Follow by Email

dilluns, 21 de setembre de 2020

Montserrat - Processó dels Monjos - Via Perfil Logarítmic 20/09/2020

 Malgrat que ja comença a fer un xic de fresca per fer vies a l'ombra, anem a una via que ens l'han recomanada altres cordades i que està orientada al Nord. La seva situació ens agrada, ja que tindrà bones vistes sobre el del  Sentinella, El Rave i La Campana i aquest entorn ens enamora. 


Des del Mirador podem veure a primer terme el Fusell i el Sentinella, just darrere a l'esquerra La Miranda del Sentinella i en el centre La Talaia dels Enginyers, just per discorra la nostra via. 


Després d'una aproximació curteta arribem al peu de via d'on podem veure els primers quatre spits.

L'Ita iniciant el primer llarg.


Malgrat que tot és un xic fosc, per l'orientació de la via, i li dona un caire estrany, la qualitat de la roca és bona i el llarg està ben trobat. 


Una cordada de tres en el Rave. 


Un tram fàcil abans d'entrar a la primera reunió. 




Iniciant el segon llarg, un llarg sense complicacions, però ben traçat i bonic. La bona roca acompanya força. 


Una cordada del Rave ja ha arribat al cim. 


l'Ita arribant a la segona reunió. 


Sortint de la segona reunió amb el Cavall Bernat al fons. 


Només sortir ha posat un bon merlet. 


El tercer llarg és bonic, vertical, bona roca, tot són ingredients per gaudir d'una escalada plaent. 


Ara ja ens toca el sol i estem un xic millor. 


Darrer pas per arribar a la Cota 422


La darrera reunió en una savina i amb una visió extraordinària del Sentinella, El Rave i la Campana. 


Foto cim i la Gorra Frígia al fons per la seva cara Oest. 


Ràpel de 30 metres per la vessant sud. 



La nostra ressenya.

Aproximació: Des de Sant Joan seguirem el camí que va a Sant Jeroni, passarem per sota de la Gorra Frígia i seguirem fins arribar al Mirador. Just uns metres abans agafarem el camí que baixa directa a El Sentinella. Un cop arribats al peu de la via normal anirem a l'esquerra en direcció al peu de les vies de la Cara de Mico. Pujarem un xic arran de paret fins uns grans blocs on veurem que podem anar baixant fins a la canal formada per La Cara de Mico i La Miranda del Sentinella, ara pujarem al peu de La Miranda del Sentinella que veurem que hi ha un pas per anar a la següent canal. Pugem per la canal fins a peu de via. 

La Via: via més bonica del que sembla vista des del mirador, bona roca i passos bonics, assegurances les justes i necessàries per gaudir d'una escalada plaent. Entorn immillorable. Interessant per combinar amb una altra via de la Cara Oest de la Gorra Frígia. Nosaltres vàrem fer Lo Tío Gos, que passes pel peu de via. 

1er llarg. 35 m. V-, Vè, IV, IV+, III.  5 spits i un pont de roca. Sortim d'esquerra a dreta fins arribar al primer espit, després seguirem recta i en trobarem 3 més i un pont de roca amb la baga molt vella. Des del quart spit anem a la dreta i trobarem un boix i després un pitó, seguim vertical i trobem un altre spit. Després ja veurem que la paret es tomba fins a la reunió.

2on llarg. 40 m. IV- , IV+, IV-.  4 spits. Al principi anem un xic amb tendència a la dreta i aviat veurem un spit, després un segon sota una petita balma que superarem verticalment i trobarem un tercer spit, seguim rectes i podrem posar un Camelot #1, costa de posar.lo bé, seguim amb la mateixa tendència fins a la reunió, però abans trobarem un darrer spit. 

3er llarg. 30 m. IV, IV+, IV-. 1 merlet, 2 spits i 1 pitó. Sortim per l'esquerra de la reunió per terreny vertical però amb molt bona pressa. Ràpidament trobarem un bon lloc per posar un merlet de 1ª, després trobarem 2 spits força seguit i finalment un pitó, després ja per terreny més fàcil arribarem a una bona savina per fer la reunió. També hi ha l'opció de fer-la al collet amb la Cota 422.  

4art llarg. 10 m, IV+. Des del collet veurem un spit, pugem vertical fins agafar-lo, després un pas més i fins el cim. Per assegurar-nos nosaltres vàrem anar a cercar una savina a la vessant sud des d'on farem el ràpel.

Descens: Ràpel de 30 metres i després baixarem, mirant avall  a l'esquerra, fins a trobar el camí que segueix per sota la cara oest de La Gorra Frígia ens portarà al camí que va de Sant Jeroni a Sant Joan.


Material: 8 Cintes, Camelot #1 i baga per merlet. També, serà interessant portar alguna baga per reforçar el ràpel. Nosaltres n'hi hem deixat una, però amb el temps es farà malbé. 

1ª Ascensió: Òscar i Albert Masó Garcia.  6/09/2009

Apa a escalar que el mon s'acaba. 





































divendres, 18 de setembre de 2020

Alt Urgell - Cogulló del Turp - Via del Guillem - 16/09/2020

 Des de que es va obrir aquesta via es va quedar en la pila de les pendents, doncs els comentaris inicials no eren massa favorables. Quan passa això, som del parer de deixar passar el temps i tot es va posant al seu lloc.

Que el lloc és extraordinàriament bonic no té cap mena de dubte, que és el mirador més bonic sobre l'Alt Urgell, per nosaltres, tampoc. 

Així, que no dubtem gens en anar-hi, deixant a banda els comentaris sobre la via fins que l'hagem fet, doncs és força normal criticar les coses sense un bon coneixement del lloc i a voltes sense ni tan sols haver fet la via.  


Des d'on hem deixat el cotxe, ja tenim una bona vista del cogulló, sembla que la cosa promet. 


Iniciem el primer llarg per un diedre molt marcat. 


Darrers metres abans d'entrar a la primera reunió. 


Iniciant el segon llarg.


Pas bonic del segon llarg, poc abans d'entrar a la segona reunió. 


En plena tercera tirada.


Arribant a la tercera reunió. 


Assegurant atentament, mentre l'Ita fa la quarta tirada.


Passos bonics al principi de la quarta tirada.


Tot i que no fa un dia clar, quines vistes hem pogut gaudir des del cim. Un mirador excel.lent de l'Alt Urgell. 


Com sempre foto ben contents al cim. 



La nostra ressenya de la via.

Aproximació: Tant si veniu de Perles com de Cambrils, haureu d'arribar al coll que separa el Solsonès i l'Alt Urgell, a uns metres dels indicadors de les comarques trobareu una pista a la dreta venint de Perles i a l'esquerra venint de Cambrils. Agafem aquesta pista i a uns 150 metres trencarem a l'esquerra per una pista cimentada. Passarem per sobre del poble de Llinars i seguirem fins que veurem que la pista de ciment fa un canvi a ciment més nou, just en aquest punt agafarem una pista a la dreta sense cimentar que seguirem, trobarem una trenca a l'esquerra que deixarem, ara pujarem una mica i trobarem un camí a la dreta que diu Font del Tilló, el deixarem i seguirem per la pista un tros dret i no gaire bon estat. Després veurem que la pista planeja i després comença a baixar, al final fa un coll prou ampli per 3 o 4 cotxes i just al davant nostre tindrem la Paret del Cogulló del Turp. També podem seguir uns 200 metres fins un segon coll, però millor deixar-lo en el primer, ja que podrem fer millor la maniobre per girar el cotxe.

Des d'aquí i ara a peu, anirem seguin la pista, ràpidament arribarem a un lloc amb forta pujada i després planeja un xic, en aquest punt trobarem una petita tartera a la nostra esquerra. Pujarem  fort pel costat esquerra de la tartera cercant el lloc més net, quan altre cop veurem la paret, anirem en diagonal ascendent fins el peu. 35 minuts.

La Via: Segueix una línia vertical i directa el cim, amb un equipament generós, però que va bé per anar tranquils quan la roca és de qualitat dubtosa. Passos bonics i algun d'estrany, amb un premi immillorable a l'arribar al cim que són les seves vistes. Compte però en algun tram amb la qualitat de la roca. A nosaltres el conjunt ens ha agradat força. 

1er. llarg: 15 metres, IV+, Vè, IV+. Haurem de seguir el diedre que ens portarà a la reunió, al mig hi ha un pas que costar de posar-hi, però un cop superar la dificultat baixa un xic fins a la reunió.

2on. llarg:  Sortim per l'esquerra de la reunió, per passar al cap d'un metres a la dreta i tot seguit anem directes a un sostret que ens barra el pas, aquí ens haurem de situar i trobar la manera de passar a la placa de l'esquerra (V o Ao). Un cop superat aquest pas, seguirem vertical fins a la reunió.

3er. llarg: Sortim per l'esquerra per entrar en un diedre. L'entrada en aquest diedre ens l'haurem de mirar bé, doncs hi ha un pas a controlar, la roca no és massa bona i costa trobar-li la forma de superar-lo. Seguirem pujant fins un punt que desploma un xic, sembla més complicat del que és, però altra cop la roca no convida a apretar i jo vaig fer algun A0, després es suavitza una mica fins a la reunió. El darrer parabolt a l'esquerra no hi aporta res i millor no agafar-lo per evitar el fregament.

4art. llarg: Altre cop sortim per l'esquerra per una placa molt bona, després bé un tros on les presses són un xic arrodonides, no tenen bona adherència, però si anem un xic a la dreta i després a l'esquerra el pas es deixa fer prou bé. Tot seguit, heurem d'entrar en una lleixa herbosa que sort que hi ha un parell de parabolts ben junts. Ara ens toca superar una petita placa i ja per terreny fàcil fins el cim.

Descens: des del cim baixarem a un coll per la vessant sud, on surt la pista que ens tornarà al cotxe. 25 a 30 minuts.

Material: 12 cintes + R.

1ª Ascensió: Guillem Arias 2011.

Apa a escalar que el mon s'caba!!







dimecres, 16 de setembre de 2020

Montserrat - Magdalena Inferior- Via Ratanplan - 14/09/2020

 

Avui hem sortit amb una idea i al final hem canviat, ens ha fet il·lusió fer una via a la Cara Nord de la Magdalena Inferior.  Tenim un bon record d'aquesta vessant de les vegades que havíem fet la via Mingo-Arenas, on l'obligació de navegar en el segon llarg et feia arribar al cim d'allò més que satisfet. Aquest records els podem gaudir només el que vàrem escalar aquesta cara abans de que s'obrissin les altres tres vies que hi ha actualment.  Avui, passarem pel costat dret del segon llarg de la Mingo Arenas, i podrem veure les presses que ens feien gaudi d'allò més. 


Un inici amb la roca força polida, ja per si ho estan tots els primers metres d'aquesta vessant, però les múltiples repeticions ho han incrementat més. 


Un cop superats els primers metres, la roca fa un canvi radical i millora totalment. 


Inici del segon llarg amb roca d'escàndol.


Mentre pugem anem comentant per on anava la Mingo-Arenas. 


Ara per terreny vertical però més fàcil anem progressant per la tercera tirada. 


La segona reunió. 


Al final ens hem de recolzar amb la Magdalena Superior. Ens estem fent grans.....


Uns peus de gats que aguanten l'ombra. 


Foto cim. 


La nostra ressenya. 

Aproximació: Des del funicular  de Sant Joan anirem en direcció a Sant Jeroni, fins que ens veurem a sota mateix de la Magdalena on trobarem un corriol que amb un parell de ziga-zagues ens portarà al peu de la via. 

La Via: una clàssica d'aquesta agulla que, gràcies al seu equipament, ens permetrà gaudir, sense patir, de l'escalada montserratina. Aquesta respecta plenament la Mingo Arenes, cosa que no fan la Sebastiá Patiño i La que Faltava que en un lloc o altre la trepitgen. 

1er llarg: 35 metres. 17 parabolts,  Vè, IV+.  Trobarem en els primers metres dues anelles del primer equipament que ens marcaran l'inici de la via. Els primers metres són els més difícils, doncs són finets i patinen un xic. Tot seguit entrarem en un tram més dret però amb millor roca que ens permetrà gaudir d'una escalada vertical i plaent fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres. 7 parabolts, IV+, V-.  Sortim per l'esquerra de la reunió i després progressarem vertical amb lleugera tendència a l'esquerra fins a la reunió.  Llarg bonic, llàstima que és curtet.

3er llarg: 35 metres. 10 parabolts. IV+, III. Sortim de la reunió ben verticals, amb presses grans que acaronarem per tal de fluir al màxim d'aquest llarg. Quan perd verticalitat anirem en tendència l'esquerra per trobar una reunió pràcticament al cim. 

Descens: Ràpel de 40 metres per la vessant sud.

1ª Ascensió: Guillem Arias, Manel Pedro, i Esteve Fabra al 1986. Reequipada en el 2004 per en Guillem Arias.

Material: 17 cintes + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!





dimarts, 15 de setembre de 2020

França - Cambre d'Aze - Via Cest pas la pire qu'on ait faite - 12/09/2020

Feia un temps que teníem pendent aquesta via. L'havíem vist publicada en una web francesa i fa poc també hem vist que l'havia fet en Joan Asín. Aprofitant que veníem de Camalès aprofitem per anar a dormir a Eina amb l'autocaravana i així demà podrem sortir tranquil·lament.


Fent l'aproximació, ara ja estem a la tartera. 


La placa d'inici en el primer llarg. 


Un moment que ens toca el sol, no durarà ni 10 minuts. 


Iniciant el segon llarg. 


L'Ita a la segona reunió. 


Placa molt bonica del segon llarg, ara totalment a l'ombra i no fa massa calor.


Tercer llarg, preciós, però està tan mullat que hi ha un moment que ens plantegem retirar-nos.


Però al final seguim, això si, poc a poc i bona lletra. 


Sortint de la tercera reunió, la roca està força humida i cal anar en cura per no patinar. 


Per fi ens torna a tocar el sol. 





Darrers metres abans d'arribar al camí que puja al cim de Cambre d'Aze. 


Aquí ens fem les fotos del cim. 


Que bé que s'està al cim. 

La nostra ressenya. 

Aproximació: Nosaltres hem deixat el cotxe al pàrquing de l'estació d'esquí d'Eina, al fons surt una pista que hem segui fins arribar al Pla du Cambre d'Aze, després hem pujat per la pista "Petite fontaine" fins al final, on surt un camí que aproximadament a uns 100 metres s'estreny, sembla que comença a pujar, doncs hem de deixar-lo per anar a la dreta, trobarem un camí que va guanyant alçada pel mig del bosc, en alguns llocs es perd, però si esteu atents el tornareu a trobar. Arribarà un moment trobareu que hi ha fites a l'esquerra i a la dreta. Teniu que seguir per la dreta fins arribar a la tartera. Ara seguirem pujant per la mateixa passant pel peu de via de la Pointe Cécilie. Seguim flanquejant fins que veureu que podeu pujar per un herbei fins a peu de via. Hi ha una fita i podreu veure els 2 primers parabolts. 1h, 55' des del pàrquing de l'estació d'Eina.

La Via: Són quatre llargs que buscant la part més bonica de la paret. El tercer llarg és l'estrella de la via, però tots tenen el seu encant. Aquestes dates, només hi toca una mica el sol al final del primer llarg i durant una estona.  Millor els mesos de Juny, Juliol i Agost, que els dies són més llargs i calorosos i fan que la roca estigui més seca. Nosaltres ho vàrem trobar molt moll.

1er llarg: 45 metres. IV+, IV, V, IV. Iniciem amb una placa fineta per progressar tot seguit per un terreny més senzill sota d'una petita placa. Passarem la placa primer en direcció a l'esquerra i després a la dreta. Un cop superada la placa, per terreny més fàcil fins a la reunió que està un xic a l'esquerra.

2on llarg: 45 metres. IV, IV+. Sortim vertical i entrarem en un tram un xic brut fins sota d'una bona placa. Aquesta placa la superarem en tendència a la dreta fins a la reunió.

3er. llarg: 45 metres. IV+, V, IV+. Sortim per la dreta de la reunió fins un parabolt, després farem un flanqueig a la dreta fins el següent parabolt. Des d'aquí pujarem vertical fins que trobarem un pitó on anirem a l'esquerra per trobar un segon pitó. Ara seguirem vertical per una fissura que al final té tendència a la dreta per entrar a la reunió.

4art. llarg: 50 metres. IV. . Des de la reunió sortirem verticals superant unes plaques fins que a uns 10 metres trobarem el primer parabolt. (no visible des de la reunió). Des d'aquí la via va totalment a l'esquerra a voltar un sortint molt gran, un cop a la vessant esquerra d'aquest sortint puja vertical fins un pinet on farem la quarta reunió.

La part que segueix dependrà de com estigui, nosaltres com estava molt moll, varem seguir pujant encordats fins un altre pi, i fins arribar al peu d'una franja de roca blanca, on ens hem desencordat.  Des d'aquí vàrem anar a la dreta en diagonal fins a trobar el camí de la normal de Cambre d'Aze.

Material: 12 cintes, via equipada, però us pot anar bé algun friend mitja i petit. Nosaltres només en vàrem posar un de mitja al principi de la quarta tirada.

Descens: seguirem les fites que ens portaran a les pistes d'esquí de Sant Pere del Forcats i a la pista que ens tornarà a l'estació d'esquí d'Eina. 1h, 20'.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!