dilluns, 1 de maig del 2017

Montserrat - La Pastereta - Via Vilmanbar - 29/04/2017

Aquest pont no podem anar lluny, però per sort sempre ens queda Montserrat, aquesta muntanya que com més hi anem més ens agrada. Acariciar els seus còdols té quelcom encisador que només sabem apreciar aquells que ens agrada la escalada. Certament, som uns privilegiats, per tenir aquesta aquesta muntanya a tocar de casa, és una gran sort.

Avui, anem un xic tard, amb l'esperança d'aprofitar el sol del migdia que toca en aquesta paret, però el dia és ventós i està un xic nuvolat fet que resulti un dia fred, fred que notem quan premem les presses d'aquesta via.


Aproximació: deixarem el cotxe al pàrquing  de la Vinya Nova i després seguirem en direcció al poble de Collbató, primer passarem l'entrada de Les Artigues, seguirem fins arribar en una esplana que surt a l'esquerra una pista. Seguirem per la pista fins que trobarem un camí que amb senyals blaves ens aproparà a La Pastereta. Poc abans d'arribar, ja trobareu un corriol que uns portarà a peu de via. La via comença a l'esquerra d'una fissura.

1er llarg, 25 metres, 6ª V+. Sortirem vertical navegant per aquesta roca que sembla que totes les presses miren avall, però anirem descobrint petits forats que ens permetran superar les dificultats. 
En el llarg veureu dos petits "sostrets" que superarem sempre fet un  pas a l'esquerra, un cop superat el segon, la cosa es suavitza un xic fins entrar a la reunió.

2on llarg, 20 metres, V+, Vè. Llarg plaent d'escalar, qualitat de la roca excepcional, amb una verticalitat que en convida a navegar per aquesta placa tan bonica.  Sortim verticals per la fissura, per situar-nos ràpidament a la dreta, primers passos difícils ja que costa de veure un forat molt bo que hi ha per agafar el tercer parabolt, després anem un xic a la dreta per tornar a l'esquerra poc abans d'entrar a la reunió. 

3er llarg, 35 metres. Seguim per placa vertical, amb passos bonics però mantinguts, poc a poc, però, va perdent verticalitat i també va baixant la dificultat fins a la reunió.

4art llarg. 25 metres. Anem caminant a l'esquerra, fins situar-nos a la vertical d'una parabolt i més amunt un petit arbre. Els primers metres cal tenir cura amb la roca, quan arribem en una franja la roca torna a ser de molt bona qualitat i tornem a gaudir de l'escalada fins a la reunió.

Descens: ràpels per la mateixa via.                                                        
       

El frare de Baix del Clot de la Mònica.


Progressant pel primer llarg.


Una cordada a la via Havana Club


l'Ita arribant a la primera reunió.


L'Ita gaudint de l'extraordinari segon llarg.


El fred no em deixa gaudir tant com voldria d'aquest segon llarg.


La segona reunió.


Tram vertical del 3er llarg.


L'Ita fent el darrer llarg. 


Iniciant el 2on. ràpel. 


Tercer ràpel fins a terra. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

2 comentaris:

  1. Una gran via la Vilmanbar ! i cada cop més difícil....coses de l'edat i de la roca que es va pulint.
    Enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no la vaig trobar polida, si però, que cal apretar una mica i això i com dius tu, amb l'edat costa més. jejeje

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem