Malanyeu és un lloc que ens agrada anar-hi aquesta època, quan altres llocs tens que anar força abrigat per escalar, aquí ho pots fer amb manega curta. En Xavier ens ha donat bones referències d'una via oberta just avui fa un any, es tracta de la Via Àngel Borràs. Som-hi!!!
Quan arribem, encara no hi toca el sol a la paret, els camps estan totalment gebrats, una bona excusa per anar fer un cafè amb llet al restaurant.
Aquesta ressenya l'hem tret del blog del Muntanyenc, nosaltres l'hem tal com indicar la ressenya, tot i que, han incorporat una reunió després de la 3ª, un lloc on hi ha una bona sabina i replanet confortable.
El primer llarg es de pur tràmit, un pas al començar i després uns trams un xic bruts per entrar a la reunió. Des d'aquí, en Xavier que està animat comença a fer el primer llarg, el braç li fa mal i l'obliga a fer alguns Ao, però tot i així va tirant força bé. Els passos més difícils són en el començar, després es manté, però és la típica placa de Malanyeu.
En Xavier un cop superat el tram més dur.
L'Ita és la que va millor de tots tres, amb només un pas Ao es fa tota la tirada. Aquí encara ho estava provant....
La tercera tirada té un pas dur per sortir de la reunió, després és una passada, la roca és bona, vertical i els passos divertits, que volem més....
En Xavier arribant a la reunió, mentre l'Ita està sortint de la primera reunió.
L'Ita arribant a la reunió.
La quarta tirada és de 50 metres, però al mig hi trobem una nova reunió, com la ressenya diu que té 50 nosaltres la fem com la varen obrir. Tal com està oberta, i donat que la tercera reunió és un xic incomoda, possiblement estaria bé empalmar fins la reunió nova.
El darrer llarg és de la via dels Senzills, fa un temps que l'havia fet, però no recordava res de res. Els primers passos són un xic finets, jo hi posaria 6ª, després es converteix amb una escalada agradable i bonica, això si, mantenint un certa dificultat fins el cim.
L'Ita fent els darrers passos.
En Xavier ens fa una fotografia a la darrera reunió.
Després hem optat per baixar caminant, és una passejada encantadora, també es pot baixar en ràpel, però hi ha força risc de que s'enganxin les cordes.
Via oberta: el 23-12-2011 per Pere i Toni Casanovas, Joan Casado, Toni Elvira.
Material: 14 exprés, alguna cinta per les savines, i algun friend mitjà.
Deixant el primer llarg, la via està molt ben trobada, i felicitem als obridors per la via i perquè han respectat la sortida per la via dels Senzills, millor això que omplir-ho de parabols pel mateix costat.
Apa, a escalar que el mon s'acaba!!
