Malanyeu - Paret del Devessó - Via Epirimountains - 28/01/2015

Seguim de vacances i avui hem escollit Malanyeu, pensem que no hi haurà gent, que estarem tranquils i podrem gaudir d'aquesta contrada que tant ens agrada, però darrerament i, des de que s'ha popularitzat sempre hi ha molta gent i li he agafat una mica de mania.

Arribem i fa força fred, 2,5º, confiem que a la paret estarem bé, però es veuen unes boires fines que ens faran la guitza. Mentre baixem pel camí, veiem restes de neu d'aquests dies passats. També, contemplem la talada de pins que han fet, no sabem si ha estat del vent o si realment han esclarissat el bosc.

 Només per aquesta vista sobre el Pedraforca ja val la pena pujar a Malanyeu. 

 Clàssica vista camí a les vies.

 Sempre ens agrada passar per davant de l'església. 

Que bé que s'està a l'estiu i quin fred que fa l'hivern en aquest tros obac. 

 Ja som a peu de via.

 El primer llarg de 35 metres, és la típica tirada d'aquesta paret, anar progressant pels forats. Està generosament equipada amb espits tots molt ben col·locats. Aquest llarg resulta una tirada per gaudir de l'escalada de Vé grau.

 R1 35 metres Vé. 11 assegurances. Reunió en un replà molt còmoda.

 El segon llarg, segueix la mateixa tònica del primer, bona roca, bon equipament i una dificultat que es deixa fer. L'Ita no s'ho pensa dos cops i ja està fent aquest llarg tan bonic.

 R2. 30 metres 7 assegurances. Vé.

 El tercer llarg comença per un tram fàcil fins arribar sota d'un diedre, on podem muntar una reunió per evitar el fregament i assegurar millor el primer en la placa final. Nosaltres ho hem fet d'una tirada.
Per fer la placa final, cal superar un tros balmat per l'esquerra per tornar a la dreta i seguir vertical, passos molt drets i bonics fins el cim. R3. 35 metres 10 assegurances, IV 6ª.

Foto cim molt contents.

Hem baixat fent tres ràpels per la mateixa via. 

La ressenya la trobareu molt ben feta al bloc de l'escalatroncs.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

La Falconera - Garraf - Via Gaudi - 27/01/2015

Tenim unes mini vacances que aprofitarem per fer petites sortides. Darrerament en Joan Asín ens ha anat descobrint la Paret Est de la Falconera.  Agafem unes quantes ressenyes del seu bloc i marxem en direcció al poble de Garraf.

L'Aproximació és molt curta, en 10 minuts estàs al peu de via, mentre ens anem acostant anem escollin la via. Ens sembla que la que marca tot l'esperó és la Via Gaudi.

Això d'escalar al costat del mar, sempre ens ha agradat, avui fa un dia lleganyós, unes boires primes fan que el sol no escalfi com ens agradaria. Tot i així, ben abrigats no passem fred.

 Mentre preparem el material per començar no podem deixar de mirar a l'horitzó. 

 En un replà on ens podem assegurar ens hem posat el material, i ja hem vist els parabolts de la via.

 Els primers metres van per un diedre vertical, però la roca no em fa el pes, vaig fent però amb molt de compte. Després resulta que és més bona del que sembla.

 El primer llarg és ben vertical i ben trobat. La reunió és molt còmoda i ben equipada. R1 25 metres V,V+,V.

 El segon llarg va per una placa que en principi és una mica l'esquerra i després s'ajeu fins a la reunió.

 La reunió també és en un bon replà i ben equipada. R2 20 metres  IV.

 Ara les assegurances passen de parabolts a burils, això si, amb placa d'inox. Només sortir ja té un pas que et demana atenció, després bé un tros més fàcil i torna a posar-se dret, passos verticals i bonics, fins que hi ha una sortida que em costa, pas A0 i amunt, després ja més fàcil.

 La reunió és en un diedre sota d'uns blocs, amb 3 burils però que podem reforçar amb un alien vermell.

 R3. 25 metres V V+ Ao V.

 Ara sortim per la dreta i anem seguint per la verticalitat de l'esperó fins a la propera reunió.

 R4. 25 metres IV+. Reunió des d'on podrem baixar amb ràpels per la mateixa via o seguir amunt per arribar al cim.

 Nosaltres vàrem optar per arribar fins el cim i baixar per l'aresta est.

 Últims metres, ara ja caminant.

 Us deixem la ressenya d'en Joan Asín que està molt ben feta.

- Val la pena anar-hi, a treure el cap, un matí per gaudir del sol.

- Via totalment equipada.

- Descens per l'aresta est a peu fins al cotxe, només hi ha una corda fixa de 5 metres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Montserrat - Serrat dels Monjos - Via Alta Fidelitat - 17/01/2015

Anem tard, comencem a escalar a 1/4 de 2, però la tarda es presenta prou bona, fa fred, però a la vessant sud s'està bé, la roca no està freda i permet una escalada plaent.

Avui repetirem una via que fa 10 anys ja vàrem fer amb el Xavi Solà, la veritat és que no la recordem massa, tot té un cert semblant per aquesta zona.

Quan hem arribat, hi havia una cordada fent la 3ª tirada, ja estan força amunt i per tant no ens faran nosa.

La publicació de la ressenya de la primera ascensió ens ha engrescat anar-hi. La via, malgrat que en algun tram hi ha una mica de vegetació està ben trobada i és ideal per fer un dia que no tens massa temps.

 El primer llarg comença per una bavaresa per seguir pel fil d'un esperó, amb trams un xic finets i les assegurances distants, després s'arriba en un diedre que seguim vertical per sortir a l'esquerra i altra cop vertical fins a la reunió: R1 40 metres IV V IV

 Un cop superada la bavaresa. 

 Entrant a la 1ª reunió. 

 El segon llarg dona mala impressió des de la reunió, però un cop t'hi poses la cosa canvia, passos drets amb alguns blocs, cal reforçar-ho amb algun friend mitja. Un superat el diedre va un xic a la dreta a cercar una placa vertical, per mi aquí hi ha el pas més complicat de la via, sortir del darrer espit m'ha costat força. Després ja per terreny més fàcil arribes a la segona reunió: R2 35 metres IV, V+ cal un parell de friends mitjans.

 Arribant a la segona reunió.

 El tercer llarg comença per una placa de forats força vertical, sempre en tendència a la dreta, arribem a un espit i després a un pitó, aquí seguim vertical per anar a cercar un diedre que ens portarà a la reunió: R3 25 metres Vé.

 El quart llarg surt vertical per anar a cercar unes fissures que ens portaran a un lloc que ens permet fer un flanqueig curt a la dreta per seguir vertical, després arribarem a un tros més tombat però fi que ens portarà en un diedre on abans si feia un pas d'estrep, ara és pot passar molt bé, només cal tenir cura a la roca, des d'aquí, anem seguint vertical per terreny més franc fins el cim. R4 50 metres V.

 Tercera reunió.

Darrers passos per arribar al cim.

Una via que està prou bé, i que serveix per completar un matí d'hivern. 

Material: 10 cintes exprés i els Camelots, verd, lila i vermell. Bagues savineres. 

Per baixar seguirem uns caminet drets que ens portaran al ràpel de 43 metres que ens deixarà al camí.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via El Clau de Sant Felix. 10-01-2015

Després de començar l'any amb una bona grip que ha comportat uns dies amb febre i llit, avui volem aprofitar el bon dia que fa i decidim anar a La Paret de la Codolosa, no tenim cap via escollida, segur que en repetirem alguna. 

.

 Arribats al peu, ja hi ha alguna cordada que està a punt de començar, nosaltres ens decidim per repetir via El Clau de Sant Felix.

L'Ita comença la primera tirada i sense problemes arriba a la primera reunió.

 En el segon llarg, he provat de fer en lliure el pas més difícil i veig que els braços no estan en plena forma, pas d'A0 i problema solucionat, després a progressar gaudint del solet i la bona roca fins a la 2ª reunió.

 El tercer el fa l'Ita, el principi li costa una mica, però després se la veu pujar molt bé, gaudint dels passos, i així, arriba a la 3ª reunió.

 Contenta d'haver fet el llarg.

 Dos ràpels i ja som baix.

Ens ho hem passat bé, hem estirat una mica per anar recuperant forces, i cap a casa, però abans parem a fer el vermut a Collbató. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.