Aquest cap de setmana estàvem disposats a provar-ho i certament ho vàrem encertar, doncs la via s'ho mereix i ens va agradar molt. Encara, avui, tenim els dits adolorits de "tibar" dels forats que té aquesta via. La majoria del itinerari es desenvolupa per bona roca, amb passos elegants i amb una dificultat obligada de 6a, fent la darrera versió més fàcil.
Ala tarda podem contemplar contents i satisfets la via que hem fet.
Inici de la via, un xic mullat per les darrers pluges.
Arribant a la primera reunió.
El segon llarg té passos bonics i atlètics que et fan gaudir al màxim de l'escalada.
Arribant a la segona reunió.
L'Ita sortint del 2º llarg.
Iniciant el 4art llarg. Roca compte a tope.
Per superar aquesta petita balma cal fer una bona tibada.
Una d'aquelles meravelles de Montserrat.
Arribant a la 4ª reunió.
4ª reunió, ja podem veure la placa que ens bé després.
Una joia de tirada. Roca excel.lent, passos bonics, que més es pot demanar?
Arribant a la 5ª tirada
Poc abans de fer el curt ràpel de 10 metres i situar-nos al peu de la sisena tirada.
La sisena tirada comença per un diedre per passar tot seguit a la placa, que malgrat hi ha bona presa, requereix tibar força, per nosaltres la tirada més difícil de la via.
Entrant a la reunió
Pas complicat per arribar al segon parabolt, sort d'una presa invertida per la ma esquerra.
Reposant i mirant la reunió.
Aquest llarg va guanyant en bellesa a mida que guanyes alçada.
Ja som a la reunió 10.
11ª tirada, molt xula.
Darrer pas difícil de la via, ja li tenim el peu al coll.
Contents i satisfets!!
Bona ressenya del Luichy
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Enhorabona ! jo també la tinc al bagul de pendents !! veig que la versió light és mes factible pels mortals...
ResponEliminaGràcies Jaume. Segur que la faràs molt bé. Tu estàs molt fort!! Tens fins el dia 15/2 després comença la prohibició.
Elimina