dissabte, 8 de febrer del 2020

Montserrat - Agulles - Vies Normal de l'Agulla Pelada i Aresta Bruc del Gep Llarg. 08/02/2020.

A voltes engresques als amics a compartir aquella passió per l'escalada que portes anys gaudint. Sempre hi ha aquell dubte, els hi agradarà o no, però un cop hi ets i veus els seus ulls com brillen del plaer de gaudir de la seva primera escalada, no té preu. A les hores et sens satisfet i content.

Si l'escalada es desenvolupa en una Agulla aquesta mirada de goig és produeix en el moment d'arribar al cim, tot i que a voltes, tenen aquella preocupació interna per la baixada, i més si és el primer cop.

Avui hem anat amb la Judith i el Chencho, no coneixien Montserrat i només quan hem fet l'aproximació ja he pogut veure que es sentien atrets pel que anàvem a fer. Gaudien com mai del seu entorn. Ha estat una bona experiència per ells i per nosaltres. Segur que ho repetirem.

La Pelada - Aresta Brucs o Normal.


Els primers metres són els que costen més, la roca està un xic polida, el fred a les mans, i el primer cop és el primer cop, però les ganes i la il·lusió ho poden tot. 


La Judith sembla que ho hagi fet tota la vida. 


Malgrat que el patí augmenta s'ho està passant d'allò més bé. 


En Chencho ha pujat tan ràpid que quan hem preguntat com l'hi anava ja sortia per dalt. 


Per donar una mica d'emoció a la cosa, hem fet una reunió pràcticament a dalt, i hem aprofitat per fer-nos una "selfie". 


Uns passos més i cim. 


Un tros dret que li dona un xic d'encant. 


La cordada femenina ja són al cim.

El Get Llarg - Via Aresta Bruc. 

La cosa ha anat tan bé, que tot i que el fred es feia notar, hem anat a per una altra agulla. 


Ara molt més solta que abans, doncs l'experiència hi ajuda.


Puja ràpid i seguida, només para per veure el seu entorn i gaudir de l'alçada. 


Ja veu que té la segona escalada al pot i això li dona alegria. 


Mentre tant tenim una cordada de tres que ha volgut pujar a la Savina Petita. 


Que bonic que és arribar al cim i veure les agulles que t'envolten. 


Foto mentre assegurem al Chencho. 


S'ho ha agafat amb tranquil·litat per tal de parar i gaudir de l'entorn. 


Un pas més i cim. 


Foto del cim. 

Ha estat un dia genial, ara només ens queda un bon dinar per celebrar-ho. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

3 comentaris:

  1. Nunca habrá un amigo invisible igual, ni mejor guía de Montserrat. Gracias Manel e Ita, lo hemos pasado genial.😘

    ResponElimina
  2. Ja n'heu enverinat un parell mes !!! i és que Agulles enamora. Enhorabona !

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem