Montserrat - Panxa del Bisbe - Per davant - 23/04/2015

Avui és un gran dia pels catalans, per celebrar-ho ens agafem un dia de vacances i marxem a Montserrat. Un cop arribats a dalt de Sant Joan, veiem que fa força vent, baixem en direcció al Pla dels ocells passant per sota del Trencabarrals i sense donar-nos som a peu de via.

No se perquè ens havíem fet l'idea de que avui faria un dia calorós, però una fina capa de boira no deixa tocar el sol en intensitat i el vent remata la feina.

La Panxa del Bisbe per davant és una via que en tenim un bon record, sempre que l'hem feta ens ha deixat satisfets. Molt ha canviat des del primer cop que la varem fer, hi ha més assegurances i escalar en peus de gats no té res a veure en fer-ho en botes o amb les cletes de l'època. Tot i els canvis segueix sent una gran via que no pot faltar a cap escalador montserratí.

 Una bona vista de la Panxa fent camí a peu de via.

 Comencem per un tros rampat fins situar-nos sota d'una pedra característica, aquesta alçada hi ha el primer espit, superem per la dreta aquest pas més exigent i després ens situem sobre aquesta pedra per seguir vertical amb una escalada difícil, mantinguda, però a la vegada molt plaent ja que la roca és sensacional.

 Uns metres abans d'arribar a la reunió anirem un mica a l'esquerra i tornarem a seguir vertical fins a la reunió. R1 40 metres V / V+.

 Resulta re-confortable mirar des de la reunió al peu de via després de fer aquest llarg. 

 L'Ita gaudint d'aquest sensacional llarg.

 La via per davant autèntica surt vertical per la reunió superant una balma que no es pot assegurar, fa molts anys la vaig fer, ara no tinc la sereno necessària per repetir aquest passos i fem com la majoria d'escaladors que repeteixen aquesta via, surten per la dreta per seguir vertical, trobarem una reunió que xaparem amb una baga llarga i anirem a cercar la segona reunió just al peu de la canaleta.
R2 30 metres. IV+

 La primera reunió. 

 Arribant a la segona reunió. 

 El tercer llarg segueix per la canaleta que tenim just al davant nostra, un llarg bonic amb algun pas finet , però bonic.
R3 20 metres IV+

 Arribant a la tercera reunió.

 Després la panxa ja perd verticalitat i seguim amb una escalada de III fins una alzina.
R4 III 25 metres.
D'aquí seguim amb una grimpada de III fins el cim.
R5 40 metres III

 Com tots els cims arribar a dalt té premi, podem gaudir d'unes bones vistes sobre la Prenyada, Elefant i fins i tot La Mòmia treu el cap al fons. Les boires fines han marxat, però el vent segueix sent fort i fred.

Foto cim homenatge a Sant Jordi.

Descens: ràpel de 40 metres fins a la canal.

Material: 7 bagues exprés

Una gran clàssica que si encara no l'heu fet hi heu d'anar i si ja l'heu fet segur que la repetireu.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

Sant Llorenç de Montgai - Esperó Remacha - Via Cristian Gutiérrez - 18/04/2015

Sant Llorenç de Montgai és una zona que ens agrada anar-hi, un o dos cops a l'any hi fem cap. A la primavera el pantà està molt ple, els camps verds, tot convida ha passar-hi un bon dia. Aquest cop anem a l'Esperó Remacha, repetim via, però pel temps que disposem ja ens va bé.

 Una aproximació ben curta ens deixa a peu de via. En un tres i no res ja estem escalant. El primer llarg va marxant a la dreta de l'esperó, passos drets i algun de balmat amb bona roca, és la tònica fins arribar a uns passos abans de la reunió, aquí el tema és posa dret i ja cal tibar una mica.
R1 30 metres V, V+

Malgrat el dia està un xic nuvolat, les vistes són boniques. Ja notem que hi haurà un canvi de temps; calor anormal, les formigues passejant fora del seu cau, les orenetes volen alt, segur que a la tarda aigua. 

 L'Ita gaudint de la bona roca del primer llar.

 El segon llarg arrenca dret i amb pressa petita, això si és boníssima, un llarg que és manté en una dificultat constant de V+ fins a la reunió. 2ª R 20 metres V+.

 Sortim de la segona reunió per l'esquerra, ens venen uns metres molts drets, un xic desplomats, però amb uns passos molt francs amb pressa bona 6a+, després la cosa es tomba i ja per terreny més fàcil fins el cim.

 l'Ita a la segona reunió. 

 Restes de les antigues assegurances, ara està reequipada amb parabols. 

 Un pitó d'aquells que t'agrada trobar. 

 Un cop fet els tram difícil. 

 Això si que és una reunió còmoda, 

 Bones vistes des del cim. 

Material: 12 cintes expres i bagues de reunió.
Descens: caminant pel darrera.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Montserrat - Gorro Frigi - Via Opera Prima - 11-04-2015

Feia dies que no anàvem als Gorros i quan fa un temps que no hi anem ens agrada tornar-hi. Ens tocara repetir alguna via, però també ens agrada repetir aquelles vies que en tenim un bon record com és l'Opera Prima. Un itinerari ben trobat i obert amb un gust exquisit.

