Follow by Email

dijous, 30 de gener de 2020

Cinglera dels Esqueis - Espinalbet - Santuari de Corbera - Vies Escaladors Bùcolics i Bona Feina.

Sortim de casa força nuvolat i quan arribem a Vacarisses ja tenim la boira força enganxada, la temperatura és força baixa. Mentre anem conduint surten els dubtes si haurem escollit bé.  Passat Sallent la cosa comença a canviar i ara restem impressionats per la quantitat de neu que podem veure. 

Un cop arribats a peu de via i després de fer algun tros de la pista amb neu, veiem que només per la vistes ja ha valgut la pena. L'entorn és força bonic i això pot compensar el fet de que siguin vies curtes.


Nosaltres hem fet aquestes dues vies que us deixem la ressenya, però n'hi ha 3 més. 


Vista la Cinglera des de la vessant del Santuari de Corbera. 


Una bona vista sobre el Montseny i Sant Llorenç del Munt. 


Comencem per la via Escaladors Bucòlics. A peu de via veureu les inicials EB. 


Un primer llarg ben trobat i amb una dificultat força mantinguda. 


Poc abans d'arribar a la reunió. 


Una roca de qualitat et permet gaudir dels passos de la tirada. 


Una bavaresa amagada darrera d'aquest roure ens farà gaudir d'aquest primer tros del 2on llarg. 


Un pas més i reunió. 


Bones vistes sobre la Tossa, Puig Llançada i el Puigmal. 


Foto cim. 


Primer llarg de la Via Bona Feina


Entrant a la primera reunió. 


Seguint el fil d'un petit esperó. 


Bones vistes des del cim.

Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera, pot abans d'arribar ens faran desviar per una pista a l'esquerra i que un cop passat el Santuari torna un altra cop a la pista anterior. (El Santuari està en obres i no hi deixen passar) Seguirem uns 400 metres i ja veurem l'esperó. Un cop superat podrem aparcar sense problemes. Les vies comencen a la mateixa pista.


Via Escaladors Bucòlics: Via de dos llargs que va pel vell mig de la paret, amb un primer llarg molt bonic i un segon amb uns primers metres molt interessants i la resta per acabar la via. 

1er llarg. 35m IV+, Vè.   Supera el primer ressalt per una placa amb roca de bona qualitat i passos bonics. Poc abans d'arribar a la reunió trobarem els passos més mantinguts.

2on llarg. 30 metres, IV+, Vè.  Sortim per una bavaresa que hi ha darrera d'un roure, per després anar en diagonal a l'esquerra i superat un pas més dret. Tot seguit grimparem uns metres fins a trobar un bloc que un cop superat anirem per terreny més senzill fins a la reunió.

Descens: Per la mateixa via. Compte al primer ràpel que és fàcil encallar les cordes.

Material: 8/10 cintes expres. (via equipada).

Via Bona Feina: Comença per un diedre a l'esquerra de la Via Escaladors Bucòlics i va a cercar un esperó petit fins que per verticalitat.

1er llarg: 30 metres IV+, Vè. Pugem per un diedre que va un xic en tendència a l'esquerra, després superarem un ressalt per entrar a l'esperó fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres:  Comencem per un tram brut fins a situar-nos a un esperó que seguirem fins al final. La reunió està després d'uns metres de grimpada.

Descens: per la mateixa via. 

Material: 8/10 cintes exprés.

Apa a escalar que el mon s'acaba!! 





dimarts, 28 de gener de 2020

Montserrat - Clot de la Mònica - La Pastereta - Via 45 anys després.


Avui anem a la Pastereta, ens fa gràcia fer la via que varen obrir en homenatge els primers que varen obrir la Via Valor a la Mòmia.

És una via oberta amb spits grocs, buscant lloc entre Via l'Aresta Bruc i la Via Vèrtic.



La nostra ressenya. 


Tot pujant podem veure l'aresta de La Pastereta.


Els primers metres fins a la primera assegurança. 


Roca extraordinària


l'Ita sortint del tram més dret de la primera tirada. 


Entrant a la reunió. 


Iniciant el segon llarg. 

Nosaltres ens hem passat la segona reunió perquè només hi havia dos burils en força mal estat. Després hem fet una reunió improvisada en el tram més fàcil i el segon a pujat fins a la tercera reunió de la Via Vertical. Després ha desgrimpat fins aquesta reunió i amb un sol ràpel hem baixat fins a baix per la vessant dreta. 

Aproximació: pujarem pel camí que ens porta a les vies de la Cara Oest i després flanquejarem a la dreta fins que podem pujar fins al peu de via. Senyal groga al principi.

La Via: va buscant el seu espai entre la via Aresta Bruc i Vèrtic, assegurances de color groc.

1er llarg: 45 m. pugem pel costat d'una fissura fins la primera assegurança, després seguirem vertical fins sota d'un tram més dret que hi ha dues assegurances a tocar seguirem rectes fins a la reunió. On trobarem dos parabolts blaus i dos burils. 

2on llarg: 45 metres. Seguim un tram més vertical i després es tomba. Sota d'una llastra trobarem 2 burils.

3er llarg: seguirem per terreny molt fàcil fins a trobar el ràpel. 

Descens: dos ràpels, un fins a la tercera reunió de la via Vèrtic i un segon baixant per la dreta fins a terra. Compte que és un xic volat. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

diumenge, 26 de gener de 2020

Montserrat - La Codolosa - Via Josep Monistrol - 25/01/2020

Avui és un d'aquells dies que, mirant per la finestra, ja veus que poca cosa faràs. No sabem si quedar-nos a casa i anar a corre o anar a esmorzar amb el amics. Segurament poca cosa farem més.

Arribats a Collbató ens trobem en el bar, amb la Pilar, en Josep i en Miquel, i fem un bon esmorzar, ja que a fora està plovent de valent i la roca està força molla. De tant en tant, un surt el carrer i torna confirmant allò que tots sabíem, que seguia plovent. Així va passant l'estona, i gaudint d'una bona oportunitat per comentar nous plans i per recordar velles ascensions, que entre tots, en podem recollir un munt.

A prop de les 13 hores, decidim tornar a casa, però quan sortim hi ha un espurna de sol.
La discussió està en si anem a fer una via curta i a veure sinó ens mullem o si com havíem dit tornar a casa.

Al final decidim anar a provar-ho. La Codolosa està a tocar i amb un tres i no res ja som a peu de via. Escollim la via Josep Monistrol dels germans Masó.

La nostra ressenya.

En Josep Monistrol va ésser un gran escalador, que vàrem tenir el goig de compartir corda durant més de 25 anys. Molts són els bons records que en tenim i que recordem molts cops que sortim. Encara ara, molts cops recordem les seves anècdotes divertides i el munt d'ascensions compartides. 




Els primers metres


La segona cordada preparant-se per començar. 


Els primer metres que encara estan força humits i que cal anar en cura. 


Arribant a la primera reunió. 


Iniciant el segon llarg 


En Miquel a la primera reunió. 


En Josep en el primer llarg. 


Tots a la primera reunió, hem passat de tenir sol a començar a ploure un altre cop. 


Foto cim. 


Un sol ràpel de 60 metres en deixarà a peu de via. 


Un grup encantador.

La via. Una via que cerca les plaques més bones del cantó més esquerra de la paret, amb l'equipament just i necessari. Algun friend ens anirà bé per reforçar algun pas.

1ª Tirada. 30 metres. Pugem per una fissura un xic dreta que podrem equipar amb un alien groc, després trobarem un tascó abandonat. Hi ha una via amb parabolts que ràpidament va en direcció a la dreta, nosaltres pujarem vertical pel costat d'un bloc on podrem posar alguna assegurança, després entrarem  a la placa i la seguirem fins a la reunió amb dos spits. Molt còmode. 

2ª Tirada. 35 metres. Sortim verticals on trobarem un bon arbret per passar una baga, després trobarem un spit. Seguirem verticals fins un altre arbre on hi ha una baga, després entrarem en una placa molt bonica assegurada amb un spit, poc a abans d'arribar a dalt hem de sortir a l'esquerra on trobarem un pitó , uns passos més a l'esquerra i després rectes fins a la reunió.

Descens: ràpel de 55 metres fins a terra. Possibilitats de fer-ne dos de 30 metres.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 



diumenge, 19 de gener de 2020

Montserrat - El Timbaler del Bruc - Via Aresta Bruc entrant per l'Agulla dels Cartutxos. 15/01/2020

Des de molt petit, a casa meva em posàvem el conte del Timbaler del Bruc en un tocadiscs de l'època. Recordo que, el disc era d'un color vermell cridaner. També l'havia escoltat per la radio. Sempre em quedava bocabadat per l'impacte que va tenir aquell vailet, del poble del bruc,  tocant el timbal.

Cada any, quan anava de vacances a Lleida, em posava d'allò més content  quan passava pel costat del monument que hi havia en el poble del bruc. Encara ara, quan hi passo, el meu cap em porta als bons records de l'infantesa.  De fet, durant uns anys va ésser el meu heroi.




La nostra ressenya.

Durant el temps hem fet algunes vies d'aquesta agulla, fins i tot, alguna l'hem repetit, però l'aresta bruc sempre s'havia quedat amb les pendents. Ens havíem fet els nostres motius, que si la roca no és massa bona en les dues primeres tirades, que hi ha un parell de desgrimpades que eren un xic complicades, però quan la veiem, ens donàvem compte que era una aresta que un dia hi hauríem d'anar. Aquest dia ja ha arribat. 



l'Aresta Bruc del Timbaler i al seu peu l'Agulla dels Cartutxos que forma perfectament part de l'aresta. 


Pujant a l'Agulla dels Cartutxos per una via esportiva. 


l'Ita sobre l'Agulla dels Cartutxos mirant per on baixar al collet.


l'Aresta del segon llarg que, malgrat és fàcil cal tenir cura de la roca. 


En el tercer llarg, la roca fa un canvi brutal, fet que et permet gaudir d'una bona escalada. Llàstima del fred que feia que ens deixava els dits glaçats. 


La segona reunió que hi ha un parabolt amb plaqueta recuperable. 


Darrers metres abans d'entrar a la 3ª reunió. 


l'Ita gestionant el pas de sortida de la tercera reunió. 


Després passos bonics fins el cim. 


Content, darrers metres abans de sortir al cim. 


Reunió poc abans d'acabar la via. 


Dia fred per la mica de vent que fa del nord, però amb unes llums d'allò més boniques. 


Bona vista del Gerro. 


Foto cim. 

Aproximació: deixem el cotxe al pàrquing del Bruc, i després anirem a peu pujant en direcció al Vermell del Xincarró. Quan ja veurem l'agulla trobarem una fita a l'esquerra que ens marca el camí a seguir. Quan veiem que ja ens podem apropar directament al peu de via deixarem el camí. 20/25 minuts des del Bruc. 

La Via: aresta bruc de caràcter clàssic, amb una lògica tremenda,  però, amb un cert compromís per la qualitat de la roca i per la baixada de l'Agulla del Cartutxos. 

1er llarg: 35 metres parabolts i spits. IV+, V+/6a, IV. Pujarem per la via esportiva i després seguirem fins el cim de l'agulla, (roca a controlar) després haurem de baixar fins el collet. Hi ha una savina (precària) que ens ajudarà. Nosaltres hi hem deixat una baga per fer-ho més senzill. Seguirem per l'aresta fins el cim d'una segona agulla. Reunió amb un buril i un spit. 

2on llarg: 20 metres, algún parabolt i savina. III+. Escalada fàcil, però que cal anar en compte per la roca. Arribats al cim, haurem de baixar al collet. Hi ha una bona savina amb una baga.

3er llarg: 30 metres. burils, spits i algun parabolt. V+/6a, V, IV+  Sortim per una placa vertical i amb pressa petita, però que està assegurada i no és obligada, després perd verticalitat fins un pont de roca que ens assegura l'entrada a la tercera reunió.

4art llarg: 20 metres. V- , IV.. Sortim de la reunió per la dreta, millor baixar una mica i després pujar. Els primers metres són els més difícils, després seguirem vertical i al final veurem una reunió a la dreta. D'aquí al cim. 

Descens: baixarem caminant fins un coll, i després anirem en direcció oest fins a trobar un camí senyalat que ens tornarà al camí que va al Bruc. 


Equipament: burils, spits i algun parabolt. 

