Avui marxem cap al Serrat del Monjos, anem decidits a gaudir d'una bella escultura realitzada per dos artistes ben coneguts nostres, en Toni Aymamí i en Jordi Martínez. En diferents blocs hem pogut llegir meravelles i la prova és la quantitat de repeticions que ha tingut en el poc temps que porta oberta.
La Via Estereotip ha estat ben treballada, amb les assegurances justes per fer-ta pensar quan escales, una roca extraordinàriament bona (per lo general), un grau assequible i una orientació Sud, tots uns ingredients molt interessants per gaudir dels dies curts de la tardor o de l'hivern.
Quan arribem a peu de via, veiem una cordada a la segona tirada, ens preparem i comencem. Just quan arribo a la 1ª reunió arriba una altra cordada, i més tard una altra, sembla que avui és el dia d'aquesta via.
El primer llarg comença per una placa a l'esquerra que dona entrada en un diedre, que seguirem fins que ens veiem obligats abandonar-lo a la dreta amb un pas un xic difícil, després anirem pujant per una placa molt ferma en diagonal a la dreta, de cop ens trobem amb un tram difícil que superarem un xic més a la dreta de la primera assegurança per passar tot seguit a l'esquerra i seguir vertical fins a trobar un diedre que ens portarà directament a la reunió. R1 35 metres IV+ V+ V V+
El primer llarg.
El segon llarg ja es veu bonic des de la reunió, una placa que demana a crits ésser escalada, cal anar en compte ja que les assegurances estan distanciades, però posades en els llocs clau. Progressem vertical fins que trobem dues assegurances juntes que ens marca l'inici d'un flanqueig a l'esquerra. R2 45 metres IV+ V.
En Miquel i l'Ita a la primera reunió.
En Miquel poc abans d'iniciar el flanqueig.
L'Ita en el mateix lloc.
Tercer llarg, semblaria lògic seguir vertical per una placa senzilla però amb una roca boníssima, però la via va cercar un tram vertical a l'esquerra, una llastra que convida a pujar-hi amb bavaresa, però un cop hi estàs situat, la roca de la placa és tan bona, que pots pujar pràcticament sense tocar la llastra. Després la cosa entra en un tram descompost inici de la gran feixa. R3 40 metres, V, IV+ III.
En Miquel forçant la bavaresa.
Des de la tercera reunió millor plegar les cordes i posar-se les sabatilles, ja que tenim una excursioneta fins el inici del 4 llarg. Paciència, val la pena per fer la part alta.
Assegurant el Miquel que fa la quarta tirada.
Des de peu del quart llarg, ja es veu que seguirem escalant per bona roca, primer per una fissura on podem assegurar-nos amb unes savines o reforçar-ho amb un Camelot, i després per una placa sensacional. R4 30 metres IV+ V.
Des de la reunió el cinquè llarg es veu estrany, però quan t'hi poses la cosa canvia radicalment, segueix amb la mateixa tònica, vertical per anar a cercar un diedre on hi trobarem un pitó que ens marcarà el canvi a l'esquerra, prosseguim vertical fins arribar a una vira que ens portarà a la 5ª reunió. R5 25 metres Vè.
Entrant a la reunió.
Progressant pel darrer tram de la 5ª tirada.
Foto obligada.
Mentre asseguro en Miquel i l'Ita vaig mirant els primers passos de la 6ª tirada, es veu vertical , però amb bona pressa, ja veig clar que m'hauré de posar de peus en una savina per superar el primer pas. Quan començo, ja ho tinc estudiat i ho veig tan clar, que vaig fent gaudint d'una escalada difícil però disfrutona. Superats els primers 10 metres per una placa sensacional, després va a buscar la sortida fent un flanqueig a la dreta, aquí també hi ha algun pas difícil, per continuar vertical, per el cantó dret d'una canaleta, que ens portarà a un tram fàcil, però de mala roca fins a la 6ª reunió. R6 30 metres 6ª, V+, 6ª, IV+.
En Miquel superant la placa.
Des d'aquí podem fer un ràpel de 60 metres que ens deixarà a la canal, però arriba molt justet. Nosaltres ho fem amb dos ràpels.
El segon ràpel.
Des d'aquí hem de passar cap a la dreta (mirant avall) per anar cercar un llomet que ens anirà baixant fins a la llera del Torrent del Fondo, després anirem baixant per unes cadenes fins que caldrà fer un darrer ràpel curt fins al camí.
Darrer ràpel.
El Miquel que ens diu fins a la propera.
Via ben trobada, que l'únic que la desmereix és la caminada del mig, però que queda compensat pels darrers tres llargs.
Felicitats Toni i Jordi.
Material, 8 exprés, Reunions, i algun friend al gust.
La ressenya la trobareu
aquí (bloc de l'escalatroncs)
Apa a escalar que el mon s'acaba.
