Follow by Email

dissabte, 29 de febrer de 2020

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via CDR - Via Àtic de la Codolosa - 26/02/2020

Quan hem vist que feia vent del nord i per acabar-ho de rematar l'Ita està passant un refredat de cavall, hem decidit sortir tard i anar més aprop.

Per aquests dies , sembla és una bona solució Montserrat i la Paret de la Codolosa. Quan hem arribat hem trobat una colla de coneguts que anaven a les Golfes de la Codolosa, una zona que encara no coneixem i que properament hi haurem d'anar.

Ens faltaven dues vies que podíem encadena, la CDR i el Àtic de la Codolosa.



Per començar hem de pujar una mica per la canal fins un punt que podrem veure un pont de roca. 


Progressant pel primer llarg. 


En Joan Asin fent la via del costat.


Iniciant el segon llarg per una fissura molt ferma. 


En Josep Estruch i l'Isabel a la via del costat. 


Darrers metres del 2on llarg. 


Anant a cercar la sortida per la via de les Cabres. 


Ja en l'Àtic iniciant el primer llarg. 


Entrant a la primera reunió després de superar una placa molt bonica. 


Darrers metres del 2on llarg. 


Iniciant el tercer llarg, una placa vertical i amb bona pressa. 


Progressant i gaudint de la bona roca del tercer llarg. 


Sortint de la via, contenta malgrat el refredat. 


Foto cim.

Aproximació: des de Collbató agafarem el corriol que va pujant fins un moment que es desvia a la dreta i ens porta al peu de la paret principal de la Codolosa. Ara travessarem tota la paret i al final trobarem un camí que ens porta al peu de les altres vies. La nostra comença un xic més amunt a la dreta de tot. Cal pujar uns metres per la canal. 

1ª llarg: 30 metres IV+, 1 pont de roca i 1 pitó. Des de la canal pujarem vertical fins el pont de roca, des d'aquí haurem d'anar a la dreta fins a trobar un pitó, tot seguit sortirem vertical fins arribat a una feixa que seguirem passant per sota de l'Esperó  Blocaire fins a la reunió de la Via de les Cabres, comuna amb la nostra.

2on llarg: 30 metres V, V+, V. 5 pitons, 2 burils, 2 ponts de roca. Sortirem verticals per la fissura fins el tercer pitó, aquí haurem d'anar un xic a la dreta i trobarem dos burils seguits, després passarem a l'esperó (pitó) i aquí casi toca a l'altra via, seguirem per l'esperó fins un pont de roca i després vertical fins a la reunió.

3er llarg: 30 metres, IV, 1 pont de roca, un parabolt i una reunió. Sortim vertical fins un pont de roca falcat amb un tac que es mou,  després anirem una mica a l'esquerra fins entrar a la via de les Cabres on trobarem un parabolt, seguim vertical i trobarem una reunió que ens la passarem per continuar per terreny fàcil fins el cim. Trobarem una reunió a l'esquerra.

Aproximació a l'Àtic de la Codolosa: des de la reunió anirem a l'esquerra fins que passem per sota d'una reunió, seguirem i trobarem una corda fixa que ens permet baixar a una canal. Ara ens toca pujar per la canal fins el peu de via. 

1ª Tirada: 35 metres V, V+, Parabolts.  Pujem vertical fins el primer parabolt amb uns passos estranys per la roca, després seguirem vertical per terreny un xic més fàcil fins a sota d'una placa que a la dreta hi ha vegetació, pugem verticals per la placa fins a la reunió. Passos bonics i de molt bona roca.

2ª Tirada: 50 metres, IV+. 3 parabolts.  Sortim caminant a l'esquerra fins que a la nostra vertical veurem un parabolt sota d'un diedre vertical però ple d'herba. Superarem aquest diedre i abans de sortir trobarem un segon parabolts, després anirem en compte a buscar una placa on hi ha un tercer parabolt, després vertical fins a la reunió. 

3ª Tirada: 30 metres V+, IV+. Parabolts. Primer caminarem a la dreta fins una olivera on farem reunió. 
A la vertical de l'olivera veurem uns parabolts. Els primers metres són verticals però amb molt bona roca, després trobarem un tram un xic més fàcil i un altre cop es torna a redreçar, superem aquest tram vertical i ja estem als darrers metres de via que és superen anant primer a la dreta i després a l'esquerra per seguir vertical fins el cim.

Descens: Nosaltres hem pujat fins a trobar el camí de les bateries que hem seguit fins a Collbató. Hi ha la possibilitat de baixar per la Drassera del Fray Gari.

Material: 10 bagues exprés i joc d’Aliens. 

Apa a escalar que el món s’acaba..


dimarts, 25 de febrer de 2020

Montserrat - Gorra Frígia - Vies Joan Marc i Anna Guinovart- 21/2/2020

Durant aquest cap de setmana passat hem tingut el goig de poder mostrar les muntanyes de casa nostra a uns bons amics de Lleó, en Ramon i la Maria. Hem passat tres dies plegats i hem tingut l'ocasió de poder ensenyar aquells llocs que més estimes del voltant de casa; Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny. 

El divendres vàrem escollir la cara sud de la Gorra Frígia de Montserrat. Com no havíem escalat mai a Montserrat vàrem anar a dues vies senzilles però que porten a un bon mirador.

Vàrem fer dues cordades, l'Ita i la Maria varen anar a la Via Anna Guinovart i nosaltres a la Via Joan Marc. Com les dues vies van paral·leles vàrem poder comentant la jugada mentre anàvem pujant. 



La nostra ressenya. 


Començant la via. 


El primer llarg de la cordada femenina. 


Sembla que la cosa els hi agrada força, tot i que la roca és molt diferent a la que ells estan acostumats. 


En Ramon en fase d'adaptació a la roca. 


La Maria gaudeix d'allò més. 




Les vies van tan juntes que sembla que fem la mateixa. 


Poc a poc anem guanyant alçada. 


Ben contents de poder pujar al Gorro. 


Ja només ens queda una tirada, sembla que la cosa es farà curta. 


Darrer llarg, anant a cercar la canaleta de sortida. 



Tot lo bo s'acaba i sense donar-nos compte ja estem arribant al cim. 




Content de la via que hem fet 


Un dia fantàstic per passar una bona estona al cim fent geografia, poc a poc ja van coneixen els noms de totes les agulles que ens envolten.


Foto cim 

Ha estat una escalada sensacional, doncs els hi ha agradat molt, tant pel tipus d'escalada com per l'entorn. A nosaltres el que més ens ha agradat ha estat la companyia i poder mostrar a gent que sap apreciar la muntanya aquells racons que més estimes. 
Segur que hi tornarem.

Aproximació: des de Sant Joan anirem a buscar la canal que hi ha entre la Gorra Frígia i la Magdalena Superior. Pujarem la canal fins el coll i després anirem baixant, la primera via que veurem és una variant d'entrada, baixarem uns metres més i a la dreta veurem la reunió instal·lada de l'Anna Guinovart. Seguim més avall trobarem la via Joan Marc, aquesta amb plaquetes grogues. 

Les vies: són dues vies que van paralel·les i d'una dificultat similar, III. Només cal seguir els parabolts.

Descens: nosaltres vàrem baixar per la Cara Est, en un ràpel de 25 metres i un segon de 50 metres.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dimecres, 19 de febrer de 2020

Vilanova de Meià - El Pas Nou - Via Corsarios - 19/02/2020

Veníem de Vilanova de Meià amb la boira enganxada a la carretera, però tot ha estat arribar a El Pas Nou i el dia s'ha obert. Just el que esperàvem i lo més típic de la zona en aquesta època, escalar per sobre de la boira.

Ens hem saludat amb uns companys de la Seu que han arribat mentre nosaltres fèiem temps, ja que la temperatura que ens marcava al cotxe era 1º estan al sol.  Veien que el dia es presentava bo hem preparat el material i hem fet la curta aproximació.

La nostra ressenya.

Per arribar al peu de la via hem pujat per la via esportiva La Dama del Lago seguint fins al peu de via.


Començant la Via La Dama del Lago, encara al solet. 


Inici de la via Corsarios, podeu veure la placa als peus. 


Una tirada estupenda, tot un plaer escalar-la, tot i que poc a poc s'ha anat tapant i fent més fred. 


Quan puja l'Ita la boira ja ens envolta. 


Comença a tenir força fred, tot i que està pujant. 


Un cop a la reunió la cosa està pitjor. 


Fa el segon llarg molt ràpid


i quan arribo jo, fa tan fred que en lloc de seguir per la via Gudaris decidim baixar. Quan hem arribat al cotxe estàvem a 2 graus.   Després a la tarda s'ha obert. Que hi farem com a mínim hem fet dues vies. 

Quan hi tornem farem la Via Piratas per anar a fer la que ens ha quedat pendent. 

Aproximació: Situats al Pas Nou i seguin per la carretera, uns 15 metres després de la senyal de tràfic veurem unes fites que ens porten a la zona esportiva. Agafeu una de les vies més a la dreta i seguiu fins al peu de la via. Nosaltres hem pujat per la via La Dama del Lago. 

La Via: dos llargs de placa característica de la zona, vertical i amb molt bona pressa. Una escalada plaent. 

1er llarg: 30 metres V+. 9 parabolts.  Un llarg vertical, amb passos un xic desplomats però amb unes presses d'escàndol.  

2on llarg: 25 metres Vè. 7 parabolts. Sortim verticals i superem un sostret per la dreta, després seguim pujant rectes fins a la reunió amb una escalada molt agradable, això si, sempre que no tingueu la boira.

Descens: Per la via Corsarios podeu baixar amb un ràpel de 55 metres o dos ràpels de 25 i 30 metres. Després seguirem la feixa en direcció al est fins que podem baixar caminant fins a trobar un ràpel de 30 metres que ens permetrà baixar la zona de vies esportives.

Material: 10 cintes exprés

1ª Ascensió: 11.3.1990 per Xavier Diez, Pepe Guerrero, Joan Cambras i Gustavo Mañez.


Apa a escalar que el mon s'acaba!!


diumenge, 16 de febrer de 2020

Abella de la Conca - Via Del LLaç Groc. - 15/02/2020

Tornem altre cop a l'Abella de la Conca, aquest cop amb el Miquel i la Pilà, ens havien dic que la Via del Llaç Groc resultava interessant. De fet baixant de la Via Marta, ja vàrem veure que la primera tirada i la darrera es veien les més boniques.


Us deixem la nostra ressenya. 


Arribar el matí i entrar al poble on les cases habitades fumegen, sentir l'olor especial i veure els ametllers que ja estan plenament florits és tot un goig que no podem deixar passar i si a més vas amb molt bona companyia, la cosa ja és immillorable. 


Al costat dret de la via Marta trobarem el començament de la via, les lletres LLG i uns ponts de roca ens indiquen que anem pel bon camí. 


Una placa amb bona roca ens asseguren 45 metres bonics. 


Entrar a les reunions sempre hi ha una xic de pedra solta que cal tenir cura i més si teniu alguna cordada al darrera. 


El segon llarg anem a cercar un  ressalt que li donarà un xic de color en aquesta tirada de tràmit. 


El tercer llarg ens portarà a pujar per una fissura vertical que li dona un atractiu especial. 


El quart llarg haurem de superar un ressalt petit però picant.  


Per les persones no massa altes el pas és un xic més difícil.. 


El cinquè llarg comença molt bonic, per acabar en una canal amb ressalts i pedres soltes. 


Entrant a la 5ª reunió. 


Després de fer la sisena tirada de tràmit, iniciem el 7è llarg, és la tirada de la via, molt ben trobada que et farà gaudir de l'escalada. Les seves presses et demanen ésser escalades. La llàstima és que no hi ha més llargs com aquests.  


Superant una fissura atlètica però amb un canto excel·lent. 


l'Ita fent el llarg de la via. 


Contenta després de superar el pas més difícil amb bona nota. 


En Miquel es mostra entusiasmat en aquest llarg. 


La Pilà també està encantada. 


Un passet més i cim. 


Foto cim, reivindicant el tracte de l'esport femení. 


Autoretrat en el primer ràpel. 

Aproximació: des del poble anirem a passar pel costat de l'església de Sant Esteve i enfilarem  la vall en direcció oest, per un corriol que s'enfila entre mig de tarteres, fins que trobarem el peu de via. Abans però, passarem per la Via Pantera Rosa. 

La Via: Via interessant pel primer i el setè llarg que justifiquen les excursions per anar superant ressalts de les altres tirades. 

Material: Està equipada amb ponts de roca i parabolts. Portar el semàfor dels aliens i els camelots 0,50 ,075 ,i . i algun mellon doncs els que hi ha per rapelar són molt petits. 


1er llarg: 45 metres IV+, V. Una placa amb roca de bona qualitat i amb més continuïtat que altres tirades li donen el seu atractiu.

2on llarg: 30 metres. II, IV, III. Des de la reunió estant veurem un ressalt amb un pont de roca, grimparem fins al peu del ressalt i després el superarem per tornar a grimpar fins a la reunió.

3er llarg: 35 metres.V, IV, II. Pujarem per una fissura molt bonica on al final trobarem un parabolt, el passarem per la dreta i tornarem a l'esquerra per uns passos més verticals i després grimpant fins a la reunió.

4art llarg: 25 metres. V+, IV, II. Cal superar un ressalt amb un pas força fi però no obligat, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió on arribarem caminant per una tartera. Compte amb les pedres. 

5è llarg: 55 metres: V, IV, III, IV. Sortim verticals per després anar un xic en diagonal a la dreta, els primer 25 metres són bonics i verticals, després entrem en una canal que anirem grimpant, fins un darrer pas per entrar a la reunió. (La reunió és en un pont de roca i un parabolt). 

6è llarg: 45 metres: II/III una grimpada de tràmit per arribar al peu del pedestal.

7è llarg: 35 metres. V, V+, 6a+ (Ao), V.  Sense dubtes és el llarg de la via, està ben trobat i molt ben treballat.  Sortim verticals fins el primer parabolt, després un arbre, anem un xic a l'esquerra i després a la dreta per una fissura atlètica, tot seguit anem a situar-nos al fil de l'esperó, un pas fi per arribar a una baga, (pas de la via) un cop superat la dificultat ja baixa una mica mentre va pujant pel mateix esperó. 

Descens: Nosaltres hem fet 6 ràpels.
1er 35 metres fins al peu de la 7º tirada, després hem baixats seguint uns punts grocs de la via Marta.
2on 50 metres fins una lletxa on caminarem a la dreta fins a la 4ª reunió de la via que hem fet.
3er 25 metres fins a la 3ª reunió.
4art 30 metres fins a la 2ª reunió.
5è  30 metres fins a la 1ª reunió.
6è 45 metres fins a terra.

Porteu algun mellon i alguna baga per reforçar.


                                                Apa a escalar que el mon s'acaba!!