Follow by Email

diumenge, 21 d’octubre de 2018

Montserrat - Plecs de la Vinya Nova - Via GEM.

A voltes hi ha vies que et sorprenen, la Via GEM és una d'aquestes vies que des de baix no és massa atraient, però un cop hi ets, vas descobrint un itinerari excel·lent, que va cercant els llocs més bonics i de millor roca amb una fissura en el segon llarg que enamora i amb una placa en el tercer llarg on sembla impossible que la natura pugui modelar la roca d'aquesta forma. Tot plegat una via per gaudir sense patir en cap pas.


La Roca Gris. 

Aproximació: des de La Vinya Nova enfilarem el camí del Torrent del Pont fins que arribarem sota mateix de la Roca Gris, just a ma dreta surt una canal que ens portarà a les vies de la cara est. Pujarem per la canal fins situar-nos al peu de la Via Urquiza-Olmo, just a l’esquerra hi ha una alzina gran que marca l'inici de la via. 30' des del pàrquing.




La Roca Gris i els Plecs de la Vinya Nova a la dreta.

La via:

1er llarg: 45 metres. 7 parabols i 1 pont de roca. Vè. Superem uns passos difícils i amb no massa bona roca, per entrar en una placa amb una roca que millora pas a pas i que ens anirà portant poc a poc a un gran arbre. La reunió és just sobre mateix. 

2n llarg: 50 metres, 15 parabols, V+ Vè. Sortim vertical per un diedre per un cop agafat el primer parabolt canviar a la dreta en una placa vertical i difícil V+, després arribem a una savina i a l inici d'una fissura amb molt bona pressa que et porta a una escalada plaent, molt millor del que sembla des de baix. Poc a abans d'arribar a la reunió sortirem a l'esquerra fins arribar a un bon replà per fer la reunió. 

3er llarg: 30 metres, 11 parabols  6a+, Vè.  Fem els primers passos un xic balmats en direcció a l'esquerra, però amb una roca d'escàndol. Després la via va seguin la placa amb direcció un xic a la dreta fins arribar a la reunió. 

4art llarg:  25 metres, 8 parabolts, IV, Vè, 6a+, IV.  Seguim vertical per un terreny un xic més fàcil, però ràpidament es posa dret V+, després anem a l'esquerra a situar-nos a sota d'una balma, on haurem de tibar fort si la volem fer en lliure. Tot seguit per terreny fàcil arribarem a la reunió en una savina força gran. 

Descens: seguirem crestejant fins a trobar els ràpels de l'Urquiza- Olmo.  3 ràpels de 45,45,i 60 metres ens deixaran altre cop a peu de via.

Material: 16 exprés i reunió.

Dificultat: 6a+, Vè obligat

1ª Ascensió: 2003 Toni Sánchez, E. Domenech, i Josep Escofet. 






Primers metres mullats i amb no massa bona roca.



Arribant a la reunió i ja ens toca el solet. 


Espectacular 2on llarg, superant la placa per anar a cercar la fissura. 


Entrant a la 2ª reunió. 


Primers passos del 3er llarg, una placa generosa en presses i assegurances. 


Una bona vista des de la tercera reunió. 


Primers passos del quart llarg.


Ara ja un xic mes dret V+.


Foto cim. 


Preparats per iniciar els ràpels





Capricis de la natura. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!



dimecres, 3 d’octubre de 2018

Lo Peladet de Rúbies - Via Dos birres i unes braves - 30/09/2018


Rúbies és un poble que ens enamora i al mateix temps, la seva mort continuada, ens deixa molt tristos. El lloc on està enclavat, és una meravella. Fa pensar amb les famílies que, fa uns anys, segur que hi vàrem viure molt feliços gaudint d'aquest entorn.  

Hem arribat per la pista que surt de la carretera que va el Pas Nou, francament la pista està en molt mal estat, i que penso que només és transitable amb un 4X4.  Però, aquest fet també fa que hi vagi menys gent i permet respirar una tranquil·litat difícil de trobar en altres llocs.

Aproximació: pista de 14 quilometres que surt de la carretera que va de Vilanova de Meià al Pas Nou.
Des del poble seguirem un corriol que puja a la Portella Blanca fins que veurem que podem deixar-lo per anar fins a peu de paret. Des de l'inici veurem la primera assegurança i un pitó més amunt.

La Via:

Un via molt ben trobada, amb un grau ajustat i amb les assegurances justes i necessàries però amb possibilitat de reforçar al gust amb assegurances flotants. 

1er llarg:  35 metres. IV+ . Pugem per una especie de diedre amb un bloc fins el primer parabolt, després seguim vertical i anem fins un pitó, pas vertical i que ja ens dona una idea de com anirà a la via. Arribem en una savina que superem i anem flanquejant a l'esquerra fins a la reunió.

2on llarg: 35 metres. V+. Iniciem per un tram un xic trencat fins a la primera assegurança, després seguirem navegant per una placa excepcional fins arribar a una gran alzina, justa a sobre trobarem la reunió. Un llarg sensacional. 

3er llarg: 30 metres. V+. Sortim per l'esquerra de la reunió fins a la primera assegurança, després trobarem alguns pitons, que ens portaran sota el sostre, després farem un flanqueig a l'esquerra amb molt bona pressa fins que ens podem situar al punt més feble d'aquest sostre. Superarem el sostre amb passos elegants i divertits gràcies a la boníssima pressa que trobarem. Tot seguit seguirem per una placa i ja veurem la reunió a la nostra dreta:

4art llar: 30 metres, Vè. A la nostra dreta veurem un diedre amb dos assegurances, superarem el diedre amb alguns passos estranys que ens deixen en una placa que ens portarà a la reunió.

5è llar: 30 metres. IV, Ae, A1, Vè, IV.  Sortim per una placa super compactata fins a situar-nos en un diedre, farem un parell de passos amb Ao, però ja veurem que amb un estrep anirem millor, després trobarem un friend abandonat i des d'aquí ja podrem sortir en lliure amb un passos molt bonics, llàstima que és molt fa curt. 

Descens: anirem a buscar la Portella Blanca i des d'aquí, ja baixarem directes fins el poble.

Material: 12 exprés, i friends al gust. Nosaltres hem posat el Camelot del 1 i el Alien groc. 


Bona vista de la paret.


L'Ita fent el primer llarg 


Entrant a la primera reunió.


Inici del segon llarg, el més bonic i difícil de la via. 


Sobre nostre es veu l'alzina on sobre mateix farem la 2ª reunió. 


L'Ita arribant a la segona reunió. 


Iniciant el tercer llarg, realment sembla més difícil del que finalment és. Vertical i molt ben aconseguit.


Pas delicat en un diedre cec, que costa situar-te. 


Anant a cercar el punt més feble del sostre. 


Pas molt bonic per superar el sostre amb una pressa d'escàndol. 


Gran vista sobre el Montsec d'Àger. 


Treballant el diedre que, semblava més fàcil del que ha resultat un com situats en el mateix. 


Contenta abans d'arribar a la 4ª reunió. 


Placa que ens situarà al diedre de sortida. 


Primers passos amb A0, però que ràpidament ens adonem que millor posar-hi l'estrep. 


Foto sobre la 4ª reunió. 


Darrera reunió.


Foto cim molt contents.


Relaxats al cim, gaudint de la tranquil·litat i la pau que ens envolta. Ha estat meravellós està sols escalant en aquest indret tan especial. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba.