Montserrat - Magdalena Inferior- Via Ratanplan - 14/09/2020

 

Avui hem sortit amb una idea i al final hem canviat, ens ha fet il·lusió fer una via a la Cara Nord de la Magdalena Inferior.  Tenim un bon record d'aquesta vessant de les vegades que havíem fet la via Mingo-Arenas, on l'obligació de navegar en el segon llarg et feia arribar al cim d'allò més que satisfet. Aquest records els podem gaudir només el que vàrem escalar aquesta cara abans de que s'obrissin les altres tres vies que hi ha actualment.  Avui, passarem pel costat dret del segon llarg de la Mingo Arenas, i podrem veure les presses que ens feien gaudi d'allò més. 

Un inici amb la roca força polida, ja per si ho estan tots els primers metres d'aquesta vessant, però les múltiples repeticions ho han incrementat més. 

Un cop superats els primers metres, la roca fa un canvi radical i millora totalment. 

Inici del segon llarg amb roca d'escàndol.

Mentre pugem anem comentant per on anava la Mingo-Arenas. 

Ara per terreny vertical però més fàcil anem progressant per la tercera tirada. 

La segona reunió. 

Al final ens hem de recolzar amb la Magdalena Superior. Ens estem fent grans.....

Uns peus de gats que aguanten l'ombra. 

Foto cim. 

La nostra ressenya. 

Aproximació: Des del funicular  de Sant Joan anirem en direcció a Sant Jeroni, fins que ens veurem a sota mateix de la Magdalena on trobarem un corriol que amb un parell de ziga-zagues ens portarà al peu de la via. 

La Via: una clàssica d'aquesta agulla que, gràcies al seu equipament, ens permetrà gaudir, sense patir, de l'escalada montserratina. Aquesta respecta plenament la Mingo Arenes, cosa que no fan la Sebastiá Patiño i La que Faltava que en un lloc o altre la trepitgen. 

1er llarg: 35 metres. 17 parabolts,  Vè, IV+.  Trobarem en els primers metres dues anelles del primer equipament que ens marcaran l'inici de la via. Els primers metres són els més difícils, doncs són finets i patinen un xic. Tot seguit entrarem en un tram més dret però amb millor roca que ens permetrà gaudir d'una escalada vertical i plaent fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres. 7 parabolts, IV+, V-.  Sortim per l'esquerra de la reunió i després progressarem vertical amb lleugera tendència a l'esquerra fins a la reunió.  Llarg bonic, llàstima que és curtet.

3er llarg: 35 metres. 10 parabolts. IV+, III. Sortim de la reunió ben verticals, amb presses grans que acaronarem per tal de fluir al màxim d'aquest llarg. Quan perd verticalitat anirem en tendència l'esquerra per trobar una reunió pràcticament al cim. 

Descens: Ràpel de 40 metres per la vessant sud.

1ª Ascensió: Guillem Arias, Manel Pedro, i Esteve Fabra al 1986. Reequipada en el 2004 per en Guillem Arias.

Material: 17 cintes + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!