dissabte, 30 de desembre del 2017

Montserrat - La Codolosa - Vies 24 de Febrer i Any de Traspàs.

Per fer la darrera escalada d'aquest any, avui hem sortit de casa amb l'idea d'anar a repetir una via a la Paret de la Codolosa, hem pensat que estaríem protegits del vent i així ha estat, però quan anàvem  pel caminet que et porta a peu de via, hem vist una cordada a una via que no havíem fet i hem canviat de plans, en lloc de repetir una via hem anat a fer-ne dues de noves.


Vista de les vies.


La Ita en el primer llarg de la via 29 de Febrer.


El segon llarg. 




Arribant al cim. 


Foto cim


Autoretrat del ràpel 


1er llarg d'any de traspàs.


2on llarg any de traspàs.


Autoretrat del 2on llarg


Sortint del 3er llarg


Arribant al cim. 


Foto Cim


Ràpel 


A peu de via podem trobar aquestes espones tan ben fetes de quan es conreaven aquestes feixes amb el cultiu de l'oliva. 


Ressenya.

Vies equipades. Podeu baixar amb dos ràpels de 30 metres per la via 29 de Febrer.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

diumenge, 17 de desembre del 2017

Penya Segat Falconera - Sector Port - Garraf - Via SAME. 16/12/2017

Els dies freds d'hivern conviden a anar escalar a les zones properes al mar que el clima és molt més benigne. La Falconera es presenta sempre com una bona alternativa. Escalar amb bona roca i amb el remor del mar al fons són uns bons al·licients.

Avui hem escollit la via SAME que té quatre llargs de flanqueig per sobre del mar, un bon atractiu.

Quan arribem a peu de via ens trobem amb dues cordades que van a la Via Miramar, per un moment dubtem i fins i tot anem a veure alguna altra via, però després veiem que van força ràpids i així que tornem a peu de via.


Bona vista de la paret.

Descripció de la via:

1er llarg: 30 m. IVº. Iniciem la via al final del camí que surt del port. En uns blocs muntem la R0, iniciem el flanqueig baixant un xic per després tornar a pujar, algun passa de IVº bonic ens portarà a la primera reunió. 

2on llarg: 20 m. III, IV, III. Sortim de la reunió seguint sense perdre alçada seguint el flanqueig a l'esquerra. Trobarem un pont de roca que ens indica que anem pel camí correcte. Reunió amb dos sellements. 

3er llarg: 30 metres III. Seguim amb la mateixa tònica, sempre a l'esquerra buscant el lloc més senzill, passarem per una reunió antiga, i seguirem flanqueixant, atenció no pujar per una canaleta, cal seguir fins una reunió amb ponts de roca. 

4art llarg: 50 metres. A igual que les altres tirades, hi ha algun pont de roca que ens marcarà la via. Des d'aquí ja es veu la placa on hi ha la propera reunió. Reunió equipada amb un pitó, parabolt, i un buril molt vell. 

5è llarg: 15 metres. Sortim verticals per agafar un pitó, un cop xapat, marxem a la dreta per superar un tros un xic balmat, després ja veurem un buril al mig de la placa, abans però, podrem posar un camelot del 1, agafarem el buril i equiparem un pont de roca que hi ha al mateix costat, després tornarem a l'esquerra i pujarem vertical, poc abans d'arribar al darrer pas trobareu un pitó. Reunió amb un parabolt, buril i es pot reforçar al gust.

6è llarg: 50 metres. Just sobre nostre veurem una canal taponada per un bloc, abans d'arribar-hi podrem sortir per l'esquerra, després caminarem per sobre el bloc fins un esperó que seguirem vertical fins una gran savina on farem la reunió. Des d'aquí grimpant fins el cim. La darrera part d'aquest tirada, sembla que no és la via, però val la pena, ja que és vertical i bona roca. Això si, cal equipar-ho tot.




Fent el primer llarg. 


Entrant a la 1ª reunió. 


Iniciant el segon llarg.


Entrant a la segona reunió. 


La segona reunió. 


Quart llarg.


Quarta reunió.


Superant la placa de la 5ª tirada. 

Cinquena tirada.


El mar al fons que ens acompanya durant tota la via. 


Iniciant el 6è llarg.


Foto cim.


Us deixem la ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 



diumenge, 26 de novembre del 2017

Penya Segat Falconera - Sector Port - Via Miramar.

Aquestes èpoques de l'any ens agrada anar a La Penya Segat de la Falconera - Garraf. Escalar a la vora del mar,  amb una temperatura agradable i una roca excel·lent són al·licients suficients per anar-hi. Avui hem engrescat al Miquel que ha baixat de les muntanyes per escalar al mar i li ha agradat força.

Fa uns dies vaig veure uns comentaris de re-equipament d'aquesta via i conjuntament del bon record de la via Vertical ens ha animat a anar-hi.

Aproximació: des del Port del Garraf seguirem per un camí que ens portarà en 5 minuts al peu de via.

1er Llarg. 30 metres IV/IV+. Baixem una mica a cercar un sellament i després anem seguint flanquejant a l'esquerra cercant els passos mes evidents, poc abans d'arribar a la reunió trobarem un parabolt, entremig ens podrem assegurar sense problemes amb assegurances flotants.

2on Llarg, 35 metres, V+, 6a, V. Sortim a la vertical de la reunió fins un pitó, després anirem navegant per una roca excel.lent i un equipament molt bo. Sense dubte aquest és el llarg estrella d'aquesta via.

3er Llarg. 20 metres, III, IV/IV+. Anem a la dreta a buscar un diedre molt marcat. els primers passos són fàcils però cal tenir cura amb la roca, després trobarem 2 assegurances antigues que podrem reforçar al gust per sortir pel diedre. Reunió a l'esquerra.  Després sortirem caminant  per la dreta fins a situar-nos al peu del següent llarg. Pitó de referència i Assegurances al vertical.

4art Llarg. 25 metres. V, V+.Sortim verticals amb una roca extraordinària que ens permetrà gaudir d'una escalada molt bonica.

5è Llarg. 20 metres:  IV+  III .Nosaltres hem sortit  vertical de la reunió sense assegurances però que es poden posar sense problemes. Reunió en un sellament que surt un cable.


1ª tirada.


1ª Tirada de flanqueig 


Arribant a la primera reunió. 


Gaudint del 2º llarg


En Miquel content d'aquest segon llarg. 


La segona reunió.


El diedre de la tercera tirada


Entrant a la 3a reunió. 


En el mateix pas l'Ita.


Quart llarg.


Molt contents al Cim


Ressenya de la via.

Molt bona feina de reequipament de Ceci Blanquez, Oriol Pascual i Luis Alfonso. Moltes gràcies!!!

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dissabte, 4 de novembre del 2017

l'Agullola de Rupit - Via Normal 01/11/2017

Segons la llegenda hi havia un gegant terrible i cruel que no parava d'espantar tota la gent d'aquestes contrades. Els hi prenia les ovelles, remats i fins i tot algun pastor en va sortir malmès dels seus atacs. La gent vivia esperuguida i no gosaven sortir de casa.
Cansats de la situació un dia es varen reunir els veïns per parlar del que podien fer per defensar-se d'aquest gegant. Desprès de molt discutir es donaren compte de que amb els medis humans no solucionarien el problema i varen invocar l'ajuda divina. Déu escolta les seves pregàries i els hi va enviar com a protector a l'Arcangel St. Miquel.

Un matí St. Miquel i el gegant que en realitat era en Llucifer, tingueren un terrible combat, on l'Arcangel el va fer sortir amb la cua entre cames, però amb la ràbia al cos el gegant posar un peu al Far i l'altre al pla Boixer, i amb l'espasa al cel, la va fer baixar amb tota la seva fúria contra la cinglera   de l'Agullola i aquesta es migpartí i quedant per sempre més l'agulla separada del cingle. 

Davant d'una llegenda així, quin escalador es pot resistir d'escalar aquest monòlit i conèixer de primera ma aquesta llegenda.


L'Agullola  de Rupit


Aquest monòlit situat el vell mig de les Guillaries i acompanyat d'un paisatge meravellós on molts dies al matí té que lluitar contra la boira que l'envolta per poder gaudir del sol, no presenta una escalada difícil, però si un xic singular per la qualitat de la roca.

Aproximació: Des de Rupit agafem un carretera que creua el riu i va en direcció al Salt de Sallent, primer asfaltada i després, just quan ens desviem a l'esquerra, sense asfaltar, fem unes metres per aquesta pista i ja arribarem en una gran esplanada que a la nostre dreta surt una pista que està tancada. Deixem el cotxe i enfilem per aquesta pista que va pel pla de Fàbregues. Quan portem uns 15 minuts veurem que a la nostra esquerra surt un corriol que va a buscar el Grau de Saltabocs. Seguim per aquesta canal fins que estem al peu del cingle, després seguirem per un corriol molt feréstec al costat mateix del cingle fins arribar a l'Agullola. 

La via comença en un replanet a la cara sud on hi ha una fita molt petita.

1er llarg: 25 metres. III, II.  a equipar. Comencem per una canal marcada, per seguir després per entre mig dels arbres fins a trobar una cornisa que ens deixarà en un arbre molt ferm on farem la reunió. 

2on llarg: 15 metres. Vè, IV, III  Sobre mateix de la reunió ja veurem un químic que ens assegurarà el pas més difícil de la via, després seguirem per terreny més fàcil passant per una instal·lació de ràpel que deixarem a l'esquerra per anar a buscar una savina molt gran on farem la segona reunió. 

3er llarg: 30 metres, IV+ III, IV, III. 2 químics, tac en mal estat i un pont de roca. Sortim vertical, els primers passos força bruts per entrar en una xemeneia/canal on trobarem un tac antic, podem posar un camelot vermell per assegurar el pas, després hi ha un pont de roca sobra mateix, (compte amb el fregament de les cordes) d'aquí anem a l'esquerra per anar progressant per unes plaques assegurades amb dos químics. Reunió en l'instal·lació de ràpel.



l'Ita sortint de la primera reunió. 


Canal/xemeneia del 3er llarg


En Miquel al mateix lloc.


Tac de fusta ple d'història. 


En Miquel prop del cim. 


Ja casi som dalt. 


Foto cim 


Arribats el cim val molt la pena parar-se una estoneta a contemplar el paisatge. 


L'Agullola projectada a la vall


En dos ràpels de 30 metres tornarem a la base de l'agulla. Compte que el primer va molt just. 

Us deixem la ressenya del Col.leccionista de vies que està molt ben feta: aquí


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!