Montserrat-El ganivet de diables - Via Reina Sànchez. 04/05/2013

En la Guia d'en Josep m. Rodés i Ferran Labraña començant la ressenya d'aquesta via diu: aquest itinerari, sens dubte un dels més sinuosos que pot tenir la roca que ens ocupa, discorre per la marcada fissura-diedre que en ratlla amb arc ascendent de la paret Est.  Si addicionalment llegim la crònica de l'Escalatrons, ens diuen que ha estat restaurada i des de molts anys ens feia il·lusió fer-la, tot són ingredients per sortir aviat de casa i enfilar capa Santa Cecilia.

Amb els anys la via ha anat canviant, alguns passos que es feien amb artificial ara es forcen en lliure. On hi havia grans tacs de fusta, ara hi posem els friends, però segueix sent un dels itineraris bonics de Montserrat. 

 Per arribar a la primera reunió haurem de fer una placa de roca no massa bona i podrem posar una baga en un romaní. Nosaltres la vàrem trobar molt bruta de terra, les pluges d'aquests dies passats la va deixar un xic curiosa. 20 metres IV.

 La reunió es fa sota mateix del diedre, per on haurem de progressar per fer la segona tirada. Aquest llarg m'ha agafat de sorpresa, li posen Vé i abans li posaven uns passos d'A1, ja he vist on feien A1, un tram que m'ha costat un xic més. En aquest llarg, cal portar una baga per enfilar un clau, també hi haurà de posar alguna assegurança flotant.

 L'Ita arribant a la 2ª reunió. Aquesta està en un replà còmode d'on podrem veure que tot seguit comença amb una bona tibada.  25m  jo hi posaria V+.

 La tercera tirada és la més bonica de la via, passos atlètics, però disfrutons. Només sortir de la reunió, haurem de tibar agafats amb una bona llastra, després es manté vertical fins que hem d'agafar un U, aquí hi ha un pas, després es suavitza una mica fins a la reunió. 25m V+.

 L'Ita fent el diedre de la tercera tirada. Arriba a la reunió com aquell qui res i ami no m'ha semblat tan fàcil.

 La quarta tirada, només hi ha un pont de roca i un parabolt, així que ens ho haurem d'equipar. Arribar al pont de roca ja et demana posar-te bé, després una tibadeta més i arribes al parabolt, aquí comença l'empotrament, sembla que no té que ser massa difícil, però sorpresa, les pluges l'han deixat ple d'aigua, durant una estona dubto una mica, tinc clar que per dins no podré anar-hi fins que arribi pràcticament a la reunió, i per fora fa un xic de respecte, addicionalment, no hi ha cap assegurança i per posar-les tindre que entrar dintre. Bé, no hi ha més remei que tirar amunt, veig una llastra on hi podré posar un alien groc, després un xic més amunt el camalot groc i uns metres més i puc entrar una mica més fins la reunió. Ufff m'ha costat menys del que semblava, però el cap anava a tope.

L'Ita s'ha fa tot per fora, no entra ni en el tros abans de la reunió. No li agraden els "empotraments " Reunió 4, 30 metres Vé.

 Per fer la cinquena tirada, sortim a l'esquerra a cercar una placa vertical i fina, li posen Vé, però no et despistis, després arribem sota una bauma que hi ha 3 passos de Ae, i sortim capa l'esquerra per una fissura fins ala reunió.

 La cinquena tirada té 35 metres Vé, Ae, Vé.  i amb ambient garantit. (l'Ita entrant a la 6ª reunió).

 Per fer la 6ª tirada, podem sortir amb 6a, o fer un parell de passos d'estreps, jo ho faig així, la meva espatlla ja comença a queixar-se de valent. Foto sortint del Ae i al fons la 6ª reunió.

Encara podem veure pitons de la primera ascensió. 

 L'Ita arribant a 6ª Reunió.

 L'Ita a la 6ª reunió.  Aquesta tirada té 30 metres Ae o 6a, Vé, V+.

 Les vistes sobre els Flautats, l'Elefant, el Cavall i sobre tot Diables són impressionants.

7ª Tirada: sortim per l'esquerra per una placa Vé, fins sota d'una petita panxa on farem tres passos d'Ae, després per terreny més fàcil fins a la reunió. 40 metres Vé, Ae, Vé, IV, III.

 Entrant a la 7ª reunió. 

 L'Ultim llarg és de tràmit, però que permet veure amb detall unes bones vistes de diables.

 Ja som d'alt.... Contents...  Ara només queda un ràpel de 30 metres i una baixada per la canal dels avellaners.

La via ens agradat molt, una quatre estrelles sense dubtes. Totes les reunions estan equipades amb parabolts, els passos més difícils també, però no ens deixem ni els aliens ni els camelots (fins el 2) a casa, ja que ens faran molta falta. Cal felicitar alas restauradors, ho han fent perfecte.

Trobareu una bona ressenya a la web de l'Escalatroncs.

Sant Llorenç del Munt - Roca de les onze hores - Via Plaquetes Blaves? - 01-05-2013

Avui hem sortit cap a Montserrat, però quan hem arribat agafar el cremallera estava tot tan ple, que hem decidit gira cua i anar a Sant llorenç. La primera intenció era anar a repetir un cop més la via Clerc, però quan he arribat a peu de via m'he recordat que en la web de Santllors, havia vist una via equipada més a l'esquerra, penso que és el punt més llarg de la Roca de les onze hores. Des de lluny he pogut veure les plaquetes blaves, així que anem veure si podem fer aquesta via, que no sabem ni el nom ni la dificultat.

 Per l'any 1970, un cop amb el Ramon Font vàrem anar a fer la Via Grimpal, que va a l'esquerra d'aquesta. Recordo perfectament que anàvem només amb una corda de 60 metres. En Ramon no tenia ganes d'escalar i jo en tenia moltes, així que em vaig encordar a la corda i vaig fer tot d'una tirada fins d'alt, sense posar cap assegurança. Avui quan he pujat per la via del costat, encara m'he fet creus com vaig poder pujar amb tranquil·litat per aquella via. No hi ha com ser jove...

 Quan pugem per la primera tirada ja veiem que la roca no és gran cosa, sort que no apreta massa.

 L'Ita arribant a la primera reunió.

 Ara la cosa canvia, la via guanya en verticalitat, la roca no acompanya, i les assegurances, tot i està reequipava, les veig un xic lluny. Poc a poc li vaig trobant la forma, cal progressar super concentrat, acaronant les presses, en lloc de tibar-les millor apretar-les en dins.

 A mida que guanyo metres, la cosa es posa encara més dreta fins un punt que penso que no podré, ho veig massa dret i l'assegurança massa lluny, m'ho penso un moment i ho provo, veig que anant a l'esquerra, hi ha unes presses petites que permeten fer el pas, uffff que bé. Ara, ja un xic més fàcil fins a la reunió. Jo li posaria 6a.

L'Ita assegurant amb molta atenció com sempre.

 L'Ita arribant a la 2ª Reunió.

 La tercera tirada, ja es veu més fàcil, la roca millora, i perd verticalitat.

 Vista sobre Montserrat amb l'Esquirol a primer terme.

Una més al pot i vells records retrobats. 

No sabem el nom de la via, si algú la sap i coneix la graduació ens podeu posar un comentari al blog.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Sicília - Scogliera di Salinella - Fakirella Beach - Sector Campo Base.

Avui hem anat en una zona a fer escalada esportiva. A la guia està marcada amb quatre estrelles. Anem una mica escamats per la graduació i l'equipament d'ahir.

La Scogliera di Salinella és una cinglera de més de 4 quilometres, on hi ha quasi 400 vies, està al costat del mar i amb molt bones vistes. Arribem amb cotxe fins a 200 metres de les vies, aparquem entre la mar i la cinglera . Durant el mati està a l'ombra, i si està molt bé. La roca es veu molt bona i l'equipament tot està fet en base sellaments.

Aquesta Caleta li dona nom al sector, Fakirella Beach.

En Rafel fent la primera via.

Per entrar en contacte hem començat per "No drill party", un 5b molt ben trobada, després anem a la del costat, un xic més difícil, es diu Mannara i és un 6a. La cosa funciona i seguim cap a la dreta, "Scorpione in letargo" també un 6a molt bonic. Continuem a la dreta i provem un 6a+ "Calze Nere". 

Ens ho estem passant molt bé, el lloc es certament molt bonic i l'escaldes també.

Seguim amb la mateixa direcció i ens saltem dues vies curtes de 8 metres i enfilem un nou 6a molt elegant, "Cimitero delle lumache". Voldríem seguir amb una via que va per l'esperó, però està ocupada. Marxem a l'altra canto de la cova, hi ha la "Nini" la guia la deixa molt bé. Li posa 5c però ens costa una mica més, després hem vist en una altra guia que li posen 6a, això ja ho trobem mes coherent. 

Ara ja ha entrat el sol de ple i la calor és forta, però encara voldríem fer alguna altra escalada.   

Estem de sort, han deixat lliure l'espero de 6a+, ja hi som, i resulta ser la més bonica de totes, és diu "Mezzi Crucchi".

Ara si que pleguem, ja en portem 7 i ja es nota, aquesta serà la darrera escalada a Sicília.

Sempre ens recordarem de les sortides de sol.

i dels cap vespre quan les barques surten a pescar.

Però mai ens oblidarem dels bons moments passat amb els amics, tots estem convençuts que hi tornarem.

Hi ha dues guies:

a) Sicily- Rock  - la podreu trobar a la Llibreria Desnivel. 26,80€  Molt centrada a Sant Vito lo Capo.

b) Di roccia di sole - Arranpicate in Sicilia  - Edizioni Versante Sud. La podreu trobar al mateix poble de Sant Vito lo Capo. Aquesta està molt bé, ja que contempla tot Sicília. 

Com arribar-hi: nosaltres vàrem anar-hi amb avió des de Girona fins a Trapani amb Ryanair. Vols molt econòmics. Al mateix aeroport podreu llogar un cotxe.

Estància a Sant Vito lo Capo: si voleu fer només escalada esportiva podem anar al càmping El Bahira, fan preus especials als escaladors. Es veu molt acollidor. Si voleu anar vies llargues podeu llogar un apartament o anar a un càmping al mateix poble. De fet, tot està molt proper, només de 5 quilometres. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sicília - Monte Monaco - Parete Nord Via La Collina dei Conigli i Cattedrale nel deserto Via Cous cous fest - 18-04-2013

Per avui teníem previst un dia d'escalada intens, just al costat del Pizzo Monaco, (paret de l'esquerra de l'agulla de color taronja), hi ha una via que la marquen de les més boniques de la regió, amb una dificultat obligada de 6a+, es diu la Collina dei Conigli. No ens ho pensem massa i marxem cap a peu de paret.

 L'aproximació ja la coneixem, no més de 10 minuts i ja estem a peu de via.

 En Xavier i la Silvie van davant, la via comença per una fissura vertical, un xic desplomada de 6a+, on has d'anar parant per posar-hi algunes assegurances flotants. Veien com puja en Xavier, ja veig que la cosa pinta en bastos.
Després amb toca i ja veig que el 6a+ és molt potent i obligat (de fet aquesta és la via més fàcil d'aquesta paret), a 10 metros de terra ja estic parat descansant, els braços s'han inflat a tope. Poso una assegurança i faig el pas més difícil de la tirada, però per arribar a la reunió, encara queden uns metres desplomats, amb bon canto, però les piles es van esgotant.

 En Rafel entrant a la primera reunió. Quan arriba ja està força cansat, s'ha tingut que barallar amb un friend que no volia sortir i s'ha cansat encara més. Nosaltres aquesta tirada i per comparació amb els altres 6b que havíem fet li posarien 6b. En Xavier i la Silvie que estan més forts consideren que la via està baixada com a mínim mig grau.

 En Rafel fent la segona tirada, aquesta un xic més fàcil 6a, però també diríem que és 6a+ . Això si, l'escalada és molt i molt bonica, i l'itinerari molt ben trobat, sembla impossible que poc a poc, vagis progressant per aquesta paret.

 Estic arribant a la 2ª Reunió i veig en Xavier a la tercera tirada, que és 6b+, que li està costant molt i això que ell fa més grau. Fem una reunió d'emergència en Rafel i Jo, i acordem baixar, ens sap greu, però els passos són molt obligats i no tenim la força per parar-nos a equipar-los.

 Ràpel de la primera tirada.

 Esperem en Xavier i la Silvie a que acabin la via, ells van ràpids i al cap d'una estona ens trobem al cotxe. Decidim anar a dinar i després anar a fer una via en una zona d'escola per omplir el dia, és diu Cattedrale nel deserto, està molt proper d'on estem.
Just a la tarda ens hi posem, es cara nord i està a l'ombra, no fa fred i s'hi està bé.

La roca és estupenda, però diu que la via està totalment equipada i que no cal portar res, escalada esportiva a tope. El primer llarg 5c 25 metres i 4 assegurances, ostres ja quedem parats, sembla que avui no hem sabut escollir bé.

El segon llarg li posen 6b, però la primera assegurança està a 6 metres de la reunió i no es pot posar res. Sort que en Xavier ens deixa una baga llarga. En Rafel fa la tirada i pensem que ho la fem bé o baixem, així no podem anar. Doncs de nou avall.

Quan després fem balanç, estem una mica estranys, però quan recordem els llargs que hem fet i lo bonics que eren estem més contents. Ens ho agafem bé i cor per una altra. 

Sicília - Excursió Reserva Naturale Orientata Monte Cofano. 17-04-2013

Portem tres dies escalant cada dia, avui hem decidit descansar, però sabem que hi ha una excursió al voltant del Monte Cofano que és molt bonica. Després d'un bon esmorzar sortim en direcció a Sant Vito lo Capo i després seguim uns  4 quilometres per la carretera que ens porta a Trapani i la deixem per agafar una pista que va al costat del mar.

Seguim la pista una estona fins que arribem al límit del parc, on comença l'excursió.  El Monte Cofano es veu des de tots els llocs, és la muntanya característica del parc.

 Estem de sort, els dies abans va ploure molt i això ha fet que les flors estiguin en el seu millor moment.

Al fons podeu veure el Monte Cofano.

 La primavera ha esclatat per tot arreu.

 Les flors arriben a tocar el mar.

 La gràcia de l'excursió és la combinació entre l'historia de les torres de vigilància, el mar, les roques, i les flors, tot plegat et fa sentir en lloc extraordinari.

 Després de caminar una estona arribem a la Torre del Cofano, punt de vigilància important. 

La Tonnara.

Després tornem al punt de sortida i anem a veure altres zones d'escalada. 

Ha estat bé conèixer aquesta reserva natural, ho recomanem.