diumenge, 5 de maig del 2019

Sopeira - Paret d'Escalés - Via García - Gutiérrez - 04/05/2019

Encara no fa dos mesos de la nostra escalada a la Paret d'Escales i ja hi tornem anar.  Marxem divendres plovent a bots i barrals, tot i així, sembla que per demà donen molt bon temps.  Quan arribem a Benabarre el temps ja millora i a la nit està plena d'estels.

Ens llevem tard, esperant que quan comencem ja hi toqui el sol. Quan som a peu de via, bona part de la primera tirada i de la tercera estan ben molles. Anem lents preparant el material per veure si la cosa millora amb el solet.


Foto de la via feta de tornada, quan ja estava ben seca. 


Mentre ens preparem tenim feina a trobar un lloc ben sec per fer l'estesa del material. 


El primer llarg el tenim que fer entre regalim i regalim, el problema bé que tota l'aigua surt de la fissura i hi ha moments que hi tens que posar els peus. 


Des de la 1ª reunió podem veure com poc a poc la cosa va millorant. 



L'Ita començant el segon llarg contenta perquè es veu ben sec. 


Aquest segon llarg també resulta ser força "disfruton". 


El tercer llarg, és el més difícil, i a la vegada més bonic. Només per fer aquest llarg ja val la pena. 


Un llarg atlètic i molt ben trobat, sempre que es veu més difícil hi ha una bona pressa. 

Surt content d'aquest llarg, doncs malgrat està molt moll sota el sostre li ha sortit net. 


El quart llarg, tot i ser el més fàcil també té un passet a vigilar. 


Mirant el darrer llarg. 


El darrer llarg, també està ben trobat i sanejat. S'ha fet una bona feina posant les assegurances el llocs  on la roca està millor.


Poc a poc és va posant dret.


Restes de quan es va fer la pressa. 


Foto cim. 


El túnel de baixada. 

Aproximació: des del poble de Sopeira baixem fins abaix el riu, aparquem abans de passar el pont, i després, ja a peu, creuem el pont i seguim caminant fins arribar a un recinte tancat de la central, veurem que a la part esquerra hi ha uns esglaons que ens permeten seguir per un caminet fins a sota de la paret. Trobarem dos grans blocs, la via és la segona començant des de la dreta. 

La Via: semblava que no hi quedava espai per una nova via, i l'han trobat. Està equipada totalment, però les assegurances estan a la distancia justa per poder escalar. Només a la sortida del sostret estan més juntes per si algú vol fer A0.  Una via que ens ha deixat molt bon regust, especialment la tercera tirada.  Aprofitem per felicitar als aperturistes!!. 

1ª Tirada:  5b , 10 assegurances més un arbret, 50 metres. Escalada d'adherència típica de la zona, hi ha algun punt que es pot aprofitar la fissura, però no és obligat.

2ª Tirada: 5a, 5  assegurances, 30 metres. Reunió al costa de l'arbre. LLarg que va primer un xic a l'esquerra i després a la dreta fins arribar al primer parabolt, després va en tendència a la dreta fins a la reunió. 

3ª Tirada: 6a (5b/A0) 15 assegurances.  40 metres.  El llarg més bonic de la via, molt ben trobat i disfruton. En el pas del sostre, hi ha molt bona pressa a la sortida. Compte si està moll. 

A mitja tirada trobareu uns parabolts que marxen a la dreta, és una variant que han obert per a superar una placa molt compacte. 

4ª Tirada: 4C,  6 assegurances, 20 metres. És la tirada més fàcil de la via, tot i així, té el seu passet.

5ª Tirada: 5C, 9 assegurances, 40 metres. Sortim per un tram senzill fins que és posa dret, aquí anirem a l'esquerra de les assegurances, (roca un xic trencada però molt ben sanejada) quan la roca és veu més compacte cal anar a la dreta i després vertical. 

Descens: des de la reunió anem a l'esquerra i trobarem un cable que ens assegurarà mentre anem baixant per la repissa. Al final entrarem en un forat i baixarem ajudats per una corda. Quan arribem al replà seguirem a l'esquerra fins a la sortida del túnel. Després seguirem baixant assegurats en un cable que ens portarà a un camí. Seguirem el camí i per dintre l'instal·lació, que ens portarà a la pressa. Des d'aquí tenim dues opcions, baixar per les escales, però abans haurem de fer uns passos amb un passamà, o baixar caminant per la carretera. 



Us deixem la ressenya de Xavier Larretxea que està molt ben feta.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

4 comentaris:

  1. Bona via veig, deu n'hi do com estava de moll...enhorabona.

    ResponElimina
  2. Hola Jaume, és una via per gaudir del plaer de l'escalada equipada!!

    ResponElimina
  3. Enhorabona per la bona crònica que feu, com sempre. Només una petita correcció: la ressenya que pengeu no és dels aperturistes, és d'en Xavier Larretxea (http://eskalatzencas.blogspot.com).
    Jordi Clop

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràxcies pels teus comentaris positius, i també per avisar-nos de l'error, ja ho hem canviat.


      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem