Montserrat - Miranda del pas dels Francesos - Via Verda

Entre el Pas dels Francesos i el Mirador dels Ermitans podreu veure una placa que destaca, es diu la Miranda del pas dels Francesos. Hi ha 5 vies; 1) Verda, 2)Dharma, 3)Txirimiri, 4) Ikaros, 5) Del Ocio. Nosaltres hem escollit la via Verda, bona roca, ben equipada i no massa difícil, màxim V+.

El primer llarg d'uns 20 metres de V, sense mes problemes que gaudir d'una escalada franca.

Des de la reunió, tenim una bona vista sobre el Monestir amb un fons no massa net, sembla que vol canviar el temps.

La Ita fent el segon llarg, el primer tros un xic més difícil, V sup. després segueix per l'aresta un xic més fàcil, podem fer reunió a 20 metres o seguir fins a d'alt, nosaltres hem optat per seguir fins d'alt i ens ha sortit un llarg d'uns 45 metres prou bonic.

Aproximació: des de les escales dels pobres, just sota el pas dels Francesos, grimpem per una canal fins un collet, després seguirem en diagonal a la roca fins a trobar un arbre que ajudarà a baixar a la canal, just a peu de via.

Podreu trobar la ressenya a la guia d'escalades a Sant Benet, d'en Josep Mª Alsina.

Montserrat - Canping - El Dru -Via Gaston va Bufat 20-03-2011

En el mes d'agost de l'any passat vàrem fer la Directa Americana, i ens va agradar molt, la roca d'aquest sector és molt bona. Aquell dia vàrem aprofitar per anar al peu de via de la Gaston va Bufat i vàrem quedar meravellats per la verticalitat i la roca de les tres primeres tirades anomenades Pilier Bonati. Ens feia il·lusió tornar-hi i avui que hi ha havia un bon pronòstic de temps hem aprofitat per anar-hi. Bé, si mireu aquesta fotografia veureu com es veu molt esvelt i atractiu aquest pany de paret.


El primer és el més difícil i més per nosaltres que no fem el 6c. Ens ha costat una mica agafar el primer espit i després amb Aº i lliure hem anat progressant, hi ha un pas abans d'entrar la reunió que cal superar una petita balma que cal tibar fort, després ja és un xic mes fàcil.

Aquí podeu veure la Ita entrant a la 1ª reunió,

Després fa un esperó que cal seguir de esquerra a dreta, és molt vertical, però està ben assegurat, hi ha una serie de forats que no es veuen i fa que sembli una mica més difícil, després pert una mica de verticalitat per entrar a la 2ª reunió, nosaltres hem empalmat fins a la tercera, ja que aquest tros és molt vertical i amb molta més presa, realment surt un llarg impressionant. Des de la 3ª reunió podeu veure a la Ita pujant per aquest tros vertical.

La Ita arribant a la 3ª reunió.

En el quart llarg canvia la via, ja no té la continuïtat dels tres primers llargs, però està molt ben trobada i també segueix sent interessant. En aquest llarg cal superar primer un tram fàcil fins arribar a un muret que ens portarà sota mateix d'una balma, cal superar-la i després entrarem a la reunió. Aquí cal tenir cura amb les pedres.

El cinquè llarg és un xic estrany, des de la reunió es veu roca trencada, invertida, però cal anar una mica a dreta per després anar pujant en diagonal a l'esquerra, els passos són bonics però la qualitat de la roca et condiciona una mica, després veus que es fa bé. Ull per arribar a la reunió, ja que hi ha moltes pedres soltes.

El sisè llarg comença per la dreta d'una llastra, el principi no és difícil, per situar-nos sota d'una balma, aquí la cosa canvia, ja és molt més dret, cal anar cercar un marlet que ja es veu des de la mateixa reunió, després caldrà tibar fort, segueix un tros dret i ja entrareu a la reunió. Com cal fer un canvi de la reunió, ja podeu anar directa a la reunió de l'esquerra, tot posant una baga llarga, les cordes segueixen molt bé.

El darrer llarg és molt bonic, vertical, bona roca, ho té tot per gaudir pujant, hi ha un pas complicat al mig que exigeix una mica més, però en el conjunt és una passada.

Com nosaltres hem optat per baixar caminant hem seguit des de la darrera reunió i així la Ita m'ha pogut fer aquesta foto.

Aquest és el premi de quan surts per dalt, una vista impressionant sobre els Gorros i Sant Benet, val la pena.

La via està equipada amb espits fins a la tercera reunió, i amb parabolts de la tercera a dalt. Cal portar unes 15 cintes si voleu empalmar la 2ª i la 3ª , i si voleu fer les tres primeres amb un sòl llarg en necessitareu unes 17. No cal portar res més que la baga de reunió. Les reunions estan plenes de bagues velles, sembla que si pot baixar, però caldria canviar-les. Si voleu baixar en ràpel millor fer-ho per la Directa Americana.