Un dia fresquet, però sense massa gent, només hem vist un grup a la Gorra Marinera, després poc a poc han anat venint cordades per totes les agulles. 

 El primer llar, surt de la canal, podrem localitzar el començament perquè hi ha un parabolt groc, i des d'aquí ja podrem veure els següents. L'Ita ha volgut començar i aquesta via té aquell tipus d'escalada que amb ella li agrada, progressa ràpid, va gaudint d'una escalada típica montserratina.

R1. 25 metres  IV+

Surto per l'esquerra de la reunió, un tram un xic més dret però amb bona pressa, després segueix vertical fins un xic abans d'arribar a la reunió que es tomba un xic.

R2 25 metres V, IV.

 El tercer llarg segueix recte, però a uns 5 metres de la reunió hi ha una balma que requereix un xic d'atenció, pressa bona però cal tibar una mica. després vertical fins una segona balma, aquesta no tan exigent, i després segueix per un tram més fàcil fins a la reunió.
R3 30 metres. V+ V.

 Veiem uns companys "panxeros"  a la Magdalena superior.

El quart llarg comença per l'esquerra per anar situar-se just sobre la reunió, aquí hi ha uns passos de 6ª que es poden fer amb A0, no m'ho penso dos cops i m'ajudo amb les assegurances, després hi ha alguns passos també un xic balmats, però ja no són tan exigents.

R4. 20 metres 6a (A0) V.

 L'Ita sortint de la 4a tirada. 

 Primers passos de la 5ª tirada.

La quarta reunió sortim una mica per la dreta per tornar a un diedre cec que ens permet superar uns trams drets, després ja per terreny més senzill fins el cim.

R5 45 metres V, V+, IV, III. 

Restem una bona estona al cim, gaudint de l'escalada, no volem corre, volem estar-hi una estona, ens fem fotos, mengem, i finalment baixem.

Ens ha agradat tornar a repetir aquesta via, ens havia deixat un bon regust i avui l'hem renovat.

Via: equipada. 12 bagues exprés i Reunions.

Us deixo la ressenya de l'escalatroncs que està molt ben feta.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Els Estrets d'Arnes - La Gronza Sud - Via "Salshishes Tibetanes" 4-4-2015

 Aquest any tornem a triar els Ports per Setmana Santa, quan hem sortit de casa no sabíem si podria escalar, un accident domestic m'ha deixat un dit index fotut, el porto embenat i no el puc utilitzar, així que anem a fer alguna escalada senzilla per veure com funciona el tema.

La via Salshishes Tibetanes és una via que presenta poca dificultat i que sembla que amb la meva situació es deixarà conquerir.

Els Estrets d'Arnes estan més bonics que mai, les darreres pluges fan que el riu baixi amb molta més aigua. L'aigua dona vida i fa que tot tingui un color verd, que els dolls d'aigua estiguin més nets que altres cops. Tot plegat un espectacle de la natura que tenim la sort de poder gaudir.

 La via no presenta cap dificultat per sobre del IV+, els primers llars es poden anar empalmant sense problemes, tirades curtes sense passos obligats, just el que necessito per avui.

 A l'altra vessant les Roques del Don, on un parell de cordades estan gaudint del pler de l'escalada.

 Nosaltres comencem un xic abrigats, fa vent i no ens toca el sol.

 Però poc a poc ens comença a tocar el sol  de resquitllada 

 Anem alternant les tirades sense problemes. 

 Aconseguiré fer tota la via sense utilitzar el dit fotut 

Hi ha moments que el fet de tenir el sol a contrallum ens costa de veure les assegurances, però utilitzant la lògica les anem trobant totes sense problemes.

 

Totes les reunions són còmodes i equipades per baixar en ràpel.

 Aquests dies els Estrets semblen una processo de Setmana Santa.

 Un tram una mica més dret l'hi dona una mica més de gràcia a la via. 

 La roca és bona en general, però en els darrers 3 llargs ho és especialment. Només cal tenir cura els 10 metres últims per arribar al cim. 

 Poc a poc notem que la via es va acabant 

 Passos bonics del penúltim llarg 

 Assegurant a l'Ita en el penúltim llarg 

 Un pas un xic dret abans d'entrar el tram fàcil del darrer llarg que ens portarà al cim. 

Després cal caminar per la dreta fins arribar el cim principal.  Foto cim 

 Foto Cim.

Un curt ràpel que fem amb les cordes d'una parella que hem trobat el cim, ens deixarà a la canal que ens tornarà a peu de via. Al fons les Roques de Benet.

Una via que ens ha deixat força bé, si tenim en compte que ha estat un regal, ja que no esperem fer cap escalada.

1ª Ascensió: M. Huguet i I. Monsonís el 2001

Material: 10 cintes i bagues de reunió. ( via equipada)

Dificultat: IV+

Us deixo la ressenya del bloc eskalatzencas . També la trobareu en el Vertex núm. 202