Un volt pel Montcau - Sant Llorenç del Munt - 29-01-2012

Avui, el dia es presentava fred, sobre el Vallés i sobre Sant Llorenç estava una mica nuvolat, no teníem ganes de anar a fer escalada esportiva, però per altra banda, tampoc ens volíem quedar a casa. Hem començat a parlar de diversos lloc per anar, fins que sortit la possibilitat d'anar a fer un volt al Montcau per pujar per la vessant nord. Aquesta és una d'aquelles excursions que sempre ens agrada, el Montcau per la vessant nord, és tranquil·la, sense gent, i un xic més insòlita i amagada.

Quan hem sortit de Coll d'Estenalles per anar pujant per la pista que ens mena a Coll d'Eres, hem vist que tot estava molt gebrat, hem seguit pujant fins que ens hem agafat el camí carener que puja directa al cim.

Després hem anat pujant per aquest corriol, fins que ens hem situat sota mateix de la darrere pujada, on just a l'esquerra surt un corriol que va penjat a mig single fins el coll format entre els Cortins i el mateix Montcau.

Els Cortins és un cim que és força interessant però que perd importància per la majoria d'excursionistes davant del seu satèl·lit més gran.  

Des d'aquest coll hem baixat directe per la vessant nord fins que, a ma dreta, surt un camí que mig penjat al cingle ens portarà a un altre coll al mateix costat de les Agulles de la Coca. Aquí hem d'escollir entre seguir donant la volta o girar al sud per anar pujant per un camí dret, fins i tot haurem de fer alguna grimpada, que ens deixarà sota mateix del Cim.

Arribats aquest punt veiem per primera vegada el Matagalls amb la nevada que va fer ahir. La seva vista ens fa parar una mica. 

També podem observar el Puig de la Creu i la serralada del litoral, sempre acompanyat d'una boira baixa que li dona encara més atractiu. 

Cada cop que hem fet aquesta excursió, abans de pujar la darrera part fins el cim, ens desviem en direcció el nord, per anar a una mola que ens atreu per els diferents pedrons que s'han fet en els transcurs dels anys. Sembla que tothom hi va portant alguna pedra i així cada cop són més grans. 

Una bona vista sobre el Montserrat amb el mar de núvols que hi ha sobre el Llobregat. 

Tornem enrere fins que trobem el camí que ens menarà directes el cim, però abans encara hi haurem de fer una petita grimpada.

Darrers metres abans d'arribar el cim. Aquest tros té el seu atractiu. 

Des del cim podem veure la mola on ens parat a veure els pedrons abans comentats. 

Malgrat, hem fet un munt de cops aquesta foto de Montserrat des de dalt del cim, cada cop és diferent. 

Encara hi ha la pedra d'orientació, esperem que sigui per molts anys, i que no passi com la de La Mola que uns brètols l'han destruït.   

Després del cim, ja només ens queda baixar directa a Coll d'Estenalles. 

Ben segur que molts de vosaltres ja haureu fet aquesta excursió, però si algú de vosaltres no la fet us la recomanem. 

Coll de Nargó - Paret del Grau - Via del Manelet

Avui volíem fer la via Sioux Connection al Roc del Rumbau, i malgrat la boira baixa regnant hem pujat fins a Can Boix, hem esperat una bona estona, i, com la cosa no canviava, hem decidit marxar cap a Coll de Nargó.

Només passar el darrer túnel,ja hem vist que el dia havia canviat, hem passat d'un dia gris i trist a un dia clar i net com mai. Donat que ja és una mica tard, hem anat a la Paret del Grau, tenia un bon record de la via del  Manelet i val la pena repetir-la. 

En el meu cas, em feia molta il·lusió el seu nom, ja que m'ha recordat la meva infantesa quan la meva mare amb cridava pel diminutiu del meu nom.

 Just a peu de via ens hem trobat una cordada de Igualada que anaven a la via del costat La Gran Bavard.

El primer llarg comença superant una bona balma de conglomerat, un pas que ens obliga  fer una bona tibada, (6ª) això si, amb molt bona pressa. Després segueix vertical fins que un desplom ens barra el pas on veurem una fissura que va de d'esquerra a dreta, la seguirem,i al final, pujarem en vertical fins a la primera reunió. Tirada molt bonica, on començarem  a escalar en conglomerat i acabarem en calcari. 

Veiem els companys de Igualada a la primera reunió. 

L'Ita entrant a la primera reunió amb una roca extraordinària i gaudint al màxim dels passos. 

Sota el meu criteri, el segon llarg és el més difícil de la via. Comencem en vertical amb uns passos molt ben aconseguits fins arribar sota una petita balma, per mi aquest és el pas clau, (6ª, per mi una mica més), ho he intentat recte i m'ha costat molt, després he vist en una ressenya que aquest fas s'ha de forçar per la dreta, després segueix mantingut fins a la segona reunió. 

Entrant a la segona reunió amb una roca brutal. 

El tercer llarg, comença per un terreny més fàcil fins situar-nos sota mateix d'una petita balma on hi ha el pas d'aquest llarg, d'entrada sembla més difícil, però un cop t'hi poses i gràcies a la bona pressa resulta força divertit, després ens bé un tram vertical molt bonic fins dalt. 

Mirant, en direcció a Oliana, podem veure que just s'està aixecant la boira, un espectacle interessant de veure. També, podem veure els companys que han acabat la via.

La baixada la farem per la mateixa via, fent un ràpel fins a la primera reunió i un segon fins baix.

Aquesta via ens ha agradat molt, és curta però, intensa, divertida i amb una roca extraordinària. Us la recomanem de veritat. 

Montserrat - Cajoleta - Via Esquivabolas 14-01-2012

Quan m'he llevat he mirat el termòmetre del patí de casa i estàvem a 2º sota cobert. El dia es presentava fred, addicionalment, com acostuma fer en aquest mes de gener, les boires estan començant aixecar-se. No tenim pressa, ja que esperem que als vols de migdia pugin una mica les temperatures.
A les 11 arribem al peu del camí del Bassal del Gats o dels francesos, veiem que encara està tot gebrat, novament mirem el termòmetre del cotxe i seguim a 2º. Ben abrigats, comencem a pujar pel camí dels francesos, cal reconeixer  que aquest camí és molt bonic i poc a poc anem guanyant un bon desnivell, el premi és l'arribada al Coll del Bassal del Gats i podem veure l'espectacle dels Ecos envoltats per les boires joguetones, que voltes ens deixen que ens toqui el sol i a voltes ens deixen a l'ombra. Això si, segueix el fred  i ara es fa notar més, ja que fa una mica d'aire.

Avui anàvem a l'idea de fer La Petita Aran de la Cajoleta, però quan guitem des del coll, ja veiem que les dues vies estan plenes. Poc a poc, anem baixant en direcció al Torrent de Migdia, i després enfilem el camí dels Ecos fins a peu de via. 

Veient que la gent que feia la via La Petita Aran estaven encallats en el 2º llarg, i per altra banda el fred que feia, ens posem tota la roba que tenim i a escalar l'Esquivabolas. L'Ita fa la primera i la segona tirada juntes, fet que ens obliga a pujar uns 15 metres junts, cap problema és molt fàcil . Quan arriba a la reunió encara hi ha un company de l'altra cordada. Aquest primer llarg és senzillet i molt ben assegurat.  

El segon llarg, surt en flanqueig a l'esquerra, un xic més vertical, cal tenir cura amb alguna llastreta, després, hi ha un tros vertical i un altre tros en franqueig a l'esquerra per anar cercar l'aresta, per seguir-la fins a la reunió.

L'Ita en la 1ª reunió.

 

 Cercant l'aresta, després hi ha el pas de V

Un cop a dalt podem veure perfectament totes les vies dels Plecs del Llibre, durant uns anys, fer-les totes va ésser un dels meus objectius, mentre les vaig repassant vaig recordant cada una de les ascensions. També, em ve el record del company que les vaig fer i que ja no ens pot acompanyar. 

 La Cajoleta vista des del Coll del Bassal dels Gats, es veu esvelta i bonica, però quan arribes el cim, queda molt reduïda, ja que les agulles que l'envolten la fan molt petita, però per contra la vista que té és impressionant.

 Ens mirem com estan fent l'Aresta Arcanons, per mi una de les escalades més boniques de Montserrat i que no pot faltar a cap escalador Montserratí. Avui, segur que els hi costa més, ja que el fred segueix intens.

 L'Ita muntant el ràpel, amb tot el Torrent del Migdia al fons i les boniques Atalaies retallades a les boires.

Un cop a baix desfem el camí fet, i quan arribem el Torrent del Migdia, no podem marxar sense admirar-lo.

Via ben aconseguida, una bona alternativa per pujar La Cajoleta i així poder gaudir d'aquestes vistes. Amb un dia de bon temps interessant encadanar-la amb una altra via del Montgròs 

VILAMALA - Via ARANTXA AL PAIS DELS SONS TROBATS - 7-01-2012

El dia de Reis mirant el bloc d'en Joan Asín veiem la seva publicació sobre aquesta via. Ens agraden els comentaris, ja tenim seleccionada la primera escalada de l'any.

Aquest matí enfilem cap el Solsonès, amb les indicacions que havíem trobat en el bloc del que va obrir la via arribem sense problemes al punt de partida. En l'aparcament trobem un cotxe aparcat i pensem que deuen estar a la mateixa via.

L'aproximació ja té el seu encant, seguim per dalt de la carena per un terreny que ens recorda la zona del Montcau  a Sant Llorenç del Munt. El camí està molt ben marcat amb pedrons i marques grogues.

De roca n'hi ha molta i ben segur que poc a poc s'hi aniran obrim més vies. Quan veiem la paret, veiem que efectivament hi ha una cordada, però no cal patir, estan fent la darrera tirada i pel recorregut de la via és molt difícil que ens pugui caure cap pedra. 

Ja podem veure la paret, només tenim que baixar per un bon camí fins a trobar la canal que ens portarà a peu de la via.

L'Ita comença el primer llarg, bona roca, millor que lo que ens esperàvem, l'equipament està força bé, sense abusar i els parabolts estan molt ben posats.  

La primera reunió està a uns 30 metres en un  petit replanet. Després ja veiem l'excursió del segons llarg.

El segon llarg són 6o metres, sense dificultat, només cal progressar amb diagonal a la dreta.

El tercer llarg és una grimpada fins a sobre d'uns arbres. La reunió hi un parabolt i prou, però suficient. 

El quart llarg, és veu vertical i la roca estranya, però la realitat és tot al contrari, una escalada divertida i molt ben trobada.

l'Ita pujant el quart llarg, en la fotografia es veu més dret del que en realitat és.

L'Ita en la quarta reunió assegurant atenta la darrera tirada.

La darrera tirada, comença amb un tram vertical fins a situar-se sota d'un mur. Aquí hi ha el pas més difícil de la via, m'he proposat fer-lo totalment en lliure, ho provo per la dreta i no em surt, em paro i m'agafo un moment per mirar-ho, veig que cal anar per l'esquerra, baixo al bloc i tornem-hi, ara si que surt, hi ha un forat molt bo, que et permet fer el pas sense problemes, després és mantingut però la dificultat baixa una mica. Val la pena forçar el pas.

La via acaba a dalt d'una turó molt bonic, després cal anar a un coll i fent una petita grimpada ens situem a dalt, després caldrà seguir un caminet fins al cotxe, tot plegat 10 minuts.

Podreu trobar tota la ressenya en la següent enllaç. 

Ens agradat el lloc, la tranquil·litat, les llums, la roca, la lògica de la via. Bé, ens ho hem passat molt bé, i ja tenim la primera escalada d'aquest any.

Dificultat obligada: A0 V+

Material: 8 bagues exprés i baga de reunió.

Apa, a escalar que el mon s'acaba!!!!

Serra de l'Obac - Excursió Hospital de Sang - La Pola - Paller de Tot l'Any. 5-1-2012

Avui, dia per dia, fa un any que vàrem anar a l'Hospital de Sang i vàrem tenir el goig de veure la guineu. Animats per aquest record, amb l'Oriol avui hem volgut repetir l'excursió. 

Des de l'Alzina del Sal-lari hem enfilat ràpids capa el Coll de Boix, de fet el fort vent i la sensació de fred animava a no parar-se massa. Sense donar-nos compte hem arribat al coll, aquí el vent del nord encara es feia nota més, però hem parat per veure un dels encants de la Serra de l'Obac que és poder observar des d'un  mateix punt Sant Llorenç i Montserrat. També, i malgrat el dia emboirat que feia, hem pogut veure l'escassetat de neu que hi ha el nostre Pirineu.  

Mirant a La Mola el temps semblava força pitjor, hi ha hagut algun moment que a l'horitzó donava la sensació que estava queien algun ruixat, ben segur que poca cosa.  

 El fort vent fa les boires estirades i a la vegada encisadores i diferents a les que estem acostumats a veure. La Muntanya de Montserrat està imponent a nostre horitzó.
Des del Coll de Boix hem baixat a cerca la pista forestal (segueixo pensant que no tenia ni té cap sentit aquesta pista) que després seguim avall fins arribar a trobar el corriol que ens porta sobre el turonet  que hi  ha sobre el mateix Hospital de Sang, aquí ens parem una estona a esmorzar i a cridar i xiular a la guineu, però està vist que avui no és el nostre dia de sort, estem una estona aguantant el vent i la nostra amiga no ve.  Totes les il·lusions se'n van a norris, que hi farem, avui segur que està al seu cau més tranquil·la que aquí fora. Donem l'excusa que hi ha diverses colles que porten gossos i ben segur que no deuen ser massa amics.
Després, baixem a l'Hospital de Sang, on la fem petar una mica amb altres colles sobre el tema del dia, la guineu, ràpidament s'inicia una amigable discussió sobre qui la vist més cops, qui la va veure primer, qui fa més anys. Sense cap mena de dubte, aquest animal s'ha convertit amb una referència de la Serra de l'Obac.

Tot seguit enfilem capa la pista novament, la creuem i seguim direcció a La Pola , el camí és agraït, resguardat del vent i molt ben traçat, sense donar-nos compte ja som la La Font de la Pola.

Aprofitem per aturar-nos un moment i veure que està molt ben conservada, l'aigua està molt neta i dona gust com està tot. Seguim capa el Coll de Tres Creus.

El passar per La Porquerissa ens parem una mica a gaudir de les vistes sobre el Paller de tot l'Any. Com anem bé de temps ens decidim anar-hi. 

El Paller de Tot l'Any és esvelt i es fa notar per la seva ubicació. Excel.lent atalaia per veure Montserrat. 

Des del Coll de Tres Creus enfilem cap al nostre objectiu, el camí que segueix per la carena fins arribar-hi i les vistes sobre La Pola  a un cantó i La Roca Salvatge l'altre ja justifiquen l'excursió.

Ben tornats al Coll de Tres Creus i meravellats de les vistes de cada cantó, comencem a baixar capa l'Alzina  del Sal·lari.  

Malgrat no hem vist la nostra amiga, l'excursió ha estat molt agradable i hem pogut gaudir d'unes vistes molt boniques. Hem aprofitat molt bé aquesta matinal.