Apa a gaudir-la.....

Sopeira - Pic Sant Cugat - Via Calçotets 06-03-2011

Sopeira és un municipi de l'Alta Ribagorça, a la Franja de Ponent, just a la vall de la Noguera Ribagorçana, a l'indret on aquesta s'encaixa en el congost de Sopeira o pas Nou, aprofitat per la construcció del pantà d'Escales.
Prop del poble hi ha el monestir romànic llombard del final del segle XI, que val la pena fer-li una visita. Podeu demanar que us hi acompanyin sense problemes en el mateix poble. Des del parking del monestir ja podeu veure la paret del Pic de Sant Cugat al seu darrera, també podreu localitzar la via, ja que es veu marcada pel pas dels escaladors.

Per la seva aproximació, haureu de creuar el riu per aquest pont i seguir un caminet que passa pel costat de la central elèctrica, després començareu a pujar tot seguint senyals vermelles i fites. Cal tenir present que a peu de via si arriba des de la seva dreta, per tant, cal anar pujant per una especie de vall, fins a passar la vertical de la via, després pujar fins a la paret i fer un flanqueig a l'esquerra fins a peu de via.

Des del peu de via, ja podreu veure els parabols vermells, el primer llarg ja comença amb una placa molt maca fins a un tram més dret que és una mica més difícil, després ens hem de situar sota d'un gran bloc (visible des del poble), que haurem de superar fent una forta tibada...., després haurem de caminar uns metres fins a la reunió.

Des de la primera reunió, podem veure el bonic poble de Sopeira, així com el monestir que us hem comentat abans.

El segon llarg, l'hem de començar en direcció a la dreta, des de la mateixa reunió ja veurem el primer parabol a uns 10 metres, anirem trobant alguna assegurança i també en podrem posar alguna més amb l'ajuda d'algun alien o alguna sabina. Aquesta tirada no és gens maca, però ens porta fins a sota mateix de la placa de la tercera tirada.

Aquesta tirada és curta, però molt bonica, està ben assegurada i ens situa sota mateix de la gran fissura que raia la paret i que és visible des del mateix poble.

Iniciem la 4ª tirada, amb un tram molt dret fins a la primera assegurança, després hem d'anar treballant la fissura, que sembla impossible que sigui tan perfecte, poc a poc anirem guanyant alçada fins un punt on hi ha dos burils junts, després la fissura segueix però no es veu cap assegurança, aquests metres els podrem assegurar amb algun tasco o algun friend gros, nosaltres hi varem posar una baga encastada pel nus, ja que els friends no hi quedàvem prou bé, després entrem en una placa molt fineta fins a la 4ª reunió. Nosaltres vàrem empalmar fins a la reunió 5ª, sense problemes, això si, cal tenir cura a les cintes (18) i en el passar les cordes.

Quan la Ita estava arribant a la reunió 5ª després d'empalmar les dues tirades, en va fer aquesta fotografia, on podeu veure que estàvem contents i animats per seguir amb les tirades següents.

Sortim de la 5ª reunió en diagonal a l'esquerra, per anar pujant per una gran placa vertical molt bonica i a la vegada molt ben equipada.

La 7ª tirada, segueix la mateixa tònica, però un xic més fàcil. Realment els obridors d'aquesta via han escollit molt bé el itinerari. D'aquí, ja podem veure la placa de l'última tirada, i encara que lluny es veu un canvi de tipus de roca.

El darrer llarg, per nosaltres és el més bonic de tota la via, per la qualitat de la roca, per la forma que està oberta, per la dificultat, també per la llargada de la mateixa. No cal dir, que ens ha costat una mica, ja que el pes de les 7 tirades anteriors es fa notar.

Després haurem de baixar amb 6 ràpels, tots ells equipats en les reunions amb anelles. Cal tenir cura al baixar en fer passar les cordes pels llocs on hi ha menys possibilitats de que es quedin enganxades a l'hora de recuperar el ràpel.

Aquesta via esdevindrà una de les gran clàssiques del prepirineu, ja que la bellesa del seu traçat, la qualitat de la roca, i el seu equipament la fa totalment recomanable.
Material: 18 cintes i bagues per les sabines.

Cordes de 60 metres.

Material addicional: alien vermell i camelots vermell i verd.

Recomanació: estaria bé, que porteu bagues per canviar els ponts de roca, com a mínim per 5 o 6, ja que actualment estan molt velles.

Apa, que la gaudiu a tope com nosaltres.