Tossal de la Feixa - Via Jaume Casellas - 26/10/2013

Des de que vàrem veure publicada la ressenya fa força temps, ens havia cridat l'atenció, però ens va sembla que el fet de que estès trencada per dues feixes no la feia atractiva. Aquesta setmana passada i veien la ressenya al bloc de l'escalatroncs i les seves explicacions, no ens hem pogut estar d'anar-hi. 

Quan es veu des de baix, certament crida l'atenció, si més no, es veu força curiós, així que deixem el cotxe en el revolt tancat i comencem a pujar per un corriol que ens portarà fins a un mas. 

El mas, és força bonic, quina llàstima que estigui deixat, quantes histories tenen amagades aquestes parets. Encara podem veure les conilleres en força bon estat. Des d'aquí seguim pujant per un caminet molt ben traçat fins que hi ha una fita que ens indica que l'hem de deixar, després per terreny més brut seguim fins al peu de via.  Uns 35 minuts.

Foto segon llarg.

El primer llarg comença amb una  cornisa que va en direcció a la dreta, al final trobarem un espit, aquí ja podem començar a pujar, un nou espit ens indica que hem de canviar de canal, tornem a pujar fins que trobem un nou espit que ens indica que hem de tornar a la dreta per entrar a la reunió. Aquí hi ha un pas un xic balmat i et demana fer una tibadeta.  R1 40 metres IV, V.

Des de la reunió, ja veiem un espit més amunt, però abans hi ha un pitó, la roca és bona en general, (conglomerat), però hi ha algun tros trencat, un cop a l'espit i per tal d'arribar el pont de roca ens ve un tros vertical i un xic exposat. En la ressenya original hi marcava un altre espit, sembla que l'han tret, però hi ha el "casquillo" i com en portava un l'he posat i després l'hem tret, així el pas ha quedat més ben assegurat, després del pont de roca, hi ha uns passos bonics, verticals i amb roca més bona, per seguir per una canal fins un collet. Nosaltres hem muntat la reunió en un pinet.  40 metres, IV, V, III. 

Des d'aquí marxem al peu del següent espero, on hi ha un espit que marca l'inici. 

La tercera tirada va pujant per unes canals, amb bona roca i ens podrem assegurar amb bagues a les savines i alguna assegurança flotant. 35 metres IV.

Prosseguint vertical deixant un diedre que marxa a la dreta, veurem un espit a l'esquerra a l'esperó de l'esquerra, després pugem un tros vertical, fins que veiem que ens podem situar a la vertical de la reunió  si marxem a l'esquerra. 25 metres IV.

Des de la reunió estant, veurem el següent espit un xic amunt, cal anar en compte ja que està una mica amunt,  després del pas que ens assegura l'espit, la cosa ja és més fàcil fins el cim. 30 metres IV, III.

Foto cim de la part de conglomerat. 

Des d'aquí hem de caminar fins on comença la darrere part i on canvia la roca a un calcari boníssim. 

Sortim fent una tibadeta fins el primer espit, després hi ha uns passos fins per sortir del segon espit, entrem en un diedre amb roca més bona, seguim vertical fins que passem a la dreta per entrar a la reunió.  25 metres V+.

El setè llarg, segueix una canal/diedre que poc a poc es va posant vertical, després podem anar un xic a la dreta, per tornar a l'esquerra amb uns passos molt bonics. 25 metres IV+.

Vuitè llarg, està clar, cal seguir un diedre fabulós que tenim sobre nostre, passos bonics i disfrutons, un espit, un altre espit i seguim fins a trobar un pitó, aquí marxem a l'esquerra i ens enfilem fins un còmoda   repla a la vertical de la reunió.  25 metres  V+.

Arribant al pitó del 8è llarg. 

Des de la reunió, ja veiem per on va el proper llarg, un xic amunt i a l'esquerra veureu dos espit, i ja es veu que seran uns passos molt bonics i ho són.   V+

Foto cim.

Des del cim, per baixar, heu d'anar a un collet, després fent un flanqueig entrareu a una canal, segui-la i us portarà a l'alçada d'on comença la part de calcari, d'aquí surt un camí molt bonic que us portarà al poblet de Sallent i després per la pista fins el cotxe.

Nosaltres hem pujat seguint les explicacions del bloc de l'Escalatroncs, i hem baixat seguint les explicacions de la guia Roques, Parets i Agulles de l'Alt Urgell.

Casa del Poble de Sallent amb una figuera impressionant. Les figues estàvem d'allò més bo.

Ens ha agradat;  l'aproximació, l'escalada, la combinació de les dues roques, el terreny d'aventura, la tornada pel camí que porta a Sallent. Tot plegat una bona jornada.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

Montserrat - Agulles - La Filigrana o Faluga - Via Ot el bruixot i La Normal - 20/10/2013

La Filigrana, sempre ha estat una de les agulles que més m'han agradat pujar, és esvelta, capritxosa, atraient, és una d'aquelles agulles que tot escalador ha de tenir. 

Quan vaig començar a escalar, els escaladors que coneixia tots en parlàvem amb molt respecte, tenia un cert mite, per la dificultat de la darrera tirada. Mite merescut, doncs pujar amb el material de l'època amb només un merlet i un pitó que tenies que posar, que no quedava massa bé, feia molt respecte. Recordo el dia que la vaig fer per primer cop amb el Josep Monistrol i en Ramon Font, vaig tornar molt content d'haver fet aquesta agulla i a la vegada d'haver fet de primer la tirada.

Després les coses han canviat, peus de gat, algun espit i actualment hi ha un parabolt, res a veure amb el respecte d'aquella època. Tot i així segueix sent una agulla bonica que et deixa bé  assolir-la.

Avui, anàvem a repetir la Via Ot el Bruixot, la vàrem fer poc després de la seva obertura .

Hem pujat per la Canal dels cirerers, encara hi havia un xic de boira a la part alta de les agulles, tenia un envien diferent.

 El primer llarg, és de mala roca, humit i estrany, primer vas prop de la canal i després surts a l'esquerra a cercar la millor roca, hi ha un espit i després ja arribes a la reunió: 30 metres IVº

 El segon llarg, la roca és més bona, poc a poc és va posant més dret, amb passos més obligats, cal anar mirant ja que les assegurances estan distants, però nosaltres hem posat un merlet, un alien vermell i un de groc. Reunió sota d'una balma que barra el pas. R2  35 metres Vé.

 L'Ita arribant a la 2ª reunió. 

 El 3er llarg té uns passos difícils per superar la balma, cal xapar l'espit i després anar a l'esquerra fins que ja perd verticalitat. Després nosaltres hem anat a xapar el pitó que hi ha de la normal i hem baixat a la reunió, ja que d'aquesta manera podem assegurar millor al segon. R3 30 metres V+, IV.

 La 3ª reunió. 

 El llarg de la normal, és el més bonic de tots. Sortim a cercar el fil de l'aresta, poc abans xapem el pitó antic. Després progressem en vertical amb bona pressa fins arribar el parabolt, després sortim a l'esquerra posant el peu sobre una pedra que ja es veu que s'hi posava un merlet, després vertical fins que trobarem una antiga reunió, ara ja un xic més fàcil seguirem fins el cim. R4. 25 metres V+

 Pitó antic.

Arribant el cim. 

 El Cim.

 Preparats per fer el ràpel.

 l'Ita fent el ràpel. 

Us deixem la ressenya de com nosaltres ho hem trobat.

Montserrat - Paret del Pont - Via Tasmània. 6/10/2013

Pujar pel Camí del Torrent del Pont, resulta molt agradable, les llums de la tardor, ja l'han canviat, les ombres són més llargues i el sol li costa més entrar a totes les raconades. 

Avui anem a repetir una via que en el seu dia ens va agradar força, pugem poc a poc, passant per sota la Via Esperraguera, on hi ha més d'una cordada, el sol encara no hi toca i sembla que encara li manca una bona estona. Sense donar-nos compte ja estem al peu de la canal que ens portarà a peu de via.

 L'Ita comença el primer llarg, avui està inspirada i pujar molt bé, poc a poc va superant les dificultats.

 Quan arriba al lloc més dret, té dubtes, però s'ho mira i ho prova, s'ho fa bé i després entra a la primera reunió sense problemes. Quan faig el llarg de segon veig que la noia està fina avui.

 El segon llarg cal anar navegant, cercant els forats i les regletes que et permeten gaudir d'una bona escalada.

 L'Ita arribant a la 2ª reunió.

 La tercera tirada, sense ser molt difícil, requereix posar-li un xic d'atenció, ja que està plena de terra.

 Arribant a la tercera reunió.

 El quart llarg, comença per una especie de canal fins arribar a un punt on cal canviar i progressar en direcció a la dreta per superar una balma, pas difícil i estrany, després segueix vertical amb una roca boníssima fins a la reunió.

 Vistes del Torrent del Pont des de la darrera reunió.

 Arribant a la 4ª reunió.

 1er ràpel.

Via molt bonica que et permet gaudir d'una escalada franca, en un lloc força tranquil.

Aproximació: des de l'aparcament de la Vinya Nova, anem a cercar el Camí del Torrent del Pont que seguirem passant per sota de la Roca Gris, poc després ja veurem una canal que ens portarà a peu de via.

1ª Ascensió: Jean Ch. Peña i Josep Escofet.

Material: 10 cintes exprés. 

Equipament: Parabolts. 

Descens: 2 ràpels el 2on és de 60 metres.

Metres: 35,35,20 i 30.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!