Follow by Email

dissabte, 29 d’octubre de 2016

Montserrat - La Granota - Via Blas que te vas. 29-10-2016.

Avui hem marxat tard de casa, anar de festa i sortir costa, però el dia es presentava molt bo i calia aprofitar-lo.

Feia temps que teníem en la llista de pendents La Granota i concretament la via Blas que te vas. Les ressenyes que havíem vist la deixaven molt bé. Just el que necessitàvem per avui, aproximació curta però una escalada intensa.

La via Blas que te vas és d'aquells itineraris que tenen un conjunt de característiques que la fan una escalada molt interessant, amb un tercer llarg meravellós i que només per aquest llarg ja val la pena fer aquesta via. 



Una bonica foto de la via. 

Nosaltres hem començat per la Via Que Pum Que Pam fins en una reunió, on després hem anat per uns spits un xic més l'esquerra fins a la reunió. Només començar tens un pas de bloc massa fort per nosaltres, amb un parell de passos de A0 ho hem solucionat molt bé, després hem pogut gaudir d'aquest llarg. 

R1 40 metres 6a+, V, IV+. 16 assegurances. 


Fent el primer llarg 


Vista del Monestir des de la via. 


L'Ita progressant per 1er llarg. 


Un cop superat el pas complicat del llarg. 

El segon segueix vertical lleugerament a la dreta fins arribar a sota d'un desplom (pitó)  on veurem que hi ha bona pressa, però que obliga a tibar fort per situar-se sobre aquest petit sostret, després tornar un xic a l'esquerra per seguir vertical fins a la reunió. 

R2 25 metres 8 assegurances, V 6a V IV. 


Com ens hi hem posat tard i la via està orientada a l'Est naveguem per tota la via entre el sol i l'ombra .
Sortint de la reunió hem d'anar a cercar a la primera assegurança, un cop passada la corda tornem a baixar per enfilar tot seguit per un tram molt vertical però amb molta pressa. 


Aquest tercer llarg és d'una bellesa significativa, on el tacte amb la roca i la sensació de buit quan estàs navegant en flaqueig per sobre d'un sostre, fa que renovis aquell enamorament per l'escalada a Montserrat. 


L'Ita al solet assegurant molt atentament. 


Gaudint del 3rt llarg. 

R3. 25 metres 6a, V, V+, 6 assegurances.


Sortim de la reunió per la dreta per començar a flanquejar a l'esquerra a partir del 2 espit. Amb passos molt bonics anem progressant a l'esquerra sota del sostre, fins arribar a un pont de roca (baga en situació precària), per enfilar el tram més difícil d'aquest llarg on els passos són més finets fins a arribar a un pitó amb una baga també en un estat precari i sense possibilitat de passar el mosquetó  directament, després ja per un terreny més fàcil, arribarem a la reunió i al mateix temps al ràpel. 


Bona vista de la tercera reunió. 


Sortint del pas difícil d'aquest llarg. 


Llums de la tarda que li donen un encant a la via. 

R4. 25 metres V/V+ 6a. 7 assegurances. 

Seria interessant porta unes bagues per canviar el pont de roca i les que hi ha en els dos darrers pitons, ja que una caiguda en aquest punt difícilment les bagues actual aguantaríem. 



Fent el primer Ràpel. 

Ràpel: nosaltres hem baixat amb un ràpel de 45 metres i un segon de 25 metres.

Us deixem la ressenya publicada per l'Escalatrons, que com sempre està molt ben detallada.

Via que malgrat no és massa llarga ens ha deixat un bon regust. Tot els llargs tenen  el seu pas bonic i difícil.

Dificultat màxima obligada V+.
Material: 16 bagues exprés 



Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada