Follow by Email

divendres, 13 de novembre de 2020

Montserrat - Agulles - Agulla del Capdemunt - Aresta Brucs 10/11/2020

Després de fer la Via Sílvia a la Miranda de les Boïgues volem aprofitar per a repetir l'Aresta Brucs de l'Agulla del Capdamunt.  
El 12/09/1976 vàrem fer aquesta via amb en Lluís Baciero que feia poc que escalava. Avui la repetim per recordar aquell dia bonic. La via ha canviat i força, doncs a la primera tirada no hi havia cap assegurança i ara n'hi ha unes quantes. La reunió es tenia que pitonar i ara hi ha parabolts. En el segon llarg no es podia posar res fins a la fissura, avui hi ha dos parabolts abans. Tot ha canviat i les vies també. Tot i així segueix sent una aresta brucs molt bonica i que val la pena escalar.


L'Agulla del Capdamunt. L'aresta bruc comença un xic a la dreta i fa la primera reunió sota el ressalt. El segon llarg va per la dreta totalment cercant l'escalada més factible. 



Començant el primer llarg des de la dreta, també és possible començar un xic més avall. 


Progressant amb passos bonics i ja amb bones assegurances. 


Terreny fàcil abans d'entrar a la reunió. 


Mirant com enfocar el segon llarg. 


L'Ita a la primera reunió. 


Per tal de veure'ns, fem una reunió abans d'arribar el cim en un pont de roca i un parabolt. Així podem fer aquest foto amb totes les agulles que l'envolten. 


Un pedró marca el cim, com a la majoria d'agulles. 


La reunió final en el ràpel. 


Totes les agulles tenen el seu encant, però la Filigrana és tan especial que enamora. 


Hi ha poca gent avui escalant, una cordada a la Màquina de Tren i una altra al Morro Pla, que gràcies al zoom podem fer aquesta foto. 


Un bon detall de la Filigrana. 


No sé quantes vegades hauré fet aquesta fotografia, però malgrat la Cadireta sempre està el mateix lloc, totes les fotos són ben diferents.


Baixem pel Casot i així podem gaudir de les vistes de la vesant nord. 


La nostra ressenya. 

Aproximació: des de Can Massana pujarem fins el Pas de la Portella, després pujarem per sota de la Portella Petita, les Savines fins arribar a les cordes fitxes que ens deixaran a la canal que porta al peu de l'Aresta Brucs. 

La Via: escalada típica de les arestes brucs, amb un segon llarg un xic més dret que li dona un xic més d'al·licient. Les vistes des del cim són molt boniques i aquest fet ja justifica pujar-hi. 

1er llarg: 30 metres, IV. 4 assegurances.  Pujar cercant el lloc més vulnerable i gaudint d'una escalada típica de les arestes brucs. 

2on llarg: 20 metres: Vè, IV.  Des de la reunió anirem a buscar l'aresta de la dreta on veurem dos parabolts, després arribarem a una fissura que hi podrem posar un alien verd i sortir del tram més vertical. Poc abans d'arribar el cim trobarem un parabolt i un pont de roca que si volem podrem fer una reunió. També, podreu seguir fins el cim i anar a fer la reunió en el ràpel.

Descens: ràpel de 20 metres.

1a Ascensió: Jaume i Joan Cerdà, i Miquel Muñoz el 30/8/1959.

Material: 6 exprés i 1 alien verd.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


 

2 comentaris:

  1. Escalar a Agulles és quelcom especial! Maca l'anecdota del Lluís.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vàrem fer varies ascensions amb el Lluis, la llàstima és no tenir fotografies. Gràcies pels teus comentaris Jaume.

      Suprimeix