Follow by Email

dilluns, 14 de maig de 2018

Serrat del Coniller - Via Liebe Clàudia - 13/11/2018

Després d'una nit de trons, calamarsa, i aigua per donar i vendre, sempre surt el sol. Així que quan encara tot està mullat comencem a caminar, i poc a poc, ens anem quedant mullats de cintura cap avall. Sort que el sol va guanyant a les boires i hi ha algun tram que comença a asecar-se.


Estem envoltats d'un entorn meravellós, la primavera brulla per tot arreu. Estem de sort hi no hi ha ningú més per aquests voltants, fet que ens permet gaudir encara millor d'aquest lloc.

L'Aproximació al Serrat del Coniller sempre m'ha resultat curiós, especial, ja que les parets calcàries descansen sobre una petita cinglera de conglomerat. Ho podrem anar observant mentre ens anem acostant a les parets.


Realment estem davant d'una roca conglomerada singular. 


Ja em direu si no és curiós. 


Les primeres vistes de la paret, ja ens fan veure que hi trobarem aigua regalimant per arreu. 


La vall del riu Sallent està en els moments més bonics de l'any. 


Després d'una hora i quart arribem a peu de via. Una sageta i una fissura característica marquen el inici de la via.


El primer llarg està molt ben trobat doncs enfila per un diedre fins una fissura esplèndida que ens farà gaudir al màxim mentre la superem, llàstima que sigui tan curta, després seguirem per una placa fins a la primera reunió. R1 30 metres IV, V, V+ , IV.  Hem posat el Camelot # 1. 


l'Ita fent la placa per entrar a la reunió. 


El segon llarg va buscant les plaques més boniques, malgrat que algun tros està mullat podem gaudir d'una escalada força interessant. R2 40 metres 6a V+, totalment equipada, només cal alguna baga savinera. 



Progressant per les plaques del 2on llarg. 


Poc a poc la roca es va assecant .....


Entrant a la segona reunió.

La tercera tirada, surt per un diedre brut per després sortir a una placa de la dreta, IV+ . En la ressenya hi marcava un pitó que no hem trobat, però és pot posar algun friend sense problemes per assegurar entre el 2 i 3 parabolt.  R3 30 metres.  V, IV.


Sortint de la tercera reunió.

El quart llarg surt fent un flanqueig a la dreta en direcció a un petit desprendiment, abans trobarem un pont de roca que ens indicarà que hem de començar a pujar vertical per seguir en diagonal a l'esquerra per una placa molt més senzilla. R4 30 II,IV, III. 


Iniciant el 5è llarg.

La cinquena tirada va a cercar un diedre que puja de dreta a esquerra amb una roca molt bona, tot i així cal tenir cura d'algun bloc, progressem fins al final del diedre on hi ha una arbre gran que seguirem vertical tot superant un pas atlètic abans d'arribar a la reunió. R5 30 m IV+. 


Gaudint de la bona roca...


Sortint de la reunió.

El darrer llarg va a la dreta per terreny fàcil fins el darrer ressalt, on amb uns passos bonics i elegants arribarem al cim.  R6 25m II,III, Vè. 


Roca treballada per l'aigua.


Els darrers passos abans d'arribar al cim.


Ja som dalt..

Ara, només ens queden 3 ràpels i desfer el camí de pujada que tan ens ha agradat. Marxem molt contents de la tranquil·litat, del paisatge i de l'escalada que hem pogut gaudir. 

Aproximació: des de Coll de Nargó sortirem per la carretera Isona, a uns 3 km trobarem una trenca que porta al poble de Sallent, que anirem seguin passant una masia important, després un mas i quan arribem en un canvi de resant veure que podem deixar el cotxe a l'esquerra i a la dreta surt una pista. 

Després seguirem la pista fins uns camps, al final s'inicia un camí fitat i senyalat amb pintura vermella, que passant primer per un bosc, després per una carena ens anirà apropant  al cingle de conglomerat. El camí ens portarà al lloc més feble per superar-lo al final veurem que el camí segueix al coll i que la nostra paret resta a la dreta. Ara haurem de seguir senyals grogues fins a situar-nos a la vertical de la via.

Descens: des del cim baixa una mica fins que trobarem una savina amb restes d'una corda que es feia servir de passamà. Nosaltres hem passat la corda en la savina on està lligada aquesta corda i hem baixat en compte fins a la 5ª reunió. D'aquí amb tres ràpels fins baix. 50, 50 i 55 metres. 

Material: 12 cintes exprés, bagues savineres, i algun friend. 

Primera ascensió: Manel Díaz, Joan Asin, Ramon Samarra  i Juan Antonio Cañete.

Ressenya: us deixem la del blog d'en Joan Asín que està molt bé. ressenya

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!



3 comentaris:

  1. Una via que es fa curta! enhorabona heu fet la Keosden forte? una bona opció també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, hem fet les dues del costat del Guillem Arias, però ja fa molts anys.

      Elimina