Ha plogut molt amb aquest 47 anys, tot ha canviat en el nostre entorn; la família, fills, nets, i especialment que ens hem fet grans, però hi ha algunes coses que no han canviat; la nostra relació i la nostra passió per la muntanya.
Arriba a la Magdalena Superior és fascinant, perquè de cop i volta surts de la verticalitat de les vies, a un cim que pràcticament és pla. Deixes de tibar per fer els darrers passos i comences a caminar.
No sé quants anys ho podrem anar repetint, espero que molts, però tot i així els bons records sempre perduraran.
La Magdalena Superior és una agulla que et fa sentir el plaer de l'escalda a Montserrat.
Iniciant el primer llarg. Nosaltres sempre la partim en tres tirades. La Primera de 50 metres fins un gran bloc. La segona de 55 metres fins la reunió a l'alzina i una tercera fins el cim.
Asseguda a la 1ª reunió.
Per poder empalmar les dues tirades que portar un sortit de cintes, o fer com nosaltres que xapem un si i una no i en 12 cintes es fa bé.
Aquest tram és el més dret, però a la vegada també és molt bonic; vertical, bona roca.....
Entrant a la reunió de l'alzina.
l'Ita fent el darrer llarg.
Content com un gínjol a l'arribar un cop més al cim.
Assegurar a la verticalitat de la tirada és un dels encants d'arribar al cim d'aquesta agulla.
La princesa en el cim...
Un cop més foto del cim...
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Felicitats per tot plegat. Una abraçada 😘
ResponEliminaGràcies. !!! 😘😘
Elimina