Sant Llorenç del Munt - Roca de les onze Hores - Punta d'en Clerc - 22/02/2014

Avui hem decidit anar a La Granota al Monestir Montserrat, però quan hem arribat a peu de via, m'havia deixat els peus de gat de l'Ita, hem dubtat una mica, no sabíem si anar a caminar, però hem decidit tornar a casa, prendre els gats i anar a La Mola. Com ja era tard, hem escollit la Punta d'en Clerc, aquesta no falla mai.

 Des de que l'han restaurat no l'havíem repetit, han fet una bona feina, peça per peça, i ben col·locades, possiblement hi ha un pas, al sortir de la primera reunió, que anava un xic més a la dreta i el parabolt, et condiciona una mica, i la segona reunió, els dos parabolts estan massa oberts i t'obliga a posar el triangle de forces massa obert. La darrera tirada està impecable. Felicitats pels restauradors.

 Els passos del primer llarg, quan es posa dret, són obligats però molt bonics. Nosaltres sempre empalmem les dues primeres tirades i surt un llarg molt divertit.

 L'Ita entrant a la segona reunió (primera nostra).

 Aquest tros de la segona tirada és exigent, però a la vegada molt plaent, bona roca, vertical i a gaudir del plaer de l'escalada.

 Tram bonic al costat d'un gran bloc.

 L'Ita ja sortint del tram difícil.

 Al final el dia ha acabat molt bé, hem repetit una via, que hem perdut el compte dels cops que l'hem fet, però com sempre, és una via que et deixa un bon regust.

A veure si aviat podem tornar a Montserrat i amb els peus de gats.

Apa, a escalar que el mon s'acaba!!!

Tossal de Balinyó - Via Per Tutatis - 15/02/2014

Feia temps que teníem pendent aquesta via, els post que havíem vits la deixaven prou bé. Per aquest cap de setmana només donaven bon temps pel dissabte al matí, així que divendres marxem a dormir al pàrquing de sortida.

D'hora al matí, arriba un cotxe, trèiem el cap, i veiem en Toni i el Cuc que van a la Via Cafè, Copa i Puro. Nosaltres encara tardarem una mica a sortir.

Malgrat que la Paret del Tossal Balinyó, s'hi veu molta vegetació, hi ha una sèrie de plaques que fan molt atractiva la seva escalada, per altra banda, la seva orientació la fa molt atractiva pels dies d'hivern. 

 Fent l'aproximació sempre passem pel costat d'aquesta masia, hem fa pena veure com any darrere any, està més malmesa, sempre penso que uns anys enrere segur que alguna família estava il·lusionada en viure en aquest lloc tan bonic.

La primera tirada i part de la segona segueix segueixen La Gran Manitu. El primer llarg va superant petits ressalts, que sense tenir una gran dificultat, hi ha un xic de terra que cal anar en compte. R1, 55 metres, IVº.

 l'Ita arribant a la primera reunió. 

 El segon llarg, com he dit, segueix uns metres la Via Gran Manitu, fins que tomba a l'esquerra per anar a cercar una gran placa, certament aquest llarg està molt ben trobat, roca excel·lent, un xic més vertical del que estem acostumats en aquesta paret, tot plegat són ingredients per gaudir d'un bon llarg. Cal tenir cura a passar bé les cordes, ja que d'altra forma patireu. R2 55 metres, V+.

 La segona reunió. 

 El tercer llarg també està molt ben trobat, passos drets però bonics, fins acabar amb uns passos un xic més difícils. R3 50 metres IV, Vè.

 La quarta tirada segueix un especie d'esperó fins entrar en un bosc que seguirem caminant fins arribar al peu de la gran placa. R4 50 metres IIIº.

 La cinquena tirada és una placa per gaudir,  els passos d'adherència et permeten progressar en passos que a voltes semblen més difícils que en realitat són. R5  40 metres V, V+.

Els passos  abans d'arribar a la reunió.

 La sexta tirada, només començar li posen 6ª, són passos molt ben trobats, després segueix un xic vertical, per començar un llarg flanqueig a l'esquerra. R6, 55 metres  6ª, V+, IV+ (reunió de la Via Dau de Set).

 Reunió 5ª.

 Darrers passos per entrar a la reunió 6ª.

 Ara seguim per una gran placa de la Via Dau de Set, un llarg bonic, i que permet gaudir de l'escalada.

Nosaltres ens quedem a la reunió 7, els meu peu operat del neuroma de Morton, diu que ja en té prou. Ens escapem per unes vires de la dreta, però la via ja l'havíem fet.

Ens ha agradat molt la via i ens ho hem passat de conya.

La ressenya la trobareu al bloc de l'Escalatroncs.

Via oberta per: M.Millet i X. Bonati. (gener de 2012).
Material 14 cintes, algunes llargues.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Montserrat - Paret de la Codolosa - Esperó de la Salut - Via Iona. 09/02/2014

Primer teníem idea d'anar al Monestir, però de seguida en vist que el sol duraria poca estona i hem canviat per la Paret de la Codolosa, on teníem pendent la via Iona. 

 Des de sota, i, amb un dia trist com el d'avui, no en donaries ni cinc cèntims d'aquest esperó, però visualment des del costat, veure una cordada com puja li dona una certa màgia, és aquest record el que avui ens animat a fer aquesta via.  El primer llarg, sembla de roca trencada, però a mida que vas pujant els passos cada cop són més drets i "disfrutons". Li posen un IV+, però per mi li posaria un Vè, sense cap mena de recança.  R1. 30 metres, Vè.

 El primer llarg entrant a la reunió.

 L'Ita fent uns passos drets, però molt bons abans d'entrar a la reunió.

 Sortim de la primera reunió en direcció a l'esquerra per evitar una gran llastra, al final ens hi posarem de peus, per seguir fent ziga-zagues pel mig de l'esperó. Al final el tram és un xic descompost, però podrem ajudar-nos d'una corda vella, ull està molt cascada, nosaltres no l'hem tocat.  R2 Vè. 30 metres.

El darrer llarg és tan bonic com difícil, malgrat he provat de fer-lo amb lliure, de seguida he vist que avui aquests passos no hem sortirien, un que està una mica flux, el vent i el fred que no convidàvem a tibar, no hi ha algun altra solució que agafar-me, tot i així, deu ni do l'esforç que he tingut que fer, sobretot entre el 2on i el 3er, fins que no he vist que anava per la dreta no hi havia manera de fer el pas. Després encara hi ha un pas vertical, però amb molt bona pressa, que es manté fins el cim. Aquest llarg és un 10, però hi haurem de tornar un xic més forts. R3 30 metres, 6b (obligat 6a).

Una bona via, estilitzada, ben trobada, que té passos exigents.

Trobareu la ressenya al bloc de l'escalatroncs.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Montserrat - Agulles - La Carnavalada - Via Zen - 02/02/2014

Després de La Bitlla, retornem a La Carnavalada, ara si que hi toque el sol, encara és nota un xic el fred, però ja ha baixat el vent.

L'Ita que avui està molt animada, comença el primer llarg, hi ha uns metres força difícils V+, amb una roca on encara hi ha un xic de molsa, tot i així, poc a poc va pujant i quan es tomba una mica, ja va ràpid, sense donar-m'en compta ja està a la reunió. 

Quan pujo jo, veig que, certament és un tram que cal anar en compte.

 Camí a la primera reunió.

 L'Ita a la reunió.

 Val la pena girar-se i contemplar les dues agulles que tenim al darrere, La Bola de la Partió i La Bitlla.

 El segon llarg, comença amb una escalada no massa difícil fins a situar-nos sota una balma, aquí hi ha un pas de V+, 6ª molt bonic, i després fins el cim.

Últims passos de la via.

 Un flaqueig a la dreta ens porta a la via normal des d'on baixarem al collet. Els darrers metres podem passar la corda per un parabolt amb una anella.

Ha estat una escalada bonica, ideal per complimentar amb altres escalades en aquesta zona d'agulles.

 De tornada, no ens podem estar d'admirar la cara oest, les llums de la tarda la deixen amb uns colors especials.

 La Cadireta, una agulla encisadora. 

Us deixem la ressenya que hem extret del bloc del Jaumegrimp.

Montserrat - Agulles - La Bitlla - Via Normal 2/02/2014

Avui, hem quedat amb el Xavi per anar escalar, fa dies que no fem res plegats, hem quedat per anar Agulles, sempre hi ha alguna cosa que et fa il·lusió.  Primer hem anat a la Carnavalada, però la Bola de la Partió li fa ombra, fa fred, vent i no convida a escalar a l'ombra. Tornem enrere per anar a la Bitlla, i malgrat que el vent persisteix la via normal hi toca el sol de ple. 

 La Bitlla és una agulla esvelta, imponent, on malgrat no té una gran dificultat obliga a escalar. Pujar per la normal et fa sentir bé, gaudeixes d'una escalada plaent, on encara s'ha respectat força el tema de les assurances.

Des de peu de via estant, i amb un dia transparent com avui, les vistes són magnifiques, les agulles queden retallades com mai, les seves formes es dibuixen a la perfecció. 

L'Ita fa la primera tirada, un IVº montserrati on hi ha dues assegurances, i que es pot reforçar amb un alien a la llastra. Sempre hi pensat que algun dia caurà aquesta llastra, però els anys em porten la contraria i espero que per molt temps.

En Xavier pujant a la primera tirade.

El segon llarg comença amb una mica de xemeneia estranya, on podrem posar un alien a l'interior, per sortir a l'esquerra per prosseguir per una placa fins a un pitó a una fissura transversal, des d'aquí cal pujar vertical fins que la roca ens convida anar a la dreta, trobarem un forat des d'on podrem agafar una assegurança i seguir en tendència a l'esquerra i ja de dret fins a la reunió. 

l'Ita entrant a la segona reunió. 

foto cim. 

 

Des de la segona reunió ens queden 7 o 8 metres de grimpada fàcil fins el cim, però cal tenir cura amb la roca.

Vistes esplèndides des del cim

Us deixo la ressenya de la guia d'en Josep m. Rodés i Ferran Labraña.

Apa a escalar que el mon s'acaba.