Material: 8 cintes,  un joc d'aliens i alguna baga per savines. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 



diumenge, 12 de gener de 2020

Abella de la Conca - Torre Xica - Via Yolanda Cortés - 11/1/2020

Aprofitem que estem de cap de setmana a Granyena de les Garrigues, un poblet molt proper a Lleida per fer una escapada a l'Abella de la Conca. La veritat és que volíem anar més aprop, però la boira ens ha fet assegurar el tret i ens hem arribat altra cop fins aquest bonic poble.

Ens mancava una via de la Torre Xica, concretament la Yolanda Cortés i hem aprofitat per anar-hi. Arribat al poble i al voltants de les 11 només estàvem a 2,5º, feia un bon sol, però el fred era intens, per sort un cop a la via, ben abrigats, s'estava prou bé.

Us deixem la nostra ressenya. 


Una vista de la Torre Xica des de l'aparcament. 


Amb aquesta foto us podreu situar bé per veure on comença la via. Són els primers passos dels primer  llarg. 


Entrant a la segona reunió. 


Els primers metres del tercer llarg per anar a cercar la primera assegurança. 


Per nosaltres el pas del 1er al segon parabolt és el més difícil de via. 


Progressant per la sensacional placa del tercer llarg. 


Tot un goig escalar amb les vistes del poble als teus peus. 


Entrant a la tercera reunió. 


Primers passos del 4art llarg. 


Mirant com arribar a la propera assegurança. 


Sempre ens sentim observats per els voltors. 


Darrer pas abans d'arribar al cim. 


Ja som dalt altre cop. 


Foto cim. 

Aproximació: Arribarem a l'Abella de la Conca des d'Isona. Deixarem al cotxe abans d'entrar al poble. Des d'aquí entrarem el poble i anirem a l'església de Sant Esteve, la passarem fins que veurem uns corrals en runes a la nostra dreta, pujarem un xic i ja veurem l'espero amb els dos parabols.

La via: és la que està més a la dreta de totes, segueix una tònica similar; un primer llarg on cal superar un primer ressalt, un segon llarg més senzill per arribar a la placa de la tercera tirada i un quart més vertical per arribar el cim. Via força equipada, però va bé portar bagues pels ponts de roca, un joc l'aliens i un joc de tascons. 

1er llarg: 25 metres.  IV, Ao, o Ae, o 6a. 2 parabolts. Pugem per l'esquerra de l'esperonet fins a una savina que hi ha una baga, des d'aquí podrem agafar el primer parabolt, un pas Ao, estreps o de 6a en situarà a unes grades que seguirem en tendència un xic a la dreta.

2on llarg: 45 metres, II, IV+, diversos ponts de roca que ajuden a trobar la via. Un llarg entre matolls per anar a cercar una placa que superarem per l'esquerra. Reunió darrera d'una gran savina, molt visible.

3er llarg: 25 metres. V, V+. 5 parabolts. Aquest llarg és l'estrella, una placa molt esvelta ens marca el pas.  Per arribar al primer parabolt anirem per l'esquerra i trobarem un pont de roca, després tornem a la dreta fins el proper parabolt, sortim un xic a la dreta amb uns passos que caldrà tibar una mica. Sort que de tant en tant, hi ha una bona pressa. Superat aquest pas, la placa es tomba un xic i ja es deixa anar fent millor fins a la reunió. 

4art llarg: 35 metres. V+, Ae/Ao, Vè. 4 parabolts i 4 ponts de roca. Sortim de la reunió per entrar en una especie de diedre molt tancat, compte amb la roca, superem aquest tros, i després hi ha uns passos un xic estranys fins el 2on parabolt d'aquest llarg, ara anirem en tendència a la dreta Ae, fins el darrer parabolt, que sortirem en lliure per un diedre molt bo ben assegurat amb ponts de roca. Tot seguit seguirem verticals per unes franges amb roca a controlar fins arribar en un replà. D'aquí sortirem vertical per uns blocs fins una savina on farem un passos de flanqueig amb molt bona pressa fins entrar a la reunió. 

Descens: Ràpel de 35 metres per la vessant nord. i després caminant per un camí fitat fins que trobarem un corriol a l'esquerra que ens tornara a l'església. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!