dimecres, 4 d’agost del 2021

Montserrat - Gorra Frígia - Via de l'Adrià.

A Panticosa ens vàrem trobar a la María José i al Luís, vàrem està prenent unes cerveses i recordant quan ens vàrem trobar fa dos anys a Peña Rueba.  Ja portaven uns dies per aquesta zona i volien anar a conèixer altres llocs, però tenien previst passar el cap de setmana a Montserrat. Ens varen demanar algunes vies per anar, per gaudir de les vistes i això si, amb un grau amable i ben equipades. Els hi vàrem fer una petita llista i vàrem quedar que si nosaltres estàvem a casa podríem quedar i anar plegats.

El resultat és que avui ens hem trobat a Montserrat per anar fer una via als "Gorros", i donat que no fa calor, pensem que una bona via seria la via de l'Adrià. 


Certament els hi fa il·lusió escalar a Montserrat i que queden sorpresos per la bona qualitat de la roca. 


Fem dues cordades i nosaltres anem al davant i ells ens segueixen al darrere. 


L'Ita fent el segon llarg, bona roca i a gaudir del plaer de l'escalada. 


Després la María José, que tot i que li agrada, troba les assegurances un xic llunyanes, tot i així, puja com si ja fos del país. 


Iniciant el tercer llarg.


El pas més bonic de la tercera tirada.


Mentre en Luís va pujant per la segona tirada. 


Des de la tercera reunió podem veure que estem ocupant aquesta cara, per sort no hi havia massa gent escalant. 


Tram bonic del tercer llarg.


La María José contenta perquè li va trobant el gust això d'escalar a Montserrat, està clar res a veure amb Galayos o la Pedriza, llocs on ells estan acostumats a escalar. 


Sortir de la tercera reunió té el seu encant. 


La María José cada cop li agrada més escalar amb aquesta roca de petites presses.


Una mica de vent ens obliga abrigar-nos una mica, fins i tot dona gust anar un xic abrigat. 


Mentre vaig fent el darrer llarg.


Elles a la reunió la van fent petar una mica. 


Ja som el cim. 


Aprofitem per fer una foto uns companys que estan fent la Pany de la Sentinella. 


Aprofitem per gaudir del cim una estona. 


Foto del cim, tots super contents.

Ha estat una escalada bonica, divertida i sense dubtes lo millor de tot la companyia.

Ara si que ja podem anar a fer un bon dinar. 


Us deixo la ressenya. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem