Ens havíem marcat com objectiu fer dues vies en el cim del Tobazo; la via Valle de Canfranc i la Tobazogan, però desprès vàrem obrir la via Torrijo i també la vàrem posar a la llista.
Al final ens quedava la Tobazogan i la volíem fer aquest estiu, així que quan els companys: Joan, Arseni i Ferran ens varen proposar anar el cap de setmana per la zona ja teníem un objectiu clar per anar.
El camp està que enamora.
Sortim plegats tots cinc, però a la poca estona els hem de deixar, donat que la nostra via és la primera. Ells seguiran vall amunt fins que puguin agafar la tartera que els portarà a la Via Valle de Canfranc.
Nosaltres tenim molt clar on comença la via, ja que des de la mateixa carretera es pot veure el diedre marcat de la 1ª tirada. Aviat som a peu de via.
Entrant a la primera reunió després de fer el primer llarg molt bonic.
Inici del segon llarg, al principi més senzill.
l'Ita a la primera reunió assegurant molt atentament.
En el pas difícil del 2on llarg Vè. Podeu veure un gran bloc, millor no tocar-lo té tota la pinta que tard o d'hora no hi serà.
Sortir de la reunió té uns passos força fins que cal visualitzar prèviament. Hi posen IV+, però nosaltres hi posaríem Vè.
Seguim amb la mateixa placa de la tercera tirada. La roca super compacta.
Escalar amb aquest fons verd és un gran premi, que cal gaudir mirant darrere de tant en tant.
Seguim amb la mateixa tònica, plaques ajagudes i on cal treballar els peus.
A la 5à tirada ja comencem a trobar terrasses amb molta pedra solta, cal tenir molta cura pel que està a sota i si teniu alguna cordada al vostra darrere.
La sexta segueix igual, però amb més pedres soltes.
Iniciem la setena, un llarg més difícil i on haurem de tibar de petites recletes que no sempre són del tot bones.
En el pas que fa el primer sostret, faig un pas amb l'ajuda d'una baga, doncs ho he provat i m'ha semblat que no em sortiria.
l'Ita gaudint d'aquest llarg, ara ja podem veure perquè li diuen el Tobazogan, doncs vist des d'aquí, les 6 primeres tirades fan un bon tobogan.
Entrant a la reunió després de fer una bona tibada.
La vuitena tirada, té uns passos molt verticals que es poden fer en lliure si a base de confiar amb unes recletes que no es veuen massa fines. En aquest tram els parabolts estan més junts i es pot fer en A0. Després superarem un petit sostre amb un pas atlètic que ens permetrà entrar en un tram més senzill fins a la reunió.
Fa una estona que unes papallones s'han enamorat del meu casc, no hi ha manera de fer-les fora.
La penúltima tirada, tornem a fer passos verticals i bona roca.
40 metres més i ja hem acabat la via.
Foto al final de la via.
Totes les escalades tenen premi i en aquest cim està ple de flors de neu. No n'havíem vist mai de tan grans. Val la pena pujar fins el cim per gaudir d'aquest jardí natural.
Foto al cim amb els companys que han fet el Valle de Canfranc.
Ha estat un cap de setmana genial, hem pogut escalar força, riure molt, i tot gràcies a que hem anant super ben acompanyats pel Joan, l'Arseni i en Ferran. Ja em farem d'altres!!
Ressenya del Luichy que per mi és la millor de totes. Gràcies Luichy.
Aproximació: des del Cuartel Militar Rioseta, que voltarem per la dreta i començarem a pujar per la Vall i quan veiem que podem pujar rectes fins a peu de via, deixarem el camí principal. Aproximació 20 minuts.
La Via: està totalment equipada amb parabolts, però estan a distancies raonables, on sempre haureu d'escalar. El lloc és preciós i l'escalada és molt recomanable. Podríem dividir la via en quatre blocs:
1er: les 3 primeres tirades per plaques més continues i sempre amb algun pas de Vè.
2on: les tirades 4, 5, 6, un xic més fàcils i discontinues on cal tenir cura amb les pedres, de totes maneres sempre hi trobarem algun tram de IV.
3er: les tirades 7 i 8, on es concentren les dificultats de la via. La sisena més obligada que la setena. Malgrat que la via diu que màxim obligat V+, aquest grau s'ha de portar ben consolidat, per gaudir dels trams en lliure obligat. Podrem fer A0, o Ae en alguns passos, segons el vostre grau.
4art: malgrat que hi ha un canvi de reunió, les darreres 4 tirades mantenen altre cop una escalada ferma i que malgrat no ser tant difícils els metres es comencen a notar.
Descens: iniciarem la baixada per la dreta d'on hem arribat, trobarem fites i marques blaves, fins arribar en un trenca neus on hi ha una fita molt gran, des d'aquí tenim 3 opcions:
a) Seguir baixant directes a la vall fins a trobar la carretera. 1 h.
b) Pujar fins a trobar les pistes d'esquí de Candanchu, ideal per dies de mal temps, més llarg però més tranquil·la.
c) Pujar fins el cim i baixar per l'altre vall, més llarg, però val la pena pujar al cim i gaudir de les vistes i del jardí de flors de neu. Un cop al cim haurem de carenejar fins a trobar una pista, des d'aquesta pista veurem un camí que fent ziga-zagues ens portarà al fons de la vall on trobarem el camí principal que ens portarà al cotxe. 1h, 15 minuts des d'acabar la via.
Material: 12 cintes, algunes llargues per evitar el fregament. Pot ésser útil 1 estrep. Totes les reunions equipades per rapelar.
1ª ascensió 2013 per José Justo Ayende i Eduardo Moreno.
Un bon gràfic de l'aproximació i el descens.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem