. Des d'aquí baixem per una canal d'arbres fins arribar a una cadena molt gruixuda, seguim baixant per una canal (possibilitat de muntar un ràpel de 30 metres) fins un replà, hem de pujat novament seguint uns pedrons, una altra corda fixa, un caminet i ja arribem a la ferrata, ara només cal seguir-la i al final seguir un camí que ens portarà a peu de via.
Material: 15 cintes i Reunions.
Horari: de 3 a 3,30H.
Una bona zona per gaudir de bones escalades.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
