Follow by Email

dilluns, 29 de maig de 2017

Queralt - Integral Arnau - Oleguer + Queraltina - 27/05/2017

La lluita entre el conglomerat i el calcari en aquest lloc té la seva màxima expressió. Comencem amb trams de conglomerat per passar a calcari, així anem canviant en diverses ocasions.

Via amb molt de sol, per aquest motiu sortim matiners de les furgos i així amb l'airet del matí fem la Via Arnau Oleguer i després parem a dinar a la ombra a La Font Negre i després a tarda, ja sense sol, fem la Queraltina.

La combinació de les dues vies, justifiquen plenament acostar-nos en aquesta zona. Segurament a l'hivern les temperatures seran més agradables.  La nostra combinació ens ha anat molt bé.

Aproximació: situats encreuament de la carretera que va Sant Llorenç dels Morunys i Els Rasos de Peguera agafarem la carretera que va en direcció al Rasos que seguirem aproximadament 1 quilometre fins arribar a un petit coll on deixarem el cotxe. Des d'aquí haurem de recular uns 100 metres i veurem sortir un corriol que seguirem fins a l'inici d'una tartera, on un pedró ens indicarà que hem de començar a pujar fins a peu de via.  Cartell indicador.



Una bona vista de la via fent l'aproximació 


Sense cap mena de dubte, som a peu de via. 


Primer llarg, on ens sorprendrà la roca de la via, malgrat en algun lloc no dona confiança, té passos bonics i elegants. 


Entrant a la primera reunió.


Tram molt curt, abans d'entrar a la 1ª reunió, però amb una roca de màxima qualitat.  


La primera reunió.


Segon llarg, curt, 15 metres, però amb passos exigents i bonics. 


En Xavi en el tram més vertical del segon llarg. 


Sortida difícil V+ de la 2ª reunió, pas d'inici en bavaresa i després ja per la placa en direcció a la dreta. 


Ja en el tram més senzill de la tercera tirada. 



Equipament curiós. 


El quart llarg és una grimpada fàcil fins que trobem un corda fitxa que ens portarà a un ràpel de 30 metres. 



Aquesta segona part de la via, de tres llargs és la Ita qui la farà de primera. El cinquè llarg és bonic, vertical i per gaudir de l'escalada. 


En Xavi fent el curt flanqueig de la sisena tirada.  Un llarg curiós. 


El 7è llarg, comença en un flanqueig ascendent a l'esquerra fins que troba un esperó que seguirem fins dalt. 


Treballant el llarg. 


Llarg ben assegurat i bonic. 


Ja hem acabat la Via Arnau Oleguer. 

Des de la reunió pujarem fins un  mirador, després per anar al peu de la Via Queraltina, haurem d'anar pel camí de ronda en direcció a l'esquerra, veurem un troncs de la tanca trencats per la caiguda de pedres, pujarem uns 3 metres i ens situarem al peu de la via.


Aquesta també està ben senyalada. 


En Xavi, començant la tercera part de l'Integral. 

Així com La Via Arnau Oleguer estava molt equipada, La Queraltina estan equipats els passos clau de placa, però podrem reforçar-ho sense problemes amb assegurances flotants. 

Aquesta via ha estat molt ben aconseguida, només per fer aquest tres llargs tan bonics ja val la pena pujar fins aquí. 


Començant el segon llarg. 


Atacant la tercera tirada. 


Arribant a la darrera reunió. 


Foto cim.


Un observador 


Darrer ràpel. 


Cova de la Troballa. 




Excel·lent ressenya d'en Joan Asín. 

Material: 12 bagues i baga de reunió, per completar amb la Queraltina, haurem de portar els Aliens, groc, vermell i els camelots fins el 3. El Camelot 3 també ens anir+a bé per assegurar la sortida de la tercera reunió de l'Arnau - Oleguer.

Descens de La Queraltina: nosaltres hem baixat amb un ràpel de 55 metres i un segon de 35 metres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.!!!































2 comentaris:

  1. Enhorabona ! veig que s'ha popularitzat aquesta paret, potser caldrà esperar a que refresqui però per anar-hi no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, segur que a la tardor estaràs millor, és un lloc molt bonic. La part més bonica és la part de La Queraltina.

      Elimina