Feia temps que no pujàvem a Malanyeu, el nombre de vies obertes ens feia pensar que ens hi trobaríem un munt de gent, però fa uns dies vàrem veure una ressenya d'en Joan Baraldés que ens va semblar interessant. Avui, hem marxat aviat per veure si quan arribava la majoria, nosaltres ja estàvem un xic amunt.
Quan hem arribat a l'aparcament, encara ho hi tocava el sol i feia fred, estàvem a 3º, però ja es veia que avui seria un dia de primavera i més escalant al sol.
Veure el Pedraforca força nevat, ja justifica pujar fins aquí.
El pany de paret on hi han les vies més llargues i on també hi ha la que avui anem a fer.
Hem baixat pel camí del poblet fins el torrent i després tranquil·lament hem pujat fins a peu de via, ara si, però, amb un xic més de temperatura.
El primer llarg comença al costat d'un arbre, pugem vertical, amb un tram brut de terra, però molt ben assegurat, els passos més bonics estan a l'entrada de la reunió. R1 30 metres V, V+
l'Ita arribant a la primera reunió.
El segon llarg surt vertical per anar a cercar una fissura a l'esquerra, després segueix vertical per tornar a la dreta, i agafar un tros amb molta terra per entrar a la reunió. El tram més bonic és al sortir de la reunió i el de la fissura. R2, 30 metres V+ V.
El tercer llarg surt vertical de la reunió, potser un xic a l'esquerra per tornar a la dreta, seguirem verticla fins arribar a unes terrasses on fem la tercera reunió. R3 30 metres V.
l'Ita a la segona reunió.
El darrer llarg, sortim vertical per una especie d'esperó per anar a l'esquerra i fer un flanqueig, i després sortir vertical, compte els darrers metres amb la roca. R4 30 metres IV, V+, IV+
Foto Cim, avui no sé que ha passat que he fet molt poques fotos, la majoria són de l'Ita.
Arribar a dalt i baixar caminant, és un goig que no ens el volem perdre, això que ho hem fet un munt de cops.
El lloc és idíl·lic, llàstima de la massificació.
Us posem la ressenya de l'autor de la via